Francisco Silvela y de Le Villeuze

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco Silvela y de Le Villeuze
Francisco Silvela, de Kaulak, en Nuevo Mundo.jpg
Retrat fotogràfic de Silvela, obra de Kaulak, publicat a Nuevo Mundo. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Silvela Le Vielleuze Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro 40° 24′ 04″ N, 3° 43′ 35″ O / 40.401239°N,3.726325°O / 40.401239; -3.726325 Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
2 maig 1903 – 29 maig 1905
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
6 febrer 1903 – 14 febrer 1903
← Antoni Maura i MontanerAntoni Maura i Montaner →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
6 desembre 1902 – 20 juliol 1903
← Práxedes Mateo SagastaRaimundo Fernández Villaverde →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
25 maig 1901 – 27 març 1903
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg Ministre de Marina
18 abril 1900 – 23 octubre 1900
← José Gómez-Imaz SimónMarcelo Azcárraga y Palmero →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
22 abril 1899 – 24 abril 1901
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre d'Estat
4 març 1899 – 18 abril 1900
← Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de CastroVentura García-Sancho Ibarrondo →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
4 març 1899 – 23 octubre 1900
← Práxedes Mateo SagastaMarcelo Azcárraga y Palmero →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
2 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
20 abril 1896 – 26 febrer 1898
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
7 maig 1894 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Pontevedra

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
7 febrer 1891 – 5 gener 1893
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
5 juliol 1890 – 23 novembre 1891
← Trinitario Ruiz CapdepónJosé Elduayen Gorriti →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Gràcia i Justícia
18 gener 1884 – 27 novembre 1885
← Aureliano Linares RivasManuel Alonso Martínez →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
29 agost 1881 – 31 març 1884
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
28 abril 1879 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Àvila

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
7 març 1879 – 9 juny 1879
← Francisco Romero RobledoFrancisco Romero Robledo →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878
Circumscripció electoral: Àvila

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
14 abril 1871 – 24 gener 1872
Circumscripció electoral: Àvila

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
8 febrer 1870 – 2 gener 1871
Circumscripció electoral: Àvila

Dades personals
FormacióUniversidad Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, periodista, advocat, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeAmalia Loring y Heredia (1875–1905) Modifica el valor a Wikidata
FillsJorge Silvela Modifica el valor a Wikidata
PareFrancisco Agustín Silvela y Blanco Modifica el valor a Wikidata
GermansLuis Silvela y de Le Vielleuze i Manuel Silvela Modifica el valor a Wikidata
ParentsJorge Loring y Oyarzábal (sogre)
Amalia Heredia Livermore (sogra)
Luis Silvela y Casado (fill del germà)
Mateo Silvela Casado (fill del germà)
Francisco Agustín Silvela y Casado (fill del germà)
Faustino Silvela (fill del germà)
José Figueroa y Torres (cocunyat)
Concepción Loring (germana de l'esposa) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de Francisco Silvela.svg Modifica el valor a Wikidata

Francisco Silvela y de Le Villeuze (Madrid, 15 de desembre de 1843[1] - Madrid, 29 de maig de 1905) fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.

Biografia[modifica]

Era fill de l'advocat Francisco Agustín Silvela, ministre de Governació i de Gràcia i Justícia, vicepresident del Congrés i Magistrat del Tribunal Suprem. Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació en 1862. Va iniciar la seva activitat política com a diputat en les Corts Constituents de 1870 en representació d'Àvila, adscrivint-se al grup conservador d'Antonio Cánovas del Castillo. No va participar en activitats polítiques durant tot el sexenni revolucionari rebutjant qualsevol càrrec polític durant el regnat d'Amadeu de Savoia i la Primera República Espanyola.

