Jerónimo Valdés de Noriega

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJerónimo Valdés de Noriega
Gerónimo Valdés.jpg
Nom original (es) Jerónimo Valdés
Biografia
Naixement 1784
Astúries Villarin, escut d'Asturies
Mort 1855
Oviedo bandera d'Oviedo Asturies
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Guerra
17 de febrer de 1835 – 13 de juny de 1835
President Francisco Martínez de la Rosa
Comte de Toreno
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità General de València
1834 – 1835
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de Catalunya
1839 – 1840
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Capità general de Cuba
1841 – setembre de 1843
Activitat
Ocupació Polític i militar
Lleialtat Espanya
Rang militar SP-08 Teniente General.svg Tinent general
Comandament Capita General de València i Catalunya
Conflicte Guerra del Francès i Primera Guerra Carlina
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jerónimo Valdés de Noriega (Villarín, Somiedo, Astúries, 1784 - Oviedo, 1855) fou un militar i polític asturià, Comte de Villarin, capità general de Catalunya, de València i de Cuba i Ministre de Guerra.

Biografia[modifica]

Va estudiar Dret en la Universitat d'Oviedo, on es va assabentar de la invasió francesa en 1808, allistant-se com a voluntari. La seva situació d'estudiant universitari i la manca d'oficials, li va facilitar, promptament, ser nomenat capità i va acabar la guerra contra Napoleó amb el grau de tinent coronel.

Abandonant, definitivament, els seus estudis, va viatjar a Amèrica al costat de José de la Serna y Hinojosa en 1816. En complot amb altres militars, va col·laborar amb la destitució del Virrei del Perú, Joaquin de la Pezuela, per De la Serna. Va arribar a ser Mariscal de Camp, destacant per les seves accions en les batalles de Torata i Corpahuaico. Després del desastre d'Ayacucho, va tornar a Espanya via França en 1824.

En esclatar la Primera Guerra Carlina, comandà les forces isabelines com a tinent general. Havia estat nomenat per Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies ministre de la Guerra en 1834, però al setembre de 1835 va decidir fer-se càrrec personalment del comandament de l'Exèrcit del Nord. Als pocs dies d'arribar a Vitòria, va marxar amb un poderós exèrcit a les Amescoas a Navarra a enfrontar-se amb Tomás de Zumalacárregui y de Imaz, sofrint allí la desastrosa acció d'Artaza durant els dies 20 a 22 d'abril de 1835. Refugiat a Logronyo, va rebre la visita de Lord Elliot, signant aquí el 27 d'abril de 1835 l'anomenat Conveni d'Eliot que dies abans ja havia signat Zumalacárregui a Asarta, mitjançant el qual, bàsicament, es van acordar respectar en endavant la vida dels soldats fets presoners i canviar-los sempre que fos possible realitzar-ho.[1] Després va cedir el càrrec al general Quesada. Fou capità general de València (1834-35) i de Catalunya (1838-39), on substituí en Ramón de Meer i Kindelán. Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l'existència de grups polítics als quals atribuïa el desig de proclamar la independència de Catalunya. Passà un part del seu mandat en campanya contra els carlins, mentre ocupava el càrrec interinament el general Pere M. Pastors.

Després de l'arribada del seu antic subordinat i amic Baldomero Espartero a la Regència d'Espanya durant la minoria d'edat d'Isabel II, va ser nomenat Capità General de Cuba.[2] En 1836 fou elegit diputat per Oviedo[3] i senador per València en 1837-1839 i senador vitalici en 1845.[4]

Condecoracions[modifica]

Al llarg de la seva carrera militar va rebre les següents condecoracions:

Referències[modifica]

  1. Orellana, Francisco José. Historia del General Prim (en castellà). vol.1. Centro editorial artístico de Miguel Seguí, 1852, p. 660. 
  2. Juicio de residencia de Gerónimo Valdés.
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Fitxa del Senat

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel de Llauder i de Camín
Ministre de Guerra
Estat espanyol

(febrer-juny) 1835
Succeït per:
Pedro Agustín Girón