José Sánchez Guerra y Martínez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Sánchez Guerra y Martínez
José Sánchez Guerra, de Kaulak (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Sánchez-Guerra Martínez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1859 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1935 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Defensa
15 juliol 1922 – 7 desembre 1922
← José Olaguer-Feliú y RamírezNiceto Alcalá-Zamora →
President del Consell de Ministres
8 març 1922 – 7 desembre 1922
← Antoni Maura i MontanerManuel García Prieto →
President del Govern d'Espanya
1922 – 1922
← Antoni Maura i MontanerManuel García Prieto →
Escudo del Congreso de España.svg President del Congrés dels Diputats
1919 – 1922
← Juan Armada y LosadaGabino Bugallal Araujo →
Ministre de la Governació
11 juny 1917 – 3 novembre 1917
← Julio Burell y CuéllarJosé Bahamonde y de Lanz →
Ministre de la Governació
27 octubre 1913 – 9 desembre 1915
← Santiago Alba BonifazSantiago Alba Bonifaz →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
14 novembre 1908 – 2 octubre 1909
← Augusto González-Besada y MeinRafael Gasset Chinchilla →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
14 setembre 1908 – 21 octubre 1909
← Augusto González-Besada y MeinRafael Gasset Chinchilla →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904
← Antonio García AlixManuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904
← Antonio García AlixFrancisco Javier González de Castejón y Elío →
Governador civil de la província de Madrid
7 desembre 1902 – 23 juliol 1903
← Antonio Barroso CastilloJuan de la Cierva y Peñafiel →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1886 – 1923
Circumscripció electoral: Cabra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióAdvocat, Periodista
PartitPartit Liberal
Partit Conservador
Membre de
Família
CònjugeCasilda Sáenz de Heredia y Suárez de Argudín

José Sánchez Guerra y Martínez (Còrdova, 28 de juny de 1859 - Madrid, 26 de gener de 1935) va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Biografia[modifica]

Advocat i periodista, va dirigir La lberia (1885), Revista de España (1888) i El Español (1898). A les eleccions generals espanyoles de 1886 comença la seva carrera política obtenint una acta de diputat per Cabra (Còrdova)[1] pel Partit Liberal que liderava Sagasta, encara que més endavant, juntament amb Antoni Maura va passar al Partit Conservador. Entre 1903 i 1904 fou Ministre de la Governació. El 1908, no obstant això, Maura va preferir a Juan de la Cierva per a aquest càrrec, pel que Sánchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. També fou governador del Banc d'Espanya entre juliol i desembre de 1903 i entre gener de 1907 i setembre de 1908.

Durant les diverses crisis que van afectar al Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en 1913-15 i 1917, en els governs presidits per Eduardo Dato. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors. Un d'ells ho presideix entre març i desembre de 1922), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la Lliga Catalana. Va tractar d'acabar amb el pistolerisme patronal a Barcelona amb la destitució del governador civil, Severiano Martínez Anido responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups anarquistes barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió de l'expedient Picasso que informava sobre el Desastre d'Annual va precipitar la seva caiguda.[2]

Amb la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a França en 1927. Va tornar a Espanya i el 29 de gener de 1929 va encapçalar a València una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'Alfons XIII, després de la caiguda del govern de Dámaso Berenguer, va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del Comitè Republicà que estaven detinguts a la Presó Model.[3] Encara que va sortir elegit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931, la seva delicada salut el va obligar a abandonar la política.[4]

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Balcells, Albert. «Maura y Cambó, encuentros y desencuentros regeneracionistas» (en castellà). El Mundo, Maura y Cambó, encuentros y desencuentros regeneracionistas. [Consulta: 16 agost 2020].
  3. Sánchez Guerra a xtec.es
  4. 1935: muere el político José Sánchez Guerra y Martínez a ABC

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Sánchez Guerra y Martínez


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio García Alix
Fernando Merino Villarino
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Governador del Banc d'Espanya

(juliol-desembre) 1903
1907-1908
Succeït per:
Tomás Castellano y Villarroya
Antonio García Alix
Precedit per:
Augusto González-Besada y Mein
Santiago Alba Bonifaz
Julio Burell y Cuéllar
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de la Governació

19031904
1913-1915
(juny-novembre) 1917
Succeït per:
Manuel Allendesalazar
Santiago Alba Bonifaz
José Bahamonde y de Lanz
Precedit per:
Antonio García Alix
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Foment

19081909
Succeït per:
Rafael Gasset Chinchilla
Precedit per:
José Olaguer-Feliú y Ramírez
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Guerra

(juliol-desembre) 1922
Succeït per:
Niceto Alcalá Zamora
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Govern Espanyol

19221922
Succeït per:
Manuel García Prieto
Premis i fites
Precedit per:
Eduardo Dato e Iradier
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 2

1921-1935
Succeït per:
Rufino Blanco Sánchez