Toga

De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Toga (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaToga
Bandera de Toga Escut de Toga
Bandera de Toga Escut de Toga
PSAntonio Toga.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Toga respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 02′ 32″ N, 0° 22′ 00″ O / 40.0422°N,0.3667°O / 40.0422; -0.3667Coord.: 40° 02′ 32″ N, 0° 22′ 00″ O / 40.0422°N,0.3667°O / 40.0422; -0.3667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Millars Modifica el valor a Wikidata
Població
Total101 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat7,47 hab./km²
GentiliciTogà, togana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Espadà-Millars Modifica el valor a Wikidata
Superfície13,52 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud291 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Festa patronalCrist de l'Agonia
Primera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataElías Barberán Guillamón Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12230 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12113 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12113 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtoga.es Modifica el valor a Wikidata

Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Limita amb Lludient, Argeleta, Vallat, Espadella i Torre-xiva.

Geografia[modifica]

Està situat en una vall formada per la finalització de la Serra d'Espadà i el massís de Penyagolosa a la vora del riu Millars. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 754 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 127 per superfícies de cultius.

Malgrat situar-se en una zona d'interior, les altures mitjanes no són excessivament importants i la influència del mar Mediterrani provoca que a Toga hi haja un clima molt agradable. Únicament sol haver-hi dies freds en la temporada d'hivern, i no solen ser nombrosos. Les pluges es produïxen amb una gran irregularitat, establint-se forts contrastos entre els anys d'abundància i altres d'acusada sequera.

Història[modifica]

Existixen poques dades fidedignes sobre l'origen de la població. Alguns estudis n'atribuïxen la fundació als gots, encara que això no està demostrat; no obstant això, sí que sembla provat que durant el període de dominació islàmica hi hagué al terme una alqueria musulmana.

Va pertànyer a Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València, qui, després de convertir-se al cristianisme, la va lliurar a l'arquebisbe de Tarragona en 1247. Fon parròquia independent de Vilafermosa des de 1535, però acabada de construir en 1658. En ella destaca la cofradia del Rosari, fundada en 1623. El senyoriu va pertànyer Pere Carròs de Vilaragut Insa (primer baró), després va passar a Maria de la Concepció Lluna i finalment a Ferran Almansa Rierol, marqués de Cadimo, qui la va vendre a Miquel Saavedra. Quant a la demografia, les 170 cases que tenia en 1609 es reduïren a només 50 en 1646. En 1707 la població va ser delmada per la pesta; no obstant això, en aquell mateix segle XVIII va assolir la seua població màxima (500 habitants en 1794), la qual va decréixer a poc a poc després d'aquell any.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
111 110 110 110 94 103 87 85 107 118 113

Economia[modifica]

Panorámica de Toga, comarca Alt Millars (Castelló)

L'agricultura de Toga és quasi exclusivament de secà i els camps se situen en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. També trobem cultius de regadiu, sobretot de cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.

D'altra banda, un 23,5% de la població treballa en la indústria i es desplaça fins a municipis de la comarca de la Plana Baixa com ara Onda i Ribesalbes, a treballar en la indústria ceràmica.

Política i govern[modifica]

Alcaldia[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Toga és Francisco Javier Sorolla Adelantado del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Andrés Morte Monferrer UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Andrés Morte Monferrer PDL 28/05/1983 --
1987–1991 Juan José Monferrer Pérez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Rafael Juan Fornas PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Ángel Gómez Prieto PP 17/06/1995 --
1999–2003 Ángel Gómez Prieto PP 03/07/1999 --
2003–2007 Elías Barberán Guillamón PP 14/06/2003 --
2007–2011 Elías Barberán Guillamón PP 16/06/2007 --
2011–2015 Elías Barberán Guillamón PP 11/06/2011 --
2015–2019 Elías Barberán Guillamón PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Francisco Javier Sorolla Adelantado PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Eleccions municipals de 2015[modifica]

Resultats electorals - Toga, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Elías Barberán Guillamón 53 5 82.81
Partit Socialista del País Valencià Alexis David García Caballero 6 0 9.38
Total 69 5

Monuments[modifica]

Església de la Immaculada Concepció de Toga
Portal de Sant Antoni

Monuments religiosos[modifica]

  • Església parroquial de la Immaculada Concepció (Toga, Castelló)
    Església de l'inmaculada Concepció. Del segle xvii. D'estil corinti o barroc desornamentat.
  • Ermita de Sant Joan. Es troba en ruïnes.

Monuments civils[modifica]

  • Castell. Es tracta d'un castell o un lloc de vigilància de dimensions reduïdes, que degué quedar destruït després de la victòria cristiana. Actualment en queden poques restes, com ara els fonaments de la torre principal i alguns vestigis de muralles.
  • Palau Senyorial. Actualment es troba en ruïnes.
  • Portal de Sant Antoni. Els seus dos arcs representen una atractiva i significativa mostra de l'antic traçat urbà de la localitat. Ambdós es conformen com a elements passants, és a dir que se situen per damunt d'un carrer i comuniquen diversos habitatges o formen part d'un habitatge. El de Sant Antoni suporta la capella que alberga la imatge del sant.
  • Castell de Ganalur. Poblat ibèric assentat en un pujol que domina un ampli meandre del riu Millars. En el jaciment s'han trobat restes d'època ibera (segles V - I aC) i islàmica (segle xiii). En l'actualitat, només queden restes ceràmiques, ja que una posterior ocupació medieval ha esborrat qualsevol inici de la disposició espacial de l'hàbitat ibèric. Quant a l'ocupació musulmana, sembla que es correspon amb l'estil Ganalur, citat en documents dels segles xiii i xiv i, sens dubte, és l'origen de l'actual població de Vallat.

Llocs d'interés[modifica]

  • Toga, mural cerámic de la Mancomunidad Turística Espadà-Millars
    Fuente Caliente. Les seues aigües van obtindre en 1906 un diploma i una medalla d'or en l'exposició regional de València. Estan classificades com bicarbonatades calcico-magnèsiques i indicades per al tractament de l'obesitat, la gota i les malalties de l'estómac.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Les festes són organitzades per tres clavaris triats per a tal fi. Durant la festivitat es bateja els animals i es repartixen els típics rotllos a tots els vilatjans i visitants. Se celebra del 15 al 17 de gener.
  • Festes patronals. Se celebren de l'1 al 10 d'agost en honor del Crist de l'Agonia.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Toga. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toga