Setge de Sant Mateu (1837)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSetge de Sant Mateu (1837)
Primera guerra carlina
Dates 24 d'abril a 1 de maig de 1837
Escenari Sant Mateu
Resultat Victòria carlina
Setge de Sant Mateu (1837) (País Valencià)
Setge de Sant Mateu (1837)
Setge de Sant Mateu (1837)
Setge de Sant Mateu (1837)
Coord.: 40° 27′ 54″ N, 0° 10′ 49″ O / 40.46500°N,0.18028°O / 40.46500; -0.18028
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de la Creu de Borgonya Ramon Cabrera
Bandera de la Creu de Borgonya Lluís Llangostera
Forces
400 2 batallons

El Setge de Sant Mateu fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[1] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[2]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[3] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre.[4]

Cantavella, en absència de Cabrera, estava defensada en aquell moment pel governador militar carlista Magí Miquel,[5] que contava només amb un batalló, una patrulla i la Companyia d'Artillería.[6] i tot i els esforços de José María Arévalo, Evaristo San Miguel, Cantavella fou presa el 31 d'octubre de 1836. Els 200 defensors, en clara inferioritat numèrica, quan va començar el foc d'artilleria es van refugiar en el fort exterior, i d'allà van intentar fugir pels barrancs per reunir-se amb la força de socors, però foren abatuts per les tropes liberals, i els presoners van obrir les portes de la ciutat als seus alliberadors.[7]

Privats els carlins del Maestrat de la seva capital i fàbrica d'artilleria,[8] Arévalo s'enfrontà a nombroses desercions fins que el 9 de gener de 1837 Ramon Cabrera, encara recuperant-se de les ferides, es presentà a Rubielos de Mora, recomposà les tropes i la moral,[9] i llençà un atac sobre les hortes de Castelló, derrotant el 21 de gener a Emilio Borso di Carminati a la batalla de Torreblanca, en la que Cabrera fou ferit de nou,[10] el 17 de febrer a la batalla de Bunyol i el 29 de març a la batalla de Burjassot, i arribant en una incursió fins a Oriola.[11] El cúmul de derrotes cristines va causar la substitució de Evaristo San Miguel per Marcelino de Oraá Lecumberri com a comandant de l'exèrcit del Centre.[12]

El setge[modifica]

Mentre Oraá recomposava les tropes liberals, Ramon Cabrera i Lluís Llangostera i Casadevall amb dos batallons[13] posaren setge a Sant Mateu el 24 d'abril, defensada per quatre companyies i un batalló d'infanteria,[14] (uns 400 homes[15]) a la vegada que Cantavella fou recuperada per Juan Cabañero y Esponera el mateix 24 d'abril[12] quan la seva guarnició es va rendir,[16] i simultàniament Josep Miralles Marín el Serrador atacava Benicarló.[17]

Cabrera féu desmuntar l'artilleria per usar-la en el setge de Sant Mateu, obrint una bretxa i entrant a l'assalt[13] l'1 de maig[18] i Oraá, que es trobava de camí, només pogué evitar la presa de Benicarló.[19]

Conseqüències[modifica]

Gandesa fou atacada de nou infructuosament el mes de maig,[20] i un cop capturada Morella pels carlins en gener de 1838, en estar completament emmurallada es va convertir en la capital carlina i s'hi van traslladar les instal·lacions de Cantavella.[16]

Referències[modifica]

  1. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  2. Flávio, 1870, p. 252.
  3. Ovilo y Otero, 1845, p. 352.
  4. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  5. Flávio,, p. 266.
  6. «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (CAA - CAR). Madoz, 1850, p. 410. 
  8. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014. 
  9. Flávio, 1870, p. 271.
  10. Flávio, 1870, p. 281.
  11. Flávio, 1870, p. 299.
  12. 12,0 12,1 Flávio, 1870, p. 301.
  13. 13,0 13,1 Flávio, 1870, p. 303.
  14. Flávio, 1870, p. 302.
  15. Ovilo y Otero, 1845, p. 396.
  16. 16,0 16,1 Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  17. Pirala, 1842, p. 145.
  18. Mellado, Francisco de Paula. «Benicarló». A: Enciclopedia moderna (en castellà). vol.4. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1851, p. 4071. 
  19. Pirala, 1842, p. 381.
  20. Ovilo y Otero, 1845, p. 397.

Bibliografia[modifica]