Luis García Guijarro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLuis García Guijarro
Luis García Guijarro.jpg
Biografia
Naixement 1885
València
Mort 1974
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
16 d'abril de 1916 – 15 de setembre de 1923
Districte València
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional Consultiva
10 d'octubre de 1927 – 15 de febrer de 1930
Apartat Representants d'Activitats de la Vida Nacional
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
7 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció València
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Advocat i empresari
Partit polític Comunió Tradicionalista
Modifica les dades a Wikidata

Luis García Guijarro (València, 1885 - Madrid, 1974) fou un advocat, empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República Espanyola.

Biografia[modifica]

Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València, on va participar en l'Acadèmia Jurídic Escolar de l'Ateneu Científic.[1] Es doctorà a la Universitat Central de Madrid. Després va ampliar estudis a la Sorbona de París, a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a la Universitat Yale.

En 1916 va ser elegit diputat a Corts per València com a tradicionalista, i va iniciar una intensa carrera diplomàtica. Va ser escollit novament diputat amb la Comunió Tradicionalista en les eleccions de 1918 i 1919. Després de produir-se en el si de la comunió el cisma de Vázquez de Mella en 1919, es va presentar en les eleccions de 1920 com a candidat per València per quarta vegada consecutiva en una candidatura catòlico-monàrquica que aspirava a conjuminar als catòlics, i fou novament escollit. En les eleccions de 1923 es va presentar per l'Agrupació Regional d'Acció Catòlica, obtenint novament acta de diputat. El seu triomf, afegit a l'aconseguit de nou per l'ARAC en les eleccions provincials de juny següent, demostrava les possibilitats a València d'un partit catòlic. Alhora consolidava el lideratge de Manuel Simó i Lluís Lúcia, qui des del Diario de València urgirà a la continuació de la tasca començada de reorganització catòlica.[2]

Durant la Dictadura de Primo de Rivera va compaginar la seva tasca com a empresari agrari taronger a la Vilavella amb la de membre de l'Assemblea Nacional, on hi defensà dels interessos de l'economia agrària valenciana, i assessor del Consell d'Economia Nacional. També fou secretari general de la Unión Nacional d'Exportació Agrícola, organisme creat seguint el model d'Estat corporatiu.

En 1930 va ser nomenat Director General de Duanes i Conseller comercial als Balcans i Turquia. La proclamació de la Segona República Espanyola no li va impedir continuar desenvolupant aquests càrrecs, dels que dimití el 1933 per a dedicar-se a la política. Alhora, participà activament en la creació de la Dreta Regional Valenciana, partit amb el qual fou elegit diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins les llistes de la CEDA. Destacà en el Congrés per la defensa de l'agricultura valenciana i de 1935 a 1936 fou ambaixador a Praga. Fou novament elegit diputat per la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1936.[3]

Quan esclatà la guerra civil espanyola es posà de part dels sublevats i va ser nomenat Delegat especial de Presidència per a Balears per la Junta Tècnica de Burgos. Després de la guerra fou president de diversos organismes agraris fins que de 1943 a 1951 fou ministre-conseller d'Economia Exterior a l'ambaixada d'Espanya a Washington DC.[4]

Obres[modifica]

  • Efecto de las bajas temperaturas en las plantas y frutos agrios (1927)
  • Las relaciones comerciales hispano-británicas (1927)
  • El problema arrocero en España (1927)
  • La Guerra de la Independencia y el guerrillero Romeu (1908).

Referències[modifica]

  1. Perales Birlanga, Germán. Católicos y liberales: El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939). València: Universitat de València, 2011, p. 39. ISBN 9788437083100. 
  2. Lull Martí, Enrique. Jesuitas y pedagogía: el Colegio San José en la Valencia de los años veinte. Univ Pontifica Comillas, 1997, p. 67. ISBN 84-89708-16-9. 
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.233. ISBN 9788495484802.