Borriana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaBorriana
Bandera de Borriana Escut de Borriana
Bandera de Borriana Escut de Borriana
Campanar de borriana.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total35.019 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat741,93 hab./km²
Gentiliciborrianenca, borrianenc Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície47,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània, Millars i Riu Veo Modifica el valor a Wikidata
Altitud13 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVila-real
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniBlai de Sebaste Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts
Festa patronalFestes de Setembre el 8 de setembre
Falles de Sant Josep
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaria Josep Safont Melchor Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12530 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12032 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12032 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webburriana.es Modifica el valor a Wikidata
Twitter: ajborriana Modifica el valor a Wikidata

Borriana (en castellà: Burriana, oficialment Borriana/Burriana)[1] és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Geografia[modifica]

Està situada enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca, i envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius: el riu Anna i el riu Millars.

El riu Anna passa per la ciutat abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, i forma en la desembocadura, a la zona costanera del Grau, el paratge del Clot de la Mare de Déu, també conegut com l'Estany de la Vila.

El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal, el separa del d'Almassora, i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.

Borriana té 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, l'Arenal, és molt ampla, de sorra fina i amb un pendent mínim. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival, que arriba a triplicar-se. És un referent turístic per a les poblacions limítrofes, com ara Vila-real, que aporta una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.

Es pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per l'AP-7.

Municipis limítrofs[modifica]

El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora. Pel nord, fa de límit el riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Vila-real Almassora
Les Alqueries Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrània
Nules

Nuclis de població[modifica]

Al terme municipal de Borriana s'hi troben també els següents nuclis de població, a més del nucli urbà de Borriana:

  • Les Alqueries de Santa Bàrbera.
  • El Port de Borriana.
  • El Grau de Borriana.
  • La Serratella.
  • Les Alqueries de Ferrer.
  • Poblats marítims.
  • Virrangues (despoblat, al sud-oest del terme)

Història[modifica]

Dibuix - plànol de Borriana en forma de gravat realitzat per Rafael Martí de Viciana dins el seu Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (obra traduïda del valencià original), 1564

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre altres, nodrixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle ix com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda),[2] per la seua situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seua conquesta pel rei Jaume I d'Aragó el 1233.[3] El 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones. El 1403 Martí l'Humà atorga el dret de primícia a la ciutat.[4] El 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.[5]

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle xvii. El 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedix el títol de ciutat.

Demografia[modifica]

Amb 35.052 habitants,[6] Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló amb més població.

En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració. Tot seguit, s'hi mostra l'esdevenir demogràfic de la població borrianenca al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2011 2012 2020
7.813 10.237 12.962 14.243 13.895 14.675 18.473 17.697 18.616 22.651 25.003 25.438 26.757 32.349 33.255 34.235 35.433 35.598 35.052

Economia[modifica]

La seua economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. A les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Borriana (Compromís), 2 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).[7]

Escut de Borriana.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Borriana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Maria Josep Safont Melchor 5.907 39,01% 10 (Green Arrow Up.svg+4)
Partit Popular PP icono 2019.svg Juan Fuster Torres 3.922 25,90% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Borriana Compromís (isotip).svg Vicent Granel Cabedo 1.437 9,49% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Vox VOX logo.svg Juan Canos Broch 1.187 7,84% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Maria Jesús Sanchis Gual 960 6,34% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a][b] Pix.gif 1.626 10,74% 0 (Red Arrow Down.svg -4)
Vots en blanc Pix.gif 104 0,69%
Total vots vàlids i regidors 15.143 100 % 21
Vots nuls 92 0,60%
Participació (vots vàlids més nuls) 15.235 63,59%**
Abstenció 8.723* 36,41%**
Total cens electoral 23.958* 100 %**
Alcaldessa: Maria Josep Safont Melchor (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 10 de PSPV i 2 de Compromís[8])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[9] Junta Electoral de Zona de Castelló.[10] Periòdic Ara.[11]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes o alcaldesses[modifica]