Gravat de Silvela

Amb l'arribada de la Restauració borbònica a Espanya va ser nomenat ministre de Governació en el gabinet d'Arsenio Martínez-Campos Antón l'any 1879, després d'haver-se ocupat de la Sotssecretaria d'aquest Ministeri des de 1875. Va introduir reformes en el sistema de beneficència que van provocar l'oposició de Francisco Romero Robledo. Va destacar per la seva dissidència en el si del conservadorisme de la Restauració, moviment en el que defensava un règim polític parlamentari constitucional. Va discrepar amb Antonio Cánovas del Castillo en rebutjar el sistema de torn polític basat en el caciquisme i el frau electoral, i va rebutjar el sistema polític canovista com a decadent i sense moralitat. Quan es va produir la ruptura entre Robledo i Cánovas arran de la signatura del Pacte del Pardo amb l'establiment del torn polític amb el líder liberal Sagasta en 1881, Silvela es va convertir en el lloctinent del líder conservador. En 1885 va ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia. En el govern de Cánovas de 1890, fou Ministre de Governació, però davant la reconciliació entre Robledo i el líder conservador va preferir dimitir, i formar un nou grup dissident: els silvelistes, amb un programa on una part important era una reforma total del govern municipal com a base per a la creació d'una moralitat política que impedís el funcionament del caciquisme i la utilització de la política local per a fins electoralistes. Va pretendre realitzar un projecte regeneracionista des de dalt, que després seria continuat per Antoni Maura.

Silvela i el general Polavieja, en una caricatura de Gedeón de 1899.

Després de la mort de Cánovas en 1897, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del Partit Conservador. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidència del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures de la talla de Raimundo Fernández Villaverde, Polavieja, Maura o Eduardo Dato. Silvela, en el seu primer govern va acumular també la Cartera d'Estat.

Aquest primer govern va caure el 22 d'octubre de 1900 desprestigiat, entre altres coses, per haver dut l'Estat espanyol al greu desastre de 1898 i el Tancament de Caixes.[2] El 5 de març de 1901 es va formar un nou govern, presidit per Sagasta, que va fer que els liberals tornessin al poder. El nou govern va decidir convocar les eleccions legislatives el 19 de maig per a poder formar la cambra de diputats. La convocatòria d'aquestes eleccions va significar per als possibilistes del catalanisme l'ocasió idònia per a enfrontar-se al nou govern, contrari a concedir qualsevol tipus d'autonomia política i administrativa a Catalunya. Fruit de la fusió de la Unió Regionalista amb el CNC, es funda la Lliga Regionalista, presidida pel Dr. Robert, la qual es va presentar a les eleccions legislatives de Barcelona sota la candidatura dels "quatre presidents".[3]

En el segon govern, el 1902, també ocupava la cartera de Marina. El 1903 es va retirar definitivament de la vida política no sense abans designar Antoni Maura com a successor seu.

Vida intel·lectual i personal[modifica]

Silvela també va ser un destacat assagista i escriptor que va editar obres històriques, jurídiques, assajos i va col·laborar en publicacions com La Época, La Revista de España, El Imparcial i El Tiempo. Va pertànyer a les Reials Acadèmies Espanyola, de Ciències Morals i Polítiques i de Jurisprudència i Legislació.

Es va casar amb la malaguenya Amalia Loring y Heredia (filla del primer marquès de Casa Loring i d'Amalia Heredia Livermore), van tenir alguns fills. El 1915 li concedirrn el títol nobiliari de marquesa de Silvela, amb Grandesa d'Espanya, en honor dels mèrits del seu marit difunt.

Obres[modifica]

  • Cartas de la Venerable Sor María de Agreda y El Señor Rey Don Felipe IV. (1885)
  • Sin Pulso. Periódico El Tiempo (1898)
  • La Filocalia, o arte de distinguir a los cursis de los que no lo son - en colaboración con Santiago Liniers - (1868)

Notes i Referències[modifica]

  1. Maestre Rosa, 1973, p. 203.
  2. Museu d'Història de Catalunya. Escolta Espanya: Catalunya i la crisi del 98. Proa, 1998, p. 116. ISBN 8439344678. 
  3. L'impacte de la presentació de la candidatura dels «quatre presidents» en la premsa de Barcelona (1901)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Silvela y de Le Villeuze
Francisco Silvela y de Le Villeuze
Càrrec de govern
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1889-1899)
Succeït per:
Marcelo Azcárraga Palmero
(President del Govern)
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1902-1902)
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde
(President del Govern)


Premis i fites
Precedