Riu Millars

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMillars
Rio mijares.jpg
Assut de Vila-real
Tipus Riu
Inici
Cota inicial 1.600 m
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol
Localització el Castellar (província de Terol), Serra de Gúdar
Final
Localització Mediterrani
Desembocadura Mar Mediterrània
 39° 54′ 31″ N, 0° 00′ 44″ E / 39.90861667°N,0.01227222°E / 39.90861667; 0.01227222
Afluent
Conca hidràulica Conca hidrogràfica del Xúquer
Dades i xifres
Dimensions 156  m (Llargada
Creua Aragó, i al País Valencià: Alt Millars i la Plana de Castelló
Superfície 4.028 km²
Superfície de conca hidrogràfica 4.028 km²
Mesures i indicadors
Cabal 9,06 m³/seg
Modifica les dades a Wikidata
Riu Millars al seu pas per Aranyel

El Millars[1] (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km², i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.[2] És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el Valbona i l'Albentosa, a l'Aragó, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al País Valencià.

Etimologia[modifica]

Plini el Vell, al llibre tercer de la seva Naturalis Historia, menciona el riu Udiua,[3] que hom ha identificat amb el Millars.[4] No obstant això, també podria correspondre al Palància.

El riu no torna a aparèixer a les fonts escrites fins a la Baixa Edat Mitjana, quan ja apareix amb el nom de Millars. El topònim prové del substantiu llatí mīlĭāres 'camps de mill'.[5]

Recorregut[modifica]

En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, on hi ha el pantà d'Arenós; passa per Montanejos, Cirat, Aranyel, Toga, Torre-xiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pantà del Sitjar. Després, continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu final, marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrània entre Almassora i Borriana, al paratge conegut com les Goles.

Embassament del Sitjar amb la localitat de Ribesalbes al fons

Dades històriques[modifica]

Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes històriques de Castelló, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que havia de fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real, davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, s'hauria de repartir en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dènou parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, com ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betxí i la Vilavella.

Conca del Riu Millars al País Valencià[modifica]

Referències[modifica]

  1. «el Millars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «SISTEMA MIJARES-PLANA DE CASTELLÓN» (en castellà). Comunidad de Regantes Canal Cota 100 Margen Derecha del Mijares. [Consulta: 29 setembre 2014].
  3. Amb les variants textuals Udiba i Uduba.
  4. Arasa i Gil, Ferran. La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià. València: Diputació provincial de València, 2001, p. 63-64. ISBN 84-7795-286-8 [Consulta: 29 novembre 2019]. 
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Millars». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. «barranc de la Graïllera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «rambla de la Maimona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «rambla de la Viuda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «rambla Carbonera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «barranc de la Gasulla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Millars