Batalla de Toga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Toga
Primera guerra carlina
Dates 22 de gener de 1836
Escenari Toga
Resultat Victòria liberal
Batalla de Toga (País Valencià)
Batalla de Toga
Batalla de Toga
Coord.: 40° 2′ 33″ N, 0° 22′ 2″ O / 40.04250°N,0.36722°O / 40.04250; -0.36722
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio Buil y Raso Bandera de la Creu de Borgonya Josep Miralles Marín

La batalla de Toga fou un enfrontament bèl·lic lliurat a la població de Toga, a l'Alt Millars, el 22 de gener de 1836, durant la Primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron.

A la pràctica la rebel·lió va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1]

La batalla[modifica]

El 22 de gener,[2] la partida de Josep Miralles Marín el Serrador fou derrotada per les tropes liberals d'Antonio Buil y Raso, el comandant general de Castelló[3] a Toga.[4]

Conseqüències[modifica]

Les derrotes de La Jana i Toga van fer creure als liberals que el Maestrat estava controlat, retirant bona part de les tropes,[4] i l'execució del líder carlista Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera, però a la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, iniciant la fortificació del territori controlat.

La victòria d'Antonio Buil y Raso li va comportar la Creu Llorejada de Sant Ferran[3]

Referències[modifica]

  1. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  2. «Toga». A: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.14. Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1849, p. 771. 
  3. 3,0 3,1 «COMANDANTE GENERAL DE CASTELLÓN» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de Castro, 31, maig 2004 [Consulta: 20 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068.