Joaquín Sánchez de Toca Calvo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquín Sánchez de Toca Calvo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1942 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Pozuelo de Alarcón (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
President Sociedad Española de Antropologia, Etnografia y Prehistoria (en) Tradueix
1921 –
President del Consell de Ministres d'Espanya
20 juliol 1919 – 12 desembre 1919
← Antoni Maura i MontanerManuel Allendesalazar Muñoz →
Alcalde de Madrid
7 maig 1907 – 28 octubre 1907
← Eduardo Dato e IradierNicolás de Peñalver y Zamora →
Ministre de Gràcia i Justícia
5 desembre 1903 – 16 desembre 1904
← Francisco de los Santos Guzmán y CarballedaFrancisco Javier Ugarte Pagés →
Ministre de Marina
6 desembre 1902 – 20 juliol 1903
← Cristóbal Colón de la CerdaEduardo Cobián y Roffignac →
Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
23 octubre 1900 – 6 març 1901
← Rafael Gasset ChinchillaMiguel Villanueva Gómez →
Senador al Senat espanyol
1898 – 1905
Diputat al Congrés dels Diputats
18 abril 1896 – 26 febrer 1898
Circumscripció electoral: Guipúscoa

Alcalde de Madrid
1896 – 13 desembre 1897
← Eduardo de Rojas AlonsoÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juny 1893 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Guipúscoa

Diputat al Congrés dels Diputats
10 febrer 1891 – 5 gener 1893
Circumscripció electoral: Conca

Diputat al Congrés dels Diputats
7 juny 1884 – 8 març 1886
Circumscripció electoral: Osca

Diputat al Congrés dels Diputats
Juan Alvarado y del Saz →
Circumscripció electoral: Osca

Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Bordeus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, historiador, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJoaquín Sánchez de Toca y Ballester Modifica el valor a Wikidata
PareMelchor Sánchez de Toca y Sáenz de Lobera Modifica el valor a Wikidata
ParentsSalvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor (gendre)
Joaquín-Felipe Casani y Bernaldo de Quirós (en) Tradueix (consogre) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Sánchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 24 de setembre de 1852 - Pozuelo de Alarcón, 13 de juliol de 1942)[1][2] va ser un advocat i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Tercer fill de Melchor Sánchez de Toca y Sáenz de Lobera (marquès de Toca), cirurgià i metge de la Reial Cambra d'Isabel II que, in extremis, va atendre al general Joan Prim i Prats després de l'atemptat del carrer del Turco en 1870, que li va costar la vida; i de Francisca Calvo Pereira de Castro.

Va estudiar Dret a la Universitat de Bordeus i després en la Universitat Central de Madrid. Als 18 anys (1870) va llegir el seu tesi doctoral sobre el matrimoni (Dret Canònic), que va publicar molt poc després amb pròleg d'Aureliano Fernández Guerra. Va iniciar la seva activitat política durant el regnat d'Alfons XII en ser elegit diputat per primera vegada pel Partit Conservador en 1884. Va ser nomenat alcalde de Madrid en 1896,[3] sota la regència de la reina vídua, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Senador vitalici tres anys més tard; la seva carrera governamental va donar començament quan el 23 d'octubre de 1900 Marcelo Azcárraga el va nomenar ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques, càrrec que va ocupar fins a l'any següent.

Com a diputat conservador, fou sempre elegit pel districte de Mora de Rubielos (Terol),[4] pel qual serien també diputats el seu fill Joaquín Sánchez de Toca Ballester i el seu nebot Fernando Sánchez de Toca Muñoz (1888-1974).

Als pocs mesos de l'accés al tron del rei Alfons XIII, va formar part del govern presidit per Francisco Silvela com a ministre de Marina (1902-1903). Amb el conservador Antoni Maura va ser ministre de Gracia i Justícia entre 1903 i 1904. Aquest mateix any va ocupar la presidència del Consell d'Estat, així com més tard la del Senat, i el 1913 va passar a alinear-se en l'escissió conservadora que va seguir a Eduardo Dato en contra dels partidaris de Maura.

El 1914 va ser President del Senat[5] i electe com a membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

El 20 de juliol de 1919 va rebre l'encàrrec de formar govern després de no aconseguir-se constituir un Ministeri de concentració conservadora. El seu mandat va durar fins que el 12 de desembre va haver de dimitir enmig de la crisi resultant de no poder aconseguir acabar amb les tensions socials i fer front a l'exèrcit. Va presidir la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, de la qual formava part des de 1890. La seva obra escrita va abordar un ampli ventall de temes socials, polítics i jurídics, així com històrics.

Es va oposar a la dictadura de Miguel Primo de Rivera per considerar que vulnerava el principi constitucional del règim, regit per la Constitució espanyola de 1876. A la seva caiguda va ser cridat a consultes per Alfons XIII per formar govern el 1931, cosa que va refusar. Durant la II República es va mantenir apartat de la vida política. El 1933 va concedir una entrevista al Heraldo de Madrid en la qual criticava tant la monarquia alfonsina, pels seus errors, com la República.

Activitat pública[modifica]

  • 1884 Diputat a Corts pel Partit Conservador. Districte Mora de Rubielos.
  • 1890 Senador Vitalici per designació reial.
  • 1890 Membre electe de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
  • 1896 Alcalde de Madrid.
  • 1900 Ministre d'Agricultura, Comerç, Indústria i Obres Públiques.
  • 1902 Ministre de Marina.
  • 1903 Ministre de Gracia i Justícia.
  • 1904 President del Consell d'Estat.
  • 1907 Alcalde de Madrid.
  • 1914 President del Senat
  • 1914 President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
  • 1919 President del Consell de Ministres.
  • 1920 President del Senat.

Obra[modifica]

  • El matrimonio: su Ley Natural, su historia, su importancia social. Madrid, 1871.
  • La crisis agraria europea y sus remedios en España. Madrid, 1887.
  • La crisis presente del Partido Conservador. Madrid, 1897.
  • La Jefatura y los ideales. Madrid, 1897.
  • Reforma de la Marina. Madrid, 1902.
  • Regionalismo, municipalismo y centralización. Madrid: A. Vela, 1907.
  • La acción ibérica como factor de la política europea en África Madrid, 1913.
  • Regionalismo Municipal y Centralización. Madrid, 1913.
  • El movimiento antimilitarista en Europa. Madrid, 1914.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquín Sánchez de Toca Calvo


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Rojas Alonso
Eduardo Dato e Iradier
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Alcalde de Madrid

1896-1897
(maig-octubre) 1907
Succeït per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Nicolás de Peñalver y Zamora
Precedit per:
Rafael Gasset Chinchilla
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre d'Agricultura

1900-1901
Succeït per:
Miguel Villanueva Gómez
Precedit per:
Cristóbal Colón de la Cerda
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1902-1903
Succeït per:
Eduardo Cobián y Roffignac
Precedit per:
Francisco de los Santos Guzmán y Carballeda
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Gràcia i Justícia

1903-1904
Succeït per:
Francisco Javier Ugarte Pagés
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Govern Espanyol

1919
Succeït per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Precedit per:
Marcelo Azcárraga y Palmero
Manuel Allendesalazar Muñoz
President del Senat d'Espanya

1915- 1916
1921-1923
Succeït per:
Manuel García Prieto
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Premis i fites
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 1

1890-1942
Succeït per:
Joan Ventosa i Calvell
Precedit per:
Manuel García Prieto
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1914-1915
Succeït per:
Antoni Maura i Montaner