Batalla de Toga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Toga
Primera guerra carlina
Batalla de Toga (País Valencià)
Batalla de Toga
Batalla de Toga
Batalla de Toga (País Valencià)
Coord.: 40° 2′ 33″ N, 0° 22′ 2″ O / 40.04250°N,0.36722°O / 40.04250; -0.36722
Data 22 de gener de 1836
Coordenades 40° 02′ 33″ N, 0° 22′ 02″ O / 40.0425°N,0.367222222222°O / 40.0425; -0.367222222222
Escenari Toga
Resultat Victòria liberal
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio Buil y Raso Bandera de la Creu de Borgonya Josep Miralles Marín
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Toga fou un enfrontament bèl·lic lliurat a la població de Toga, a l'Alt Millars, el 22 de gener de 1836, durant la Primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron.

A la pràctica la rebel·lió va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1]

La batalla[modifica]

El 22 de gener,[2] la partida de Josep Miralles Marín el Serrador fou derrotada per les tropes liberals d'Antonio Buil y Raso, el comandant general de Castelló[3] a Toga.[4]

Conseqüències[modifica]

Les derrotes de La Jana i Toga van fer creure als liberals que el Maestrat estava controlat, retirant bona part de les tropes,[4] i l'execució del líder carlista Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera, però a la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, iniciant la fortificació del territori controlat.

La victòria d'Antonio Buil y Raso li va comportar la Creu Llorejada de Sant Ferran[3]

Referències[modifica]

  1. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  2. «Toga». A: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.14. Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1849, p. 771. 
  3. 3,0 3,1 «COMANDANTE GENERAL DE CASTELLÓN» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de Castro, 31, maig 2004 [Consulta: 20 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068.