Toga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Toga (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaToga
Bandera de Toga Escut de Toga
Bandera de Toga Escut de Toga
PSAntonio Toga.jpg

Localització
Localització de Toga respecte del País Valencià.png
40° 02′ 32″ N, 0° 22′ 00″ O / 40.0421809°N,0.3667284°O / 40.0421809; -0.3667284
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Millars
Municipis 1
Població
Total 98 (2016)
• Densitat 7,25 hab/km²
Gentilici Togà, togana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 13,52 km²
Altitud 291 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Crist de l'Agonia
Primera setmana d'agost
Organització i govern
• Alcalde Elías Barberán Guillamón
Economia
Pressupost 705.380,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 12230
Codi INE 12113
Codi ARGOS 12113
Altres dades

Web www.toga.es
Modifica dades a Wikidata


Toga és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Lludient, Argeleta, Vallat, Espadella i Torre-xiva.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat en una vall formada per la finalització de la Serra d'Espadà i el massís de Penyagolosa a la vora del riu Millars. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 754 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 127 per superfícies de cultius.

Malgrat situar-se en una zona d'interior, les altures mitjanes no són excessivament importants i la influència del proper mar Mediterrani provoquen que a Toga es gaudeixi d'un clima molt agradable. Únicament sol haver dies freds en la temporada d'hivern, que de tota manera, no solen ser nombrosos. Les pluges es produïxen amb una gran irregularitat, establint-se forts contrastos entre els anys d'abundància i altres d'acusada sequera.

Història[modifica | modifica el codi]

Existeixen poques dades fidedignes sobre origen de la població. Alguns estudis atribuïxen la seva fundació als gots encara que aquest extrem no està demostrat; no obstant això, sí que sembla provat que, durant el període de dominació islàmica, en aquest mateix emplaçament va existir una alqueria musulmana.

Va pertànyer a Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València, i, després de la seva conversió al cristianisme, la va lliurar a l'arquebisbe de Tarragona en 1247. Parròquia independent de Vilafermosa des de 1535, però acabada de construir en 1658. En ella destaca la cofradia del Rosari fundada en 1623. El senyoriu va pertànyer Pere Carròs de Vilaragut Insa (primer baró), després va passar a Maria de la Concepció Lluna i finalment a Ferran Almansa Rierol, marquès de Cadimo, qui la va vendre a Miquel Saavedra. Quant a la seva demografia, les 170 cases que tenia en 1609 es reduïren a només 50 en 1646. En 1707 la població va ser delmada per la pesta, no obstant això seria en aquest segle XVIII quan arribaria a arribar a la seva màxima població (500 habitants en 1794). Després d'aquest any decreixerà a poc a poc.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
111 110 110 110 94 103 87 85 107 118 113

Economia[modifica | modifica el codi]

Panorámica de Toga, comarca Alt Millars (Castelló)

L'agricultura és gairebé exclusivament de secà i els camps se situen en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. També trobem cultius de regadiu, sobretot de cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.

Per altra banda, un 23,5% de la població treballa en la indústria, desplaçant-se fins a municipis de la comarca de la Plana Baixa com Onda i Ribesalbes a treballar en la seva indústria ceràmica.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Andrés Morte Monferrer UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan José Monferrer Pérez PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Rafael Juan Fornas PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Ángel Gómez Prieto PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ángel Gómez Prieto PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Elías Barberán Guillamón PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Elías Barberán Guillamón PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Elías Barberán Guillamón PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Elías Barberán Guillamón PP 13/06/2015 --
Resultats electorals - Toga, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Elías Barberán Guillamón 53 5 82.81
Partit Socialista del País Valencià Alexis David García Caballero 6 0 9.38
Total 69 5

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de la Immaculada Concepció de Toga
Portal de Sant Antoni

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial de la Immaculada Concepció (Toga, Castelló)
    Església de l'inmaculada Concepció. Del segle XVII. D'estil corinti o barroc desornamentat.
  • Ermita de Sant Joan. Es troba en ruïnes.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell. Es tracta d'un castell o un lloc de vigilància de dimensions reduïdes, que hagué de quedar destruït després de la victòria cristiana. Actualment queden poques restes, destacant els fonaments de la seua torre principal i alguns vestigis de muralles.
  • Palau Senyorial. Actualment es troba en ruïnes.
  • Portal de Sant Antoni. Aquests arcs representen una atractiva i significativa mostra de l'antic traçat urbà de la localitat. Ambdós es conformen com a elements passants, és a dir que se situen per sobre d'un carrer i comuniquen diversos habitatges o formen part d'un habitatge. El de Sant Antoni suporta la capella que alberga la imatge del sant.
  • Castell de Ganalur. Poblat ibèric assentat en un pujol que domina un ampli meandre del Millars. En el jaciment s'han trobat restes d'època ibera (segles V -I aC) i d'islàmica (segle XIII). En l'actualitat, només queden restes ceràmiques, ja que una posterior ocupació medieval ha esborrat qualsevol inici de la disposició espacial de l'hàbitat ibèric. Quant a l'ocupació musulmana, sembla correspondre's amb l'estil Ganalur, citat en documents dels segles XIII i XIV i, sens dubte, és l'origen de l'actual població de Vallat.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Toga, mural cerámic de la Mancomunidad Turística Espadà-Millars
    Fuente Caliente. Les seves aigües, van obtenir en 1906 diploma i medalla d'or en l'exposició regional de València. Estan classificades com bicarbonatades calcico-magnèsiques i indicades per al tractament de l'obesitat, gota i malalties de l'estómac.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Les festes són organitzades per tres clavaris triats per a tal fi. Durant les mateixes es bategen als animals i es reparteixen els típics rotllos a tots els vilatjans i visitants. Se celbra del 15 al 17 de gener.
  • Festes patronals. Se celebren de l'1 al 10 d'agost en honor al Crist de l'Agonia.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toga Modifica l'enllaç a Wikidata