Aiòder

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAiòder
Ayódar
Bandera d'Aiòder Escut d'Aiòder
Bandera d'Aiòder Escut d'Aiòder
Ayodar.jpg
Vista d'Aiòder

Localització
Localització d'Aiòder respecte del País Valencià.png
40° 00′ 00″ N, 0° 22′ 34″ O / 40°N,0.37611111111111°O / 40; -0.37611111111111
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província província de Castelló
Comarca Alt Millars
Capital Ayódar
Municipis 1
Població
Total 172 (2016)
• Densitat 7,06 hab/km²
Gentilici Aiodà o aioder, Aiodana o aiodera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 24,36 km²
Altitud 418 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Mare de Déu del Roser
Organització i govern
• Alcalde Ramón Balaguer Mellado
Economia
Pressupost 176.040,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 12224
Codi INE 12017
Codi ARGOS 12017
Altres dades

Web www.ayodar.es
Modifica dades a Wikidata

Aiòder (en castellà i oficialment, Ayódar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba enclavat dins dels límits del parc natural de la Serra d'Espadà, en els seus contraforts septentrionals. El municipi separa aquesta del riu Millars, i s'alça en la vessant de la Penya Saganta en la part septentrional, enfront del turó del Castell i a la vora de la rambla d'Aiòder o riu Xic.

El terme municipal d'Aiòder és molt muntanyós, amb turons com: el Castellet (854 m), Cova Negra (834 m), Masia (793 m) i Alt de Xerri amb 764 metres. Barrancs del Collado, Arboçar i la rambla de la Vila s'unixen per a formar la Rambla de Villamalur o Riu Xic que porta les seues intermitents aigües al riu Millars pel seu marge dret.

Durant la major part de l'any les temperatures mitjanes presenten uns valors que permeten un adequat gaudi de l'ecosistema en què es configura el terme municipal. Únicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes les maneres, no solen ser nombrosos.

Des de Castelló s'accedeix a la localitat a través de la CV-20 agafant després la CV-223 i posteriorment la CV-205.

Història[modifica | modifica el codi]

El poble d'Aiòder és d'origen musulmà i el castell amb els seus dominis va pertànyer a Zayd Abu Zayd, l'últim governador almohade de València, que es va retirar a esta comarca després de perdre el seu territori i pactar amb el rei Jaume I. Quan este es va convertir al cristianisme, la població musulmana de la regió es va sublevar l'any 1235. Els amotinats serien continguts i doblegats per les mateixes tropes d'Abu Zayd, el qual no rebria l'ajuda promesa pel monarca cristià. Açò ocorria l'any 1236, i a partir de llavors el municipi d'Aiòder passaria a incorporar-se als dominis d'Abu Zayd. Posteriorment el cediria al seu fill Fernando, el qual el posseiria fins a la seua mort, succeït l'any 1262. Després de l'expulsió dels moriscos, succeïda en 1609, Aiòder es va repoblar amb deu famílies cristianes i se li va concedir la carta pobla l'any de 1611 per part del baró d'Aiòder constant entre els seus primers pobladors Pedro Monzonís de Vicente, Pedro Monzonís de Juan,Vicente Monzonís, Domingo Monzonís i Juan Monzonís major, junt amb alguns veïns de Godella. Des d'este moment va quedar com a cap de la baronia, de la que formaven part els pobles següents: les Fonts d'Aiòder, Torralba del Pinar, Villamalur i Figueres. D'esta època es conserva en la població el palau de la baronia, construït a principis del segle XVII. L'any 1837, en el curs de la primera guerra carlina, les forces conservadores van ocupar la població i el castell, si bé van establir el seu quarter general en el convent dels dominics.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura encara col·loca a un percentatge alt de la població, però les actuals tendències fan suposar que esta dada es veurà notablement rebaixat o transformat, atés que gran part de la població activa es desplaça per a treballar en la indústria ceràmica dels pobles pròxims. És una activa vila d'estiueig.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Torre dels Dominics
Torre dels Dominics
Castell d'Aiòder
  • Església de Sant Vicent Ferrer. Temple del segle XIX de notori port encara que sense atractius que singularitzen al mateix. De tall acadèmic o neoclàssic, amb tres naus separades per grans pilastres, absis i cúpula.
  • Torre Campanar del convent dels Dominics. Declarada recentment com Bé d'Interés Local, esta torre de 36 metres d'alçada, formava part de l'antic convent dels dominics, construït en 1575 amb l'objecte de convertir al cristianisme a la població morisca que habitava en aquelles dates el poble. La torre, que és el que hui es conserva, va ser construïda en 1601.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell d'Aiòder. En el marge esquerre de la Rambla de Villamalur i sobre un turó de 542 metres d'altitud, es localitzen les ruïnes del Castell d'Aiòder. És de tipus muntanyés de planta irregular, dispersa com una potent torre major excèntrica, que servix de defensa al seu flanc més vulnerable. En l'actualitat està parcialment en ruïnes.
  • El Castellet. Jaciment ibèric en què es troben les restes d'una torre en l'interior d'un recinte. El jaciment podria pertànyer a l'època compresa entre els segles II adC i VI adC.
  • Palau dels Ducs de Vilafermosa. Edifici construït en el segle XVII. Actualment este edifici s'ha dividit en 4 vivendes particulars.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Baraces UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Jesús Vicente Ballester AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramón Balaguer Partit Liberal 30/06/1987 --
1991 - 1995 José María Bou PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 José María Bou PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Javier Solsona Llista independent 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ramón Balaguer PPCV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ramón Balaguer PPCV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ramón Balaguer PPCV 11/06/2011 --
Des de 2015 Joaquín Ventura PPCV 13/06/2015 --
Resultats electorals - Aiòder, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Joaquín Ventura Yepes 59 3 44.3
Por Ayódar Sergio Monzonís Pérez 52 2 38.81
Partit Socialista del País Valencià Juan José Orcajada Pradas 19 0 14.18
Total 130 5

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Font de la Penya.
  • Font el Turio. Les seues aigües posseïxen propietats per a tractar problemes de la pell.
  • Font el Tord.
  • Altres fonts com: Rita, Ramón, Barrancs Roios, Tord, Llentiscle i Senyorico.
  • Riu Xic o Riu d'Aiòder. L'existència d'un curs d'aigua transparent, sense contaminació i constant al llarg de tot l'any que travessa tot el terme municipal conferix al municipi un atractiu especial per dotar de major riquesa i diversitat a l'entorn natural.
  • L'Assut. Paratge de gran bellesa ubicat en el riu d'Aiòder.
  • L'Estret. El paratge, de característiques semblants a l'anterior també és molt visitat pels banyistes i amants de la naturalesa.
  • Mas dels Frares.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren la setmana del primer diumenge d'octubre en honor a la Mare de Déu del Roser

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els plats típics del poble són els propis de l'interior castellonenc, és a dir, l'olla de cards, creïlles al forn amb allioli, guisat de creïlles amb carn de bou o de porc senglar, les pastes i dolços casolans i el pamfígol.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiòder Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu Aiòder en el Viccionari, el diccionari lliure.