Batalla de Gra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb batalla del gra.
Battle icon gladii.svgBatalla de Gra
— Front oriental —
Expedició Reial
Primera Guerra Carlina
Rahden-Expedición Real
Mapa Rahden de l'Expedició Reial.
Data 12 de juny de 1837
Localitat Gra
Territori la Segarra
Resultat victòria liberal
Conseqüències fugida de l'Expedició Reial cap a Biosca
Batalla de Gra (Catalunya)
Batalla de Gra
Batalla de Gra
Coord.: 41° 45′ 21″ N, 1° 16′ 30″ E / 41.75583°N,1.27500°E / 41.75583; 1.27500
Bàndols
Bandera de la Creu de Borgonya Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants en cap
Bandera de la Creu de Borgonya Carles Maria Isidre de Borbó
Comandants
Bandera de la Creu de Borgonya Ros d'Eroles Badera de guerra espanyola (1785-1931) Ramon de Meer
Baixes
400[1]

La batalla de Gra va ser un fet d'armes que es va produir als voltants del poble de Gra, un petit nucli agregat al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, el dia 12 de juny de 1837 en el curs de l'anomenada Expedició Reial, durant la Primera Guerra carlina.

Antecedents[modifica]

L'Expedició Reial, organitzada pel pretendent al tron d'Espanya Carles Maria Isidre de Borbó, tenia la finalitat d'arribar a Madrid des del nord creuant la península. Estava constituïda per les millors tropes de l'exèrcit carlí i aconseguí diverses victòries.

La batalla[modifica]

Tot i disposar de bones posicions sobre les forces del general cristí Ramon de Meer, l'ala dreta dels carlins defensada pel capitost Ros d'Eroles s'esfondrà davant els atacs de Diego de León y Navarrete i la cavalleria de José Concha.[2] Tanmateix, Pirala refereix com a causa de la derrota les dissensions entre diferents membres de l'Estat Major carlí. La derrota els provocà unes 400 baixes (unes 2.000 segons Pirala) i hagueren de continuar en direcció a Biosca.[1]

Conseqüències[modifica]

La batalla de Gra va ser la primera derrota seriosa dels legitimistes de l'Expedició Reial després de la seva victòria a la batalla de Barbastre,[cal citació]. Finalment, creuà l'Ebre per Xerta perseguida per les tropes liberals, atacant Castelló,[3] i acabant sent derrotats a la Batalla de Xiva,[4] . Tanmateix, després d'obtenir una brillant victòria a Villar de los Navarros sobre un exèrcit isabelí,[5] l'expedició va seguir sense trobar grans obstacles fins a les portes de Madrid. En una decisió militar que generaria grans debats entre els historiadors, els carlins no van realitzar cap intent d'ocupar la capital, iniciant la retirada als territoris des d'on havien sortit.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lichnowsky, 1942, p. 95.
  2. Gonzalo Morón, Fermín; de Ramón Carbonell, Ignacio. Revista de España, de Indias y del extrangero (en castellà). Volum 7. Imprenta de Alegria y Charlain, 1846, p. 11. 
  3. Pirala, 1842, p. 132.
  4. Pirala, 1842, p. 145.
  5. Pirala, 1842, p. 152.

Bibliografia[modifica]