Aiòder

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaAiòder
Ayódar (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera d'Aiòder Escut d'Aiòder
Bandera d'Aiòder Escut d'Aiòder
Ayodar.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Aiòder respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 00′ 00″ N, 0° 22′ 34″ O / 40°N,0.37611111111111°O / 40; -0.37611111111111Coord.: 40° 00′ 00″ N, 0° 22′ 34″ O / 40°N,0.37611111111111°O / 40; -0.37611111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Millars Modifica el valor a Wikidata

CapitalAyódar Modifica el valor a Wikidata
Població
Total158 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat6,49 hab./km²
GentiliciAiodà o aioder, Aiodana o aiodera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Espadà-Millars Modifica el valor a Wikidata
Superfície24,36 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud418 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Festa patronalMare de Déu del Roser
Octubre
Identificador descriptiu
Codi postal12224 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12017 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12017 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webayodar.es Modifica el valor a Wikidata

Aiòder (en castellà i oficialment, Ayódar) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Millars, província de Castelló.

Geografia[modifica]

Està enclavat dins dels límits del parc natural de la Serra d'Espadà, en els seus contraforts septentrionals. El municipi separa la serra del riu Millars, i s'alça en el vessant de la Penya Saganta, en la part septentrional, enfront del tossal del Castell i a la vora de la rambla d'Aiòder o riu Chico.

El terme municipal d'Aiòder és molt muntanyós, amb muntanyes com ara el Castellet (854 m), la Cova Negra (834 m), la Masia (793 m) i l'Alt de Xerri (764 m). Els barrancs del Collado, el Madroñal i la rambla de la Vila s'unixen per a formar la rambla de Villamalur o riu Chico, que aporta aigües intermitents al riu Millars pel seu marge dret.

Durant la major part de l'any les temperatures mitjanes presenten uns valors que permeten fruir de l'ecosistema que es configura en el terme municipal. Únicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes les maneres, no solen ser nombrosos.

Des de Castelló de la Plana s'accedix a la localitat a través de la CV-20, agafant després la CV-223 i posteriorment la CV-205.

Història[modifica]

El poble d'Aiòder és d'origen musulmà i el castell amb els seus dominis va pertànyer a Zayd Abu Zayd, l'últim governador almohade de València, que es va retirar a esta comarca després de perdre el seu territori i pactar amb el rei Jaume I. Quan Zayd es va convertir al cristianisme, la població musulmana de la regió es va sublevar l'any 1235. Els amotinats foren continguts i doblegats per les mateixes tropes d'Abu Zayd, qui no rebria l'ajuda promesa pel monarca cristià. Açò ocorria l'any 1236, i a partir de llavors el municipi d'Aiòder va passar a incorporar-se als dominis d'Abu Zayd. Posteriorment el cedí al seu fill Fernando, qui el posseí fins a la seua mort en 1262. Després de l'expulsió dels moriscs, succeïda en 1609, Aiòder es va repoblar amb deu famílies cristianes i l'any 1611 se li va concedir la carta pobla per part del baró d'Aiòder. Entre els seus primers pobladors hi havia Pedro Monzonís de Vicente, Pedro Monzonís de Juan,Vicente Monzonís, Domingo Monzonís i Juan Monzonís major, junt amb alguns veïns de Godella. Des d'este moment va quedar com a cap de la baronia, de la qual formaven part els pobles següents: les Fonts d'Aiòder, Torralba del Pinar, Villamalur i Figueres. D'esta època es conserva en la població el palau de la baronia, construït a principis del segle XVII. L'any 1837, en el curs de la primera guerra carlina, les forces conservadores van ocupar la població i el castell, si bé van establir el seu quarter general en el convent dels dominics.

Economia[modifica]

L'agricultura encara dona faena a un percentatge alt de la població, però les actuals tendències fan suposar que esta dada serà notablement rebaixada o transformada, atés que gran part de la població activa es desplaça per a treballar en la indústria ceràmica dels pobles pròxims. És una activa vila d'estiueig.

