José Sánchez Guerra y Martínez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Sánchez Guerra y Martínez
JoseSanchezGuerra.jpg
Nom original (es) José Sánchez-Guerra Martínez
Biografia
Naixement 28 de juny de 1859
Còrdova, Espanya Espanya
Mort 26 de gener de 1935(1935-01-26) (als 75 anys)
Madrid, Espanya Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya
1922 – 1922
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Governació
5 de desembre de 1903 – 5 de desembre de 1904
President Antoni Maura i Montaner

27 d'octubre de 1913 – 9 de desembre de 1915
President Eduardo Dato e Iradier

11 de juny de 1917 – 3 de novembre de 1917
President Eduardo Dato e Iradier
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
14 de novembre de 1908 – 2 d'octubre de 1909
President Antoni Maura i Montaner
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Guerra
15 de juliol de 1922 – 7 de desembre de 1922
President José Sánchez Guerra y Martínez
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador civil de la província de Madrid
7 de desembre de 1902 – 23 de juliol de 1903
Nacionalitat Espanyola
Activitat
Ocupació Advocat, Periodista
Partit polític Partit Liberal
Partit Conservador
Família
Cònjuge Casilda Sáenz de Heredia y Suárez de Argudín
Modifica les dades a Wikidata

José Sánchez Guerra y Martínez (Còrdova, 28 de juny de 1859 - Madrid, 26 de gener de 1935) va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Biografia[modifica]

Advocat i periodista, va dirigir La lberia (1885), Revista de España (1888) i El Español (1898). A les eleccions generals espanyoles de 1886 comença la seva carrera política obtenint una acta de diputat per Cabra (Còrdova)[1] pel Partit Liberal que liderava Sagasta, encara que més endavant, juntament amb Antoni Maura va passar al Partit Conservador. Entre 1903 i 1904 fou Ministre de la Governació. El 1908, no obstant això, Maura va preferir a Juan de la Cierva per a aquest càrrec, pel que Sánchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. També fou governador del Banc d'Espanya entre juliol i desembre de 1903 i entre gener de 1907 i setembre de 1908.

Durant les diverses crisis que van afectar al Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en 1913-15 i 1917, en els governs presidits per Eduardo Dato. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors. Un d'ells ho presideix entre març i desembre de 1922), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la Lliga Catalana. Va tractar d'acabar amb el pistolerisme patronal a Barcelona amb la destitució del governador civil, Severiano Martínez Anido responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups anarquistes barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió de l'expedient Picasso que informava sobre el Desastre d'Annual va precipitar la seva caiguda.

Amb la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a França en 1927. Va tornar a Espanya i el 29 de gener de 1929 va encapçalar a València una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'Alfons XIII, després de la caiguda del govern de Dámaso Berenguer, va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del Comitè Republicà que estaven detinguts a la Presó Model.[2] Encara que va sortir elegit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931, la seva delicada salut el va obligar a abandonar la política.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Sánchez Guerra y Martínez Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio García Alix
Fernando Merino Villarino
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Governador del Banc d'Espanya

(juliol-desembre) 1903
1907-1908
Succeït per:
Tomás Castellano y Villarroya
Antonio García Alix
Precedit per:
Augusto González-Besada y Mein
Santiago Alba Bonifaz
Julio Burell y Cuéllar
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de la Governació

19031904
1913-1915
(juny-novembre) 1917
Succeït per:
Manuel Allendesalazar
Santiago Alba Bonifaz
José Bahamonde y de Lanz
Precedit per:
Antonio García Alix
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Foment

19081909
Succeït per:
Rafael Gasset Chinchilla
Precedit per:
José Olaguer-Feliú y Ramírez
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Guerra

(juliol-desembre) 1922
Succeït per:
Niceto Alcalá Zamora
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Govern Espanyol

19221922
Succeït per:
Manuel García Prieto
Premis i fites
Precedit per:
Eduardo Dato e Iradier
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 2

1921-1935
Succeït per:
Rufino Blanco Sánchez