Santiago Casares Quiroga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santiago Casares Quiroga
Casares Quiroga.JPG
64è President del Govern d'Espanya
10è de la Segona República Espanyola (1931-1939)
COA of the Second Spanish Republic.svg
10 de maig de 1936 – 19 de juliol de 1936
Manuel Azaña Díaz
Ministeri de Governació
COA of the Second Spanish Republic.svg
14 d'octubre de 1931 – 12 de setembre de 1933
Ministre de Marina
COA of the Second Spanish Republic.svg
14 d'abril de 1931 – 14 d'octubre de 1931
Dades biogràfiques
Naixement 8 de maig de 1884
La Corunya (Galícia)
Mort 17 de febrer de 1950 (als 65 anys)
París (Illa de França)
Nacionalitat Espanya
Ocupació Polític i advocat
Partit polític Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA)

Santiago Casares Quiroga (La Corunya, 1884 - París, 1950) fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña. Després del triomf electoral del Front Popular, ocupà la Presidència del Govern entre el maig i el juliol del 1936.

Moments previs a la II República[modifica | modifica el codi]

El 1914 va assumir la direcció del diari Tierra Gallega a La Corunya.

Líder i fundador de l'Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA) en 1929, va participar en el Pacte de Sant Sebastià (1930), una plataforma integrada pels principals partits de l'oposició a la dictadura de Primo de Rivera per propiciar la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII mitjançant un moviment insurreccional que proclamaria la República, en representació de la Federació Republicana Gallega. Aquesta era una plataforma republicana formada per la ORGA, juntament amb altres forces republicanes gallegues com el Partit Radical, el Partit Republicà Radical Socialista o el Partit Republicà Democràtic Federal. Al 12 desembre d'aquest any, va ser enviat a Jaca como a delegat del Comitè Revolucionari Nacional (CRN) en la clandestinitat per tal d'evitar que el capità Fermín Galán Rodríguez s'anticipés a la data acordada pel CRN (el 15 de desembre), ja que això portaria al fracàs el pla del Comitè. Casares Quiroga va arribar a mitjanit a Jaca, però va al·legar estar cansat i se'n va anar a dormir sense informar a Galán del retard de la sublevació, cosa que provocà que aquesta tingués lloc a l'alba del dia següent. A conseqüència d'això, Casares Quiroga va ser empresonat.

Segona República[modifica | modifica el codi]

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola i, durant el govern provisional, va ser anomenat Ministre de la Marina i més tard, Ministre de la Governació. Escollit diputat en les Corts Constituents per la ORGA, va seguir sent Ministre de la Governació durant el bienni socialista-republicà (1931-1933) presidit per Manuel Azaña, del que Casares era amic personal.

Va ser escollit diputat novament en 1933 i en 1934 va unir el seu partit (conegut com el Partit Republicà Gallec des de 1932) amb el d'Azaña i altres forces, per crear la Izquierda Republicana, partit que s'integraria en el Front Popular. Casares Quiroga va renovar la seva acta de diputat en les eleccions de febrer del 1936 i va ser anomenat Ministre d'Obres Públiques. Després de l'accés d'Azaña a la presidència de la República, Casares Quiroga va ser anomenat President del Govern i Ministre de la Guerra al maig del 1936. Com a president, va organitzar el referèndum sobre el Estatut d'Autonomia de Galícia (el tercer proposat en època de la II República, després dels de Catalunya i el País Basc), el qual va ser aprovat el 28 de juny de 1936.

Al 17 de juliol del 1936, sota el seu govern, es va produir una sublevació militar en contra de la República que acabaria en la Guerra Civil Espanyola. Ignorant els previs avisos d'aquesta sublevació i incapaç de donar-li la importància que es mereixia i fer-li front, va dimitir i va ser substituït per Martínez Barrio, tot i que aquest no va arribar a prendre possessió del govern, i per José Giral definitivament. No va ocupar cap càrrec més durant la Guerra Civil, de manera que va marxar cap a França juntament amb Azaña i Martínez Barrio rere la caiguda de Catalunya. Casares Quiroga va morir el 1950 en l'exili.

La historiografia ha afirmat, majoritàriament, que Quiroga es va negar a entregar les armes a les organitzacions obreres que havien de fer front a la sublevació, tot i que, les memòries de la seva filla, Maria Casares, asseguren que no va ser així.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Casares Quiroga Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
José Ribera Álvarez Camero
Ministre de Marina
Escudo de la Segunda República Española.svg

1931
Succeït per:
José Giral Pereira
Precedit per:
Miguel Maura Gamazo
Ministre de Governació
Escudo de la Segunda República Española.svg

1931-1933
Succeït per:
Diego Martínez Barrio
Precedit per:
Cirilo del Río Rodríguez
Ministre d'Obres Públiques
Escudo de la Segunda República Española.svg

1936
Succeït per:
Antonio Velao Oñate
Precedit per:
Manuel Azaña Díaz
President del Govern d'Espanya
Estat espanyol

1936
Succeït per:
José Giral Pereira