Ramon de Meer i Kindelán

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon de Meer i Kindelán
Anónimo-Retrato de Ramón de Meer.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ramón de Meer y Kindelán Modifica el valor a Wikidata
11 gener 1787 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
15 agost 1845 – 1868
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
8 març 1845 – 17 desembre 1845
← Francesc Perpinyà Sala i SasalaFélix María de Messina Iglesias →
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
1843 – 1845
← José Laureano Sanz y Soto de AlfeiránManuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
1837 – 1839
← Francisco Serrano y CuencaJerónimo Valdés de Noriega → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.

Escut de Ramon de Meer al claustre de la Capitania General de Barcelona

Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d'Espanya.[1]

Durant la Primera Guerra Carlina lluità contra els carlins a Navarra. El 1837 fou nomenat capità general de Catalunya. Durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes, reorganitzant l'administració militar per fer una tropa més ofensiva. Desmembrà la milícia nacional i creà el Consell Superior de Catalunya i la Junta Central Administrativa, protegint l'activitat econòmica, considerant Catalunya com una unitat administrativa, en contra de l'opinió del govern, que s'esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies. Durant la guerra, va signar amb Antonio Urbiztondo el Conveni d'Elliot[2] i dur a terme diverses campanyes victorioses contra els carlins: la batalla de Gra el 1837,[3] la recuperació de Solsona el 1838 i d'Àger el 1839. A Cardona, una petita fortalesa construïda per a defensar el castell, porta el seu nom: la torre de Meer.

Però la repressió que va desfermar va arribar a un punt tan alt que les Corts van acabar destituint-lo i fou rellevat del seu càrrec el 1839, sent substituït per Jerónimo Valdés de Noriega. Tanmateix, tornà a ésser capità general de Catalunya entre el 1843 i el 1845.[4] També fou diputat breument en 1845.[5]

Fou nomenat primer comte de Gra, diputat i senador vitalici per la reina Isabel II d'Espanya.[6]

Referències[modifica]

  1. «Ramon de Meer i Kindelán». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «conveni d'Elliot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gonzalo Morón, Fermín; de Ramón Carbonell, Ignacio. Revista de España, de Indias y del extrangero (en castellà). Volum 7. Imprenta de Alegria y Charlain, 1846, p. 11. 
  4. RAMON DE MEER Y KINDELÁN (XVIII-XIX), xtec.es
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats
  6. MEER Y KINDELÁN, RAMÓN DE. BARÓN DE MEER, fitxa del Senat