Des del 2015 l'alcaldessa de Borriana és Maria Josep Safont Melchor del PSPV-PSOE.[12]Ha estat reelegida per a la legislatura 2019-2023.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Canós Safont UCD 19/04/1979 Governa amb majoria simple l'UCD(10 regidors).
1983–1987 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 28/05/1983 Governa amb majoria simple el PSPV(10 regidors).
1987–1991 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 30/06/1987 Governa amb majoria absoluta el PSPV(11 regidors).
1991–1995 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 15/06/1991 Governa amb majoria simple el PSPV(10).
1995–1999 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 17/06/1995 Govern amb majoria absoluta entre PP(10) i UPV(4).
1999–2003 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 03/07/1999 Govern amb majoria absoluta entre el PP(10) i UV(1).
2003–2007 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 14/06/2003 Govern amb majoria absoluta del PP amb 11 regidors.
2007–2011 José Ramón Calpe Saera PP 16/06/2007 Govern amb majoria absoluta del PP amb 11 regidors.
2011–2015 José Ramón Calpe Saera PP 11/06/2011 Govern amb majoria absoluta del PP amb 11 regidors.
2015–2019 Maria Josep Safont Melchor PSPV-PSOE 13/06/2015 "Acord per Borriana" format per PSPV(6), Compromís(3) i Podem(2).
Des de 2019 Maria Josep Safont Melchor PSPV-PSOE 15/06/2019 Acord de govern format pel PSPV(10) i Compromís(2).
Fonts: Generalitat Valenciana[12]

Alcaldes anteriors al règim constitucional del 1978[modifica]

Els alcaldes de la ciutat entre el 1895 i el 1978 han sigut:[13]

  • 1895-1895 Benjamín González Monsonís
  • 1895-1897 Manuel Peris Fuentes
  • 1897-1899 Benjamín González Monsonís
  • 1899-1899 Bautista Musoles Nácher

  • 1899-1901 Joaquín Peris Fuentes
  • 1901-1904 José Mª Sabater Cataluña
  • 1905-1905 José Calzada Rifá
  • 1906-1907 Benjamín González Monsonís
  • 1907-1909 Bautista Mingarro Sales
  • 1909-1909 Juan Peris Blasco
  • 1909-1910 Carlos González Echevarría

  • 1910-1912 José Mª Sabater Cataluña
  • 1912-1913 José Vte. Daudí Monfort
  • 1913-1915 Juan Peris Blasco
  • 1915-1915 Ramón Llopis Peris(accidental)
  • 1915-1915 Juan Peris Blasco
  • 1916-1917 José Daudí Agramunt
  • 1917-1917 Salvador Musoles Vernia
  • 1917-1917 Vicente Llansola Patuel
  • 1917-1917 Salvador Musoles Vernia
  • 1917-1917 José Daudí Agramunt
  • 1918-1920 José Vte. Daudí Monfort

  • 1920-1920 Manuel Granell Ferrer
  • 1920-1921 Vicente Ríos Monfort
  • 1921-1923 Juan Peris Peirats
  • 1923-1923 José Vte. Daudí Monfort
  • 1923-1924 Manuel Felis Ferrada
  • 1924-1927 Vicente Escobar López
  • 1927-1928 Román Almela Rochera (accidental)
  • 1928-1930 Vicente Enrique Mingarro
  • 1930-1930 Ramón Gil Monfort

  • 1930-1931 Bautista Soler Martí
  • 1931-1931 Rafael Arnau Catalá
  • 1931-1936 Víctor Marín Puig
  • 1936-1936 Miguel Alonso Viana
  • 1936-1936 Salvador Peris Vilar
  • 1936-1937 Bautista Comes Molina
  • 1937-1937 Pedro Aymerich Sanchis
  • 1937-1938 Vicente Moliner Nadal
  • 1938-1943 Juan Feliu Urios

  • 1943-1943 Bautista Vernia García
  • 1943-1944 José Sanz Torrent
  • 1944-1945 Miguel Gil Viñes

  • 1945-1954 José Nebot Aymerich
  • 1954-1959 Joaquín Urios Planelles
  • 1959-1963 José Esteve Patuel

  • 1963-1964 Manuel Gómez Chordá (interí)
  • 1964-1968 José Fco. Monsonís Alfonso
  • 1968-1968 José Igual Llorens (Interí)

  • 1968-1975 José Igual Llorens (Propietat)
  • 1975-1979 Vicente Vernia Montoya (Propietat)

Monuments[modifica]

Campanar de Borriana (El Templat)

Monuments religiosos[modifica]

  • Basílica d'El Salvador. Data del segle xiii. L'absis és d'estil gòtic primitiu, i també té elements romànics. Al segle xv es va alçar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. En el segle xviii (concretament, el 1762) a la nau gòtica es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescs de Josep Vergara. El 1969 tot el conjunt va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.
  • Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se el 1898 i després de diversos períodes de treball es beneïx l'abril del 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en ornamentació però elegant en les seues línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus d'Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga al seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
  • Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions al segle xviii, va ser reconstruït a principis del segle xix. És per això que l'aspecte actual és modern malgrat que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que continua mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
  • Ermites:
    • Emita de l'Eccehomo. Del segle XVIII
    • Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
    • Ermita de la Sagrada Família. Del segle xix.
    • Ermita de Sant Blai. Del segle xviii. Possiblement una antiga mesquita.
    • Ermita de Sant Gregori. Del segle xix.
    • Ermita de Santa Bàrbera. Del segle xix.
Port de Borriana

