Vés al contingut

Álvaro Pascual-Leone Forner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÁlvaro Pascual-Leone Forner
Biografia
Naixement1r desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Vinaròs (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Unió Republicana

22 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Almeria
Diputat a les Corts republicanes

12 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Castelló
Diputat a les Corts republicanes

4 juliol 1931 – 2 octubre 1933

Circumscripció electoral: Castelló
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómagistrat, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAscensión Chirivella Marín Modifica el valor a Wikidata

Álvaro Pascual-Leone Forner (Vinaròs, Baix Maestrat, 1 de desembre de 1895 - Mèxic, 12 de novembre de 1953) fou un polític i escriptor valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Estudià dret a la Universitat de València, hi fou ajudant de Mariano Gómez, catedràtic de dret polític. Militant del Partit d'Unió Republicana Autonomista i col·laborà al diari El Pueblo, el 1918 fou president de la Joventut Nacionalista Republicana. El 1920 participà en el Congrés de la Democràcia Republicana, i hi defensà les aspiracions dels nacionalistes catalans i bascos. El 1923 s'afilià a la lògia maçònica «Les Germanies».[1] Quan es va proclamar la Segona República Espanyola fou escollit conseller de l'ajuntament de València i formà part de la comissió redactora de l'avantprojecte d'estatut d'autonomia del País Valencià.

Fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 per la província de Castelló[2] pel PURA, partit que deixà per a seguir Diego Martínez Barrio al Partit Radical Demòcrata, i a les de 1936 per la província d'Almeria amb Unió Republicana. Quan esclatà la guerra civil espanyola es declarà fidel a la república i fou nomenat Director General d'Administració Local i magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya, en representació primer d'Acció Republicana i després d'Izquierda Republicana.

El 1939 s'exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l'Instituto Mexicano de Seguridad Social. El 1943 fundà amb seguidors de Diego Martínez Barrio el grup España con honra, defensors de la legalitat de la República espanyola en l'exili.[3]

Obra

[modifica]
  • La transformación del concepto económico en el siglo XVIII
  • Pedro Osuno (1945)
  • La república española existe (1943)
  • Plebiscito, ¡no!, Constitución (1944)

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]