Riu Millars

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaMillars
Rio mijares.jpg
Assut de Vila-real
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 1.600 m
Estat Espanya
Localització el Castellar (província de Terol), Serra de Gúdar 39° 54′ 31″ N, 0° 00′ 44″ E / 39.90861667°N,0.01227222°E / 39.90861667; 0.01227222
Final
Localització Mediterrani 39° 54′ 31.02″ N, 0° 0′ 44.18″ O / 39.9086167°N,0.0122722°O / 39.9086167; -0.0122722Coord.: 39° 54′ 31.02″ N, 0° 0′ 44.18″ O / 39.9086167°N,0.0122722°O / 39.9086167; -0.0122722
Geografia
Desguassos mar Mediterrània
Creua Aragó, i al País Valencià: Alt Millars i la Plana de Castelló
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 4.028 km²
Longitud 156 km
Cabal 9,06 m³/seg
Modifica dades a Wikidata
Riu Millars al seu pas per Aranyel

El Millars[1] (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km², i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.[2] És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el Valbona i l'Albentosa, a l'Aragó, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al País Valencià.

En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, on hi ha el pantà d'Arenós; passa per Montanejos, Cirat, Aranyel, Toga, Torre-xiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pantà del Sitjar. Després, continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu últim tram, marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrània entre Almassora i Borriana, al paratge conegut com les Goles.

Embassament del Sitjar amb la localitat de Ribesalbes al fons

Amb l'aigua del Millars, es reguen les hortes històriques de Castelló, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que havia de fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real, davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, s'hauria de repartir en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dènou parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, como ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betxí i la Vilavella.

Conca del Riu Millars al País Valencià[modifica]

Referències[modifica]

  1. «el Millars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «SISTEMA MIJARES-PLANA DE CASTELLÓN» (en castellà). Comunidad de Regantes Canal Cota 100 Margen Derecha del Mijares. [Consulta: 29 setembre 2014].
  3. «barranc de la Graïllera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «rambla de la Maimona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «rambla de la Viuda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «rambla Carbonera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «barranc de la Gasulla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Millars Modifica l'enllaç a Wikidata