Vicente Cantos Figuerola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVicente Cantos Figuerola
 Ministre de Justícia
Escudo de la Segunda República Española.svg
28 d'abril de 1934 – 4 d'octubre de 1934
 Ministre de Justícia
Escudo de la Segunda República Española.svg
3 d'abril de 1935 – 5 de maig de 1935
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
20 d'octubre de 1905 – 30 de març de 1907
Circumscripció Llucena

7 de maig de 1910 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Llucena
 Diputat a les Corts de la República
Escudo de la Segunda República Española.svg
4 de juliol de 1931 – 7 de gener de 1936
Circumscripció Castelló
Dades biogràfiques
Naixement 10 de desembre de 1868
Borriana
Mort 26 de desembre de 1943(1943-12-26) (als 75 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de València
Ocupació Escriptor
Partit polític Partit Liberal
Partit Republicà Radical
Modifica dades a Wikidata

Vicente Cantos Figuerola (* Borriana, Plana Baixa, 10 de desembre de 1868 - † Madrid, 26 de desembre de 1943) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola. També fou ministre durant la Segona República.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Ciències i Dret a la Universitat de València, després d'obtenir el títol de registrador de la propietat exercirà aquesta professió a Cuba on es traslladarà fins a la seva tornada a la Península el 1898. En 1903 ingressa al Partit Liberal Demòcrata de la mà de José Canalejas i a les eleccions generals espanyoles de 1905 fou escollit diputat a Corts per la circumscripció de Castelló (districte de Llucena, l'Alcalatén), escó que continuarà guanyant en les successives eleccions celebrades fins a la de 1923.[1]

Després de la proclamació de la II República obté novament un escó per Castelló en les eleccions de 1931 a les quals es va presentar com radical independent en el si de la Conjunció republicana-socialista per a després incorporar-se al Partit Republicà Radical. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions de 1933. Va ser ministre de Justícia entre el 28 d'abril i el 4 d'octubre de 1934 en el govern que va presidir Ricardo Samper e Ibáñez, cartera que tornaria a ocupar entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1935 en el govern format per Alejandro Lerroux. Després de la derrota del seu partit a les eleccions generals espanyoles de 1936 va dimitir dels seus càrrecs. En acabar la guerra civil espanyola no fou processat per la Llei de Responsabilitats Polítiques. La seva filla era casada amb el futur ministre franquista Rafael Cavestany de Anduaga.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Salvador de Madariaga y Rojo
Ministre de Justícia
Escudo de la Segunda República Española.svg

1934
Succeït per:
Rafael Aizpún Santafé
Precedit per:
Rafael Aizpún Santafé
Ministre de Justícia
Escudo de la Segunda República Española.svg

1935
Succeït per:
Cándido Casanueva y Gorjón