Batalla de Toga
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Toga Batalla de Toga (País Valencià) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 22 de gener de 1836 | ||
| Coordenades | 40° 02′ 33″ N, 0° 22′ 02″ O / 40.0425°N,0.367222°O | ||
| Escenari | Toga | ||
| Lloc | Toga | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
La batalla de Toga fou un enfrontament bèl·lic lliurat a la població de Toga, a l'Alt Millars, el 22 de gener de 1836, durant la Primera guerra carlina.
Antecedents[modifica]
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron.
A la pràctica la rebel·lió va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1]
Batalla[modifica]
El 22 de gener,[2] la partida de Josep Miralles Marín el Serrador fou derrotada per les tropes liberals d'Antonio Buil y Raso, el comandant general de Castelló[3] a Toga.[4]
Conseqüències[modifica]
Les derrotes de La Jana i Toga van fer creure als liberals que el Maestrat estava controlat, retirant bona part de les tropes,[4] i l'execució del líder carlista Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera, però a la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, iniciant la fortificació del territori controlat.
La victòria d'Antonio Buil y Raso li va comportar la Creu Llorejada de Sant Ferran[3]
Referències[modifica]
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ «Toga». A: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.14. Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1849, p. 771.
- ↑ 3,0 3,1 «COMANDANTE GENERAL DE CASTELLÓN» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de Castro, 31, maig 2004 [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068.