Francisco Javier González de Castejón y Elío

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancisco Javier González de Castejón y Elío
Francisco Javier González de Castejón y Elío, de Compañy.jpg
Fotografia de Francisco Javier González de Castejón y Elío realitzada per Compañy
Biografia
Naixement 25 de maig de 1848
Pamplona
Mort 25 de novembre de 1919(1919-11-25) (als 71 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
18 d'abril de 1900 – 6 de març de 1901
President Francisco Silvela y de Le Villeuze

27 d'octubre de 1913 – 7 de setembre de 1914
President Eduardo Dato e Iradier
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Agricultura i Comerç
6 de desembre de 1902 – 20 de juliol de 1903
President Francisco Silvela y de Le Villeuze

27 de gener de 1905 – 23 de juliol de 1905
President Raimundo Fernández Villaverde
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de la Governació
16 de desembre de 1904 – 27 de gener de 1905
President Marcelo Azcárraga Palmero
Activitat
Ocupació Polític, jurista i advocat
Partit polític Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Francisco Javier González de Castejón y Elío, marquès de Vadillo (Pamplona, 25 de maig de 1848 - Madrid, 25 de novembre de 1919) fou un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, cartera que tornaria a ocupar, junt amb les de les de ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques i ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia[modifica]

González de Castejón i Elío va ser catedràtic de Dret Natural en la Universitat Central de Madrid.[1] Membre de la Unió Catòlica i del Partit Conservador va iniciar la seva carrera política com diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1879 sent reelegit successivament fins a 1914,[2] fins que en 1915 va renunciar en ser nomenat senador vitalici.[3]

Ministre de Gracia i Justícia, entre el 18 d'abril de 1900 i el 6 de març de 1901 en els dos successius governs que van presidir Silvela i Azcarraga, ja que va tornar a ocupar amb Eduardo Dato entre el 27 d'octubre 1913 i el 7 de setembre de 1914; seria igualment ministre d'Agricultura Indústria, Comerç i Obres Públiques en dues ocasions: entre el 6 de desembre de 1902 i el 20 de juliol de 1903 en un gabinet presidit per Silvela, i entre el 27 de gener i el 23 de juny de 1905 al govern encapçalat per Raimundo Fernández Villaverde. També va ser ministre de Governació al govern que, entre el 16 de desembre de 1904 i el 27 de gener de 1905, va presidir Azcárraga.

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Obres[modifica]

  • Lecciones de derecho natural
  • El Matrimonio civil y canónico
  • Codificación
  • El principio de autoridad en la vida social

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Javier González de Castejón y Elío Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis María de la Torre de la Hoz
Pedro Rodríguez de la Borbolla
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1900-1901
1913-1914
Succeït per:
Julián García-San Miguel
Eduardo Dato e Iradier
Precedit per:
Amós Salvador Rodrigáñez
José de Cárdenas y Uriarte
Ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques
Escudo de España 1874-1931.svg

1902-1903
(gener-juliol) 1905
Succeït per:
Rafael Gasset Chinchilla
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Precedit per:
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar
Ministre de la Governació
Escudo de España 1874-1931.svg

1904-1905
Succeït per:
Augusto González-Besada y Mein
Premis i fites
Precedit per:
Aureliano Linares Rivas
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 34

1903-1919
Succeït per:
Álvaro López Núñez