Joaquín Chapaprieta Torregrosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquín Chapaprieta Torregrosa
Joaquín Chapaprieta.jpg
 Ministre de Treball, Comerç i Indústria
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg
7 de desembre de 1922 – 3 de setembre de 1923
 Ministre d'Hisenda
Escudo de la Segunda República Española.svg
6 de maig de 1935 – 14 de desembre de 1935
 President del Govern d'Espanya
COA of the Second Spanish Republic.svg
25 de setembre de 1935 – 14 de desembre de 1935
 Ministre de la Governació
Escudo de la Segunda República Española.svg
14 de desembre de 1935 – 30 de desembre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 26 d'octubre de 1871
Torrevella
Mort 14 d'octubre de 1951(1951-10-14) (als 79 anys)
Madrid
Ocupació Advocat
Partit polític Partit Republicà Radical
Modifica dades a Wikidata
Infotaula de personaJoaquín Chapaprieta Torregrosa
Joaquín Chapaprieta.jpg
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
27 de maig de 1901 – 27 de març de 1903
Districte Cieza

29 de desembre de 1905 – 30 de març de 1907
Districte Loja (Granada)

8 de març de 1911 – 10 de gener de 1918
Districte Ordes
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
7 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Alacant
Dades biogràfiques
Naixement 26 d'octubre de 1871
Torrevella
Mort 15 d'octubre de 1951(1951-10-15) (als 79 anys)
Madrid
Ocupació polític i advocat
Partit polític Partit Liberal Fusionista
Modifica dades a Wikidata

Joaquín Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951) fou un Polític espanyol, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935.


El seu pare, Vicente Chapapría Fortepiani, d'origen genovés, tenia negocis d'importació de fustes, que transportava en els seus propis vaixells i comercialitzava a Torrevella i Alacant. Va cursar els seus estudis de Batxillerat en el Seminari d'Oriola, i els de Dret a Madrid i Bolonya. Exercint en un bufet de gran categoria, com els de Francisco López Puigcerver i Santiago Alba Bonifaz, especialitzant-se en temes contenciós-administratius, va assolir gran renom en algunes causes sonades, com la derivada d'un accident ferroviari, i es va especialitzar en dret financer.

Fou diputat provincial (1898), diputat a Corts amb Sagasta (eleccions generals espanyoles de 1901),[1] i més endavant Senador per La Corunya i Valladolid, dirigint posteriorment l'esquerra liberal. En 1903 va ser Director General de Propietats i després Director General d'Administració. En 1915, Sotssecretari de Gràcia i Justícia; a l'any següent, d'Hisenda, i ja en 1922, Ministre de Treball. Va tenir el seu més destacada activitat política i hisendística durant la II República.

Diputat en 1933, des del 6 de maig de 1935 va ser Ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux. Va continuar sent-ho el 25 de setembre, quan va ocupar la presidència del Consell de Ministres (cap del govern) amb el suport de la CEDA i els agraris. Va aconseguir augmentar la cotització del deute estatal, però els escàndols de corrupció dels radicals (afer Nombela, estraperlo) van fer caure el seu govern.[2] Finalment, en el gabinet de Manuel Portela Valladares va ocupar la cartera d'Hisenda, fins al 30 de desembre, que va dimitir. A les eleccions de febrer de 1936 es va presentar pel partit Republicà Independent d'Alacant, però després de l'esclat de la Guerra Civil es va retirar de la política.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La paz fue posible: memorias de un politico. Prologo de J. Chapaprieta Otsein. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano. Barcelona. Editorial Ariel, 1972.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Ferrández Andreu: Mis vivencias con D. Joaquín Chapaprieta: autobiografía, Alicante, Instituto Municipal de Cultura Joaquín Chapaprieta Torregrosa, 2000. ISBN 978-84-89974-18-0
  • Miguel Martorell Linares: “La reforma del Estado liberal. Joaquín Chapaprieta en la Crisis de la Restauración”, Hispania, vol. LVIII/1, enero-abril de 1998, pp. 261-282.
  • Miguel Martorell Linares: "Joaquín Chapaprieta: de la izquierda dinástica a la derecha republicana", en F. Comín, P. Martín-Aceña y M. Martorell (eds.): La Hacienda española y sus ministros. Del 98 a la Guerra Civil, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2000, pp. 397-433.


Càrrecs públics
Precedit per:
Abilio Calderón Rojo
Ministre de Treball, Comerç i Indústria
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1922-1923
Succeït per:
Luis Armiñán Pérez
Precedit per:
Alfredo de Zavala y Lafora
Ministre d'Hisenda
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Manuel Rico Avello
Precedit per:
Alejandro Lerroux García
Escut de la Segona República Espanyola
President del Govern d'Espanya

1935- 1935
Succeït per:
Manuel Portela Valladares
Precedit per:
Joaquín de Pablo-Blanco Torres
Ministre de la Governació
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Manuel Portela Valladares