Monuments civils[modifica]

  • Torre del Mar. Torre de guaita ubicada al paratge del Clot de la Mare de Déu construïda per a la defensa de les costes al segle xvi, té una altura de 10 metres i consta de dues plantes. Al seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.
  • Cases modernistes. Són de gran interès un bon nombre de cases particulars, escampades per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclèctic, testimoniatge de l'auge produït pel comerç de la taronja a partir de finals del segle xix.
  • El Mercat Central de Borriana (Plana Baixa), és obra de l'arquitecte Enric Pecourt, es construí l'any 1931. El mercat se situa a la zona de l'Eixample Est de la ciutat, al Barri de la Mercé.
  • Jaciment de Vinarragell, despoblat del municipi que havia pertangut als hospitalers.En aquest indret fou excavat un poblat ibèric dels s. VII-VI aC, on foren detectades influències comercials fenícies.
  • Torre Tadeo. L'alqueria Tadeo és una de les poques alqueries fortificades de l'època musulmana que queden en peu en els nostres dies i la seva estructura respon perfectament a les necessitats defensives i agrícoles simultàniament
  • Torre o alqueria de Carabona. Es tracta, com el seu nom indica, d'una antiga alqueria, datada als segles XIII-XVIII. Així, aquesta alqueria fortificada originalment, es remunta a l'època musulmana. Es tractava d'estructures defensives per la necessitat de disposar d'explotacions agrícoles fora dels nuclis urbans.
  • Nucli històric de Borriana. És un conjunt monumental que està declarat Bé d'Interès Cultural, per declaració singular, amb la categoria de Conjunt Històric.
  • Alqueria de Calatrava. És una antiga alqueria situada a una zona plana al costat del riu Anna, se la va anomenar així perquè va ser donada pel rei Jaume a l'ordre de Calatrava en la persona de fra Àlvaro Fernàndez, Comendador d'Alcanyís i representant de l'ordre de Calatrava. El 1391 l'alqueria va ser cedida per l'ordre, al matrimoni format per Anares Castellan i la seva dona Sancha Giménez de Lumbiere; pels molts serveis que havien realitzat a l'ordre; i a poc a poc va perdre el seu esplendor, fins que l'any 1973 es va procedir a la seva restauració. Actualment segueix sent de propietat privada. És la torre defensiva més antiga de tot el terme de Borriana, i una de les millor conservades fins als nostres dies.
  • Torre Vinarragell. És considerada com un exponent d'arquitectura militar, ja que es tracta d'una torre defensiva, encara que en l'actualitat passa totalment desapercebuda. A l'edifici actual se la coneix més pel nom d'Alqueria de Sorlí, que pel de la torre de Vinarragell, la qual actualment ha quedat totalment integrada en edificis de recent construcció.

Llocs d'interès[modifica]

Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal, que fa 2.000 m de longitud i 60 m d'amplària mitjana, i té un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

Port de Borriana

Museus[modifica]

Carta de poblament de Borriana (1233)

La ciutat compta amb un teixit associatiu ric, en el qual destaca l'Agrupació Borrianenca de Cultura, fundada l'any 1954.

  • Centre d'Arqueologia Subaquàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaquàtic del País Valencià. Compta amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaquàtics com de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua. La seua directora és Assumpció Fernández Izquierdo des de l'any 2007.[15]
  • Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic a Europa, dedicat a conservar i divulgar la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació que recull més de 6.000 documents classificats per temes, una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
  • Museu Arqueològic Municipal. Fundat el 1967. Les seues sales mostren la prehistòria de la comarca, des del mesolític fins a l'edat mitjana. Del segle i destaca l'estatua de bronze que representa el déu del comerç Hermes trobat a una propera vila romana a Xilxes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneolític pertany un gran ídol trobat a Artana; i al neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

Gastronomia[modifica]

Paella amb pilotes, paella típica al nadal.

Dels plats típics de la població destaca la paella, l'arròs negre, l'arròs al forn, l'empedrao, i el tombet de faves. També és molt típica l'olleta de la Plana.[16]

Els coents[17]de Borriana son una mena de llonganissa aplanada amb les mans per al seu assecat, els seus ingredients son; cansalada i magre de porc, tripa de corder, aigua, sal, espècies i caiena. A les carnisseries hi trobarem de dos tipus; uns amb un fil blanc que piquen poc i uns altres amb un fil roig que piquen més.

Entre els dolços, cal destacar la coca malfeta i les pilotes de frare.[18] En l'època nadalenca, són típics els rosegons i els pastissos de moniato o de cabell d'àngel.

En Pasqua són típiques les mones de Pasqua, la resta de l'any és pot trobar els rotllos assaonats,[19] el llongo,[20] que es fet de la mateixa pasta que la mona però és allargat.

A les sucreries del poble hi ha un gran assortiment com ara; el braç de gitano, el palo català,[21][22] els blocs,[23][24] els merengues de café i el xantillí i crema.

De salat trobem; els ximos, les rosquilletes, els pastissets o coques (tapades o destapades)[25] de tomata[26] i de verdura.

Festes patronals[modifica]

Falla de la Ciutat de Borriana guanyadora del primer premi 2009

El patró de Borriana és Blai de Sebaste i la seua festivitat se celebra el 3 de febrer amb una tradicional fira. La seua patrona és la Mare de Déu de la Misericòrdia, i en honor d'ella celebren una setmana de bous al carrer el 8 de setembre. A més d'eixes festes, des de l'any 1928 cada mes de març se celebren les tradicionals Falles, sent la primera falla la de la plaça de la Mercé, i les Creus de maig el primer cap de setmana de maig. Borriana compta amb 19 comissions falleres, a més de la Reina de la ciutat, la seua cort i les Dames de la Ciutat.

Persones il·lustres[modifica]

Categoria principal: Borrianencs

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans Independents per Burriana (CIBUR) (619 vots, 4,09%), Podem (595 vots, 3,93%), Esquerra Unida del País Valencià (259 vots, 1,71%), España 2000 (84 vots, 0,55%) i Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (EUPV-AM) (69 vots, 0,46%)
  2. Ciutadans Independents per Burriana (CIBUR) i Se Puede Burriana (SPB) perderen cadascú 2 regidors obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. «ARGOS (Base de dades de la Generalitat Valenciana)» (en castellà). [Consulta: 21 gener 2021].
  2. Ajuntament de Borriana
  3. «Primera Carta Pobla de Borriana.» (en castellà). Arxiu Municipal de Borriana. [Consulta: 4 gener 2023].
  4. Escrig, Joaquim. https://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA169&dq=1403+borriana&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiNsfe6rbz5AhUH_rsIHV0mCFIQ6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=1403%20borriana&f=false. Carena Editors, 2001, p. 169. ISBN 9788487398452. 
  5. Garcia Edo, Vicent «Los escudos de Onda y de Burriana». Centre d'Estudis de la Plana, 2, Castelló, abril-juny 1985, pp. 76-78.
  6. «INE» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística, 01-01-2020. [Consulta: 24 desembre 2022].
  7. Maicas, Jaume. «Ciudadanos se queda sin representación en el Ayuntamiento de Borriana» (en espanyol europeu). Radio Castelló, 07-05-2021. [Consulta: 5 gener 2023].
  8. Ajuntament de Borriana «Maria Josep Safont, reelegida alcaldessa de Burriana». elperiodic.com/, 17-06-2019.
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 20 març 2020].
  10. Junta Electoral de Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 11-14 [Consulta: 20 març 2020].
  11. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Borriana», 26-05-2019. [Consulta: 22 setembre 2019].
  12. 12,0 12,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Borriana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  13. «Arxiu Municipal de Borriana.». Ajuntament de Borriana. [Consulta: 4 gener del 2023].
  14. Declaració de la Desembocadura del Millars com a paisatge protegit
  15. «Asunción Fernández Izquierdo», 26-05-2017. [Consulta: 17 agost 2020].
  16. «Jornades Gastronòmiques "Mengem a Vila-real...Olla de la plana"». [Consulta: 6 gener 2023].
  17. «Coents de Borriana» (en català). [Consulta: 6 gener 2023].
  18. «Pilotes de frare – Fundació Caixa Rural Vila-real» (en català). Caixa Rural de Vila-real. [Consulta: 6 gener 2023].
  19. «Rollos Assaonats». [Consulta: 6 gener 2023].
  20. Agut, Jesús Bernat. «IMATGIES: LLONGOS, lèxic dolç», diumenge, 12 d’abril 2020. [Consulta: 6 gener 2023].
  21. «Palo català», 14-07-2022. [Consulta: 6 gener 2023].
  22. «Palo català». [Consulta: 6 gener 2023].
  23. «Libertat (cuina)» (en català). Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 7 gener 2023].
  24. «Bloc de merengue, en forma de piràmide truncada, muntat sobre una base de bescuit, aromatitzat amb canella i torrat lleugerament al forn.» (en castellà). [Consulta: 6 gener 2023].
  25. «Coca de tomate de Castelló (tapada) - COMMEMEMUCHO» (en castellà), 27-01-2020. [Consulta: 6 gener 2023].
  26. «Coca de tomate - Receta Petitchef» (en castellà). [Consulta: 6 gener 2023].
  27. «Joan Garí». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 24 desembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]