Joaquín Sánchez de Toca Calvo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquín Sánchez de Toca Calvo
Sánchez Toca.JPG
 President del Consell de Ministres d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg
agost de 1919 – desembre de 1919
 Alcalde de Madrid
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg
1896 – 13 de desembre de 1897

7 de maig de 1907 – 28 d'octubre de 1907
 Ministre d'Agricultura
Escudo de España 1874-1931.svg
23 d'octubre de 1900 – 6 de març de 1901
President Marcelo Azcárraga y Palmero
 Ministeri de Marina
Escudo de España 1874-1931.svg
6 de desembre de 1902 – 20 de juliol de 1903[1]
President Francisco Silvela y de Le Villeuze
 Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg
5 de desembre de 1903 – 16 de desembre de 1904
President Antoni Maura i Montaner
Dades biogràfiques
Naixement 24 de setembre de 1852[2]
Madrid, Espanya
Mort 13 de juliol de 1942(1942-07-13) (als 89 anys)
Pozuelo de Alarcón, Espanya
Nacionalitat Espanyola
Alma mater Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Bordèu
Activitat professional
Ocupació advocat
Altres dades
Partit polític Partit Conservador
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Joaquín Sánchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 24 de setembre de 1852 - Pozuelo de Alarcón, 13 de juliol de 1942)[2][3] va ser un advocat i polític espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tercer fill de Melchor Sánchez de Toca y Sáenz de Lobera (marquès de Toca), cirurgià i metge de la Reial Cambra d'Isabel II que, in extremis, va atendre al general Joan Prim i Prats després de l'atemptat del carrer del Turco en 1870, que li va costar la vida; i de Francisca Calvo Pereira de Castro.

Va estudiar Dret a la Universitat de Bordeus i després en la Universitat Central de Madrid. Als 18 anys (1870) va llegir el seu tesi doctoral sobre el matrimoni (Dret Canònic), que va publicar molt poc després amb pròleg d'Aureliano Fernández Guerra. Va iniciar la seva activitat política durant el regnat d'Alfons XII en ser triat diputat per primera vegada pel Partit Conservador en 1884. Va ser nomenat alcalde de Madrid en 1896,[4] sota la regència de la reina vídua, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Senador vitalici tres anys més tard; la seva carrera governamental va donar començament quan el 23 d'octubre de 1900 Marcelo Azcárraga el va nomenar ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques, càrrec que va ocupar fins a l'any següent.

Com a diputat conservador, fou sempre elegit pel districte de Mora de Rubielos (Terol),[5] pel qual serien també diputats el seu fill Joaquín Sánchez de Toca Ballester i el seu nebot Fernando Sánchez de Toca Muñoz (1888-1974).

Als pocs mesos de l'accés al tron del rei Alfons XIII, va formar part del govern presidit per Francisco Silvela com a ministre de Marina (1902-1903). Amb el conservador Antoni Maura va ser ministre de Gracia i Justícia entre 1903 i 1904. Aquest mateix any va ocupar la presidència del Consell d'Estat, així com més tard la del Senat, i el 1913 va passar a alinear-se en l'escissió conservadora que va seguir a Eduardo Dato en contra dels partidaris de Maura.

El 1914 va ser President del Senat[6] i electe com a membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

El 20 de juliol de 1919 va rebre l'encàrrec de formar govern després de no aconseguir-se constituir un Ministeri de concentració conservadora. El seu mandat va durar fins que el 12 de desembre va haver de dimitir enmig de la crisi resultant de no poder aconseguir acabar amb les tensions socials i fer front a l'exèrcit. Va presidir la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, de la qual formava part des de 1890. La seva obra escrita va abordar un ampli ventall de temes socials, polítics i jurídics, així com històrics.

Es va oposar a la dictadura de Miguel Primo de Rivera per considerar que vulnerava el principi constitucional del règim, regit per la Constitució espanyola de 1876. A la seva caiguda va ser cridat a consultes per Alfons XIII per formar govern el 1931, cosa que va refusar. Durant la II República es va mantenir apartat de la vida política. El 1933 va concedir una entrevista al Heraldo de Madrid en la qual criticava tant la monarquia alfonsina, pels seus errors, com la República.

Activitat pública[modifica | modifica el codi]

  • 1884 Diputat a Corts pel Partit Conservador. Districte Mora de Rubielos.
  • 1890 Senador Vitalici per designació reial.
  • 1890 Membre electe de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
  • 1896 Alcalde de Madrid.
  • 1900 Ministre d'Agricultura, Comerç, Indústria i Obres Públiques.
  • 1902 Ministre de Marina.
  • 1903 Ministre de Gracia i Justícia.
  • 1904 President del Consell d'Estat.
  • 1907 Alcalde de Madrid.
  • 1914 President del Senat
  • 1914 President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
  • 1919 President del Consell de Ministres.
  • 1920 President del Senat.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • El matrimonio: su Ley Natural, su historia, su importancia social. Madrid, 1871.
  • La crisis agraria europea y sus remedios en España. Madrid, 1887.
  • La crisis presente del Partido Conservador. Madrid, 1897.
  • La Jefatura y los ideales. Madrid, 1897.
  • Reforma de la Marina. Madrid, 1902.
  • Regionalismo, municipalismo y centralización. Madrid: A. Vela, 1907.
  • La acción ibérica como factor de la política europea en África Madrid, 1913.
  • Regionalismo Municipal y Centralización. Madrid, 1913.
  • El movimiento antimilitarista en Europa. Madrid, 1914.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquín Sánchez de Toca Calvo Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Rojas Alonso
Eduardo Dato e Iradier
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Alcalde de Madrid

1896-1897
(maig-octubre) 1907
Succeït per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Nicolás de Peñalver y Zamora
Precedit per:
Rafael Gasset Chinchilla
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre d'Agricultura

1900-1901
Succeït per:
Miguel Villanueva Gómez
Precedit per:
Cristóbal Colón de la Cerda
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1902-1903
Succeït per:
Eduardo Cobián y Roffignac
Precedit per:
Francisco de los Santos Guzmán y Carballeda
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Gràcia i Justícia

1903-1904
Succeït per:
Francisco Javier Ugarte Pagés
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Govern Espanyol

1919
Succeït per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Precedit per:
Marcelo Azcárraga y Palmero
Manuel Allendesalazar Muñoz
President del Senat d'Espanya
Coat of Arms of the Senate of Spain.svg

1915- 1916
1921-1923
Succeït per:
Manuel García Prieto
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Premis i fites
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 1

1890-1942
Succeït per:
Joan Ventosa i Calvell
Precedit per:
Manuel García Prieto
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Jurisprudence and Legislation.svg
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1914-1915
Succeït per:
Antoni Maura i Montaner