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Torre dels Dominics
Torre dels Dominics
Castell d'Aiòder
  • Església de Sant Vicent Ferrer. Temple del segle xix de port notori, encara que sense atractius que el singularitzen. De tall acadèmic o neoclàssic, amb tres naus separades per grans pilastres, absis i cúpula.
  • Torre Campanar del convent dels Dominics. Declarada recentment Bé d'Interés Local, esta torre de 36 metres d'alçada formava part de l'antic convent dels dominics, construït en 1575 amb l'objecte de convertir al cristianisme la població morisca que habitava en aquelles dates el poble. La torre, que és el que hui es conserva, va ser construïda en 1601.

Monuments civils[modifica]

  • Castell d'Aiòder. En el marge esquerre de la Rambla de Villamalur i dalt d'un tossal de 542 metres d'altitud, es localitzen les ruïnes del Castell d'Aiòder. És de tipus muntanyés de planta irregular i dispersa, amb una potent torre major excèntrica que servix de defensa en el flanc més vulnerable. En l'actualitat està parcialment en ruïnes.
  • El Castellet. Jaciment ibèric en què es troben les restes d'una torre en l'interior d'un recinte. El jaciment podria pertànyer a l'època compresa entre els segles II aC i VI aC.
  • Palau dels Ducs de Vilafermosa. Edifici construït en el segle xvii, que actualment s'ha dividit en quatre habitatges particulars.

Política i gobern[modifica]

Alcaldia[modifica]

Des de 2015 l'alcalde d'Aiòder és Joaquín Ventura Yepes del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Baraces Cervera UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Jesús Vicente Ballester AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Ramón Balaguer Zamel PL 30/06/1987 --
1991–1995 José María Bou PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José María Bou Pinón PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Javier Solsona Monzonis PP 03/07/1999 --
2003–2007 Ramón Balaguer Mellado PP 14/06/2003 --
2007–2011 Ramón Balaguer Mellado PP 16/06/2007 --
2011–2015 Ramón Balaguer Mellado PP 11/06/2011 --
2015–2019 Joaquín Ventura Yepes PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Joaquín Ventura Yepes PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Eleccions municipals de 2015[modifica]

Resultats electorals - Aiòder, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Joaquín Ventura Yepes 59 3 44.3
Por Ayódar Sergio Monzonís Pérez 52 2 38.81
Partit Socialista del País Valencià Juan José Orcajada Pradas 19 0 14.18
Total 130 5

Llocs d'interés[modifica]

  • Font de la Penya.
  • Font el Turio. Les seues aigües posseïxen propietats per a tractar problemes de la pell.
  • Font el Tord.
  • Altres fonts com: Rita, Ramón, Barrancs Roios, Tord, Llentiscle i Senyorico.
  • Riu Chico o Riu d'Aiòder. L'existència d'un curs d'aigua transparent, sense contaminació i constant al llarg de tot l'any que travessa tot el terme municipal conferix al municipi un atractiu especial per dotar de major riquesa i diversitat a l'entorn natural.
  • L'Assut. Paratge de gran bellesa ubicat en el riu d'Aiòder.
  • L'Estret. El paratge, de característiques semblants a l'anterior també és molt visitat pels banyistes i amants de la naturalea.
  • Mas dels Frares.

Festes[modifica]

  • Festes Patronals. Se celebren la setmana del primer diumenge d'octubre en honor de la Mare de Déu del Roser.

Gastronomia[modifica]

Els plats típics del poble són els propis de l'interior castellonenc, és a dir, l'olla de cards, creïlles al forn amb allioli, guisat de creïlles amb carn de bou o de porc javalí, les pastes i dolços casolans i el pamfígol.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ayódar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiòder
Vegeu Aiòder en el Viccionari, el diccionari lliure.