Batalla de Gra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Gra
— Front oriental —
Expedició Reial
Primera Guerra Carlina
Rahden-Expedición Real
Mapa Rahden de l'Expedició Reial.
Data 12 de juny de 1837
Localitat Gra
Territori la Segarra
Resultat victòria liberal
Conseqüències fugida de l'Expedició Reial cap a Biosca
Batalla de Gra (Catalunya)
Batalla de Gra
Batalla de Gra
Coord.: 41° 45′ 21″ N, 1° 16′ 30″ E / 41.75583°N,1.27500°E / 41.75583; 1.27500
Bàndols
Bandera de la Creu de Borgonya Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants en cap
Bandera de la Creu de Borgonya Carles Maria Isidre de Borbó
Comandants
Bandera de la Creu de Borgonya Ros d'Eroles Badera de guerra espanyola (1785-1931) Ramon de Meer
Baixes
400[1]


La batalla de Gra va ser un fet d'armes que es va produir als voltants del poble de Gra, un petit nucli agregat al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, el dia 12 de juny de 1837 en el curs de l'anomenada Expedició Reial, durant la Primera Guerra carlina.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'Expedició Reial, organitzada pel pretendent al tron d'Espanya Carles Maria Isidre de Borbó, tenia la finalitat d'arribar a Madrid des del nord creuant la península. Estava constituïda per les millors tropes de l'exèrcit carlí i aconseguí diverses victòries.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Tot i disposar de bones posicions sobre les forces del general cristí Ramon de Meer, l'ala dreta dels carlins defensada pel capitost Ros d'Eroles s'esfondrà davant els atacs de Diego de León y Navarrete i la cavalleria de José Concha.[2] Tanmateix, Pirala refereix com a causa de la derrota les dissensions entre diferents membres de l'Estat Major carlí. La derrota els provocà unes 400 baixes (unes 2.000 segons Pirala) i hagueren de continuar en direcció a Biosca.[1]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La batalla de Gra va ser la primera derrota seriosa dels legitimistes de l'Expedició Reial després de la seva victòria a la batalla de Barbastre,[cal citació] i creuà l'Ebre per Xerta perseguit per les tropes liberals, atacant Castelló,[3] per ser derrotats a la Batalla de Xiva,[4] però després d'obtenir una brillant victòria sobre un exèrcit isabelí,[5] l'expedició va seguir sense trobar grans obstacles fins a les portes de Madrid. Els carlins no van realitzar cap intent d'ocupar la capital, iniciant la retirada als territoris des d'on havien sortit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Lichnowsky, 1942, p. 95.
  2. Gonzalo Morón, Fermín; de Ramón Carbonell, Ignacio. Revista de España, de Indias y del extrangero (en castellà). Volum 7. Imprenta de Alegria y Charlain, 1846, p. 11. 
  3. Pirala, 1842, p. 132.
  4. Pirala, 1842, p. 145.
  5. Pirala, 1842, p. 152.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]