Montant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMontant [1][2]
Montán
Bandera de Montant [1][2] Escut de Montant [1][2]
Escut de Montant
Vista global de Montán.jpg
Localització
Localització de Montant respecte de l'Alt Millars.png
 40° 02′ 07″ N, 0° 33′ 18″ O / 40.035277777778°N,0.555°O / 40.035277777778; -0.555
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Millars
Capital Montán
Municipi 1
Població
Total 359 (2018)
• Densitat 10,53 hab/km²
Gentilici Montanter, montantera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 34,1 km²
Altitud 580 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Festa major Sant Bernat
Organització política
• Alcalde Antonio Fornás Tuzón
Economia
Pressupost 752.000,00 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 12447
Codi de municipi INE 12078
Codi ARGOS de municipis 12078
Altres
Lloc web www.montan.es
Modifica les dades a Wikidata

Montant (en castellà i oficialment Montán) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Símbols[modifica]

L'escut oficial de Montant té el següent blasonament: Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, una torre torrejada d'or, aclarida i maçonada de sable, acostada a la destra per una rama de llorer de sinople, fruitada de sable, i a la sinistra per una palma d'or, enllaçades ambdues per una cinta de gules. Per timbre, una corona reial oberta.[3] Les armes tradicionals de Montant al·ludeixen a l'antic castell sarraí que corona la vila, conegut com el Castellmontant.

Geografia[modifica]

Montant apareix enclavada en la vessant del pujol del Calvari, a un costat i a l'altre del barranc de les Eres, en els contraforts de la Serra d'Espadà. El nucli urbà s'aixeca sobre la vall del Riu Montant, afluent del riu Millars.

Limita amb Montanejos, Cirat, Torralba del Pinar, Figueres, Caudiel i La Font de la Reina.

Història[modifica]

Població d'origen àrab, després de la reconquesta en 1239 la població morisca es va mantenir en ella conservant els seus usos i costums fins a la seua expulsió en 1609. Sembla que va ser repoblada per gents vingudes de Provença. També es van establir en la localitat monjos servites que van fundar un monestir que encara existeix en l'actualitat.

Durant les guerres carlistes va ser un important nucli d'activitat militar.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2012
389 361 352 346 340 347 338 330 370 380 443 415

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. En el segle XIX va comptar amb fàbrica de filats i teixits.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Antonio Fornás Tuzón UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Fornás Tuzón AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Bayo Bádenas AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Fornás Tuzón PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Antonio Fornás Tuzón PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Antonio Fornás Tuzón PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Fornás Tuzón PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Fornás Tuzón PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Fornás Tuzón
Miguel Ángel Guiñón Bellido 		PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Sergio Fornás Tuzón PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Convent dels Servites

Monuments religiosos[modifica]

  • Convent del Servites. Del segle XVIII, amb arquitectura postbarroca i preacadèmica. L'aspecte actual del convent data de 1763, desapareixent el seu ús com a tal en la desamortització de Mendizábal, fortificant-se i utilitzant-se en 1836 pels carlistes.
  • Església de Sant Bernat. Del segle XVIII. Consta d'una sola nau amb talla i fulles d'acant, d'estil xurrigueresc. L'altar major és de regular altura, conservant una creu processional del S. XVIII.
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Casa del Comte o Abadia. Antiga casa feudal propietat del Comte de la Villanueva. A partir de 1612 i amb motiu de l'arribada de nou frares Servites, fou casa abadia i primera residència dels monjos fins a la terminació del convent. En l'actualitat és propietat privada ocupada pel sacerdot titular de l'Església.

Monuments civils[modifica]

  • Castell de Montant, del que actualment no en queden més que restes de les seues muralles.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
  • Sant Bernat. Setmana de festes majors al voltant del 20 d'agost.
  • Mostra del Matacerdo. Se celebra el cap de setmana del pont de la Constitució (6 de desembre) on es recorda la Matança del Porc amb l'elaboració de plats típics.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Llista de gentilicis de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. ↑ «Montant». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Resolució de 20 de gener de 2004, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada al DOGV núm. 4.686, de 6 de febrer de 2004.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montant Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montant&oldid=21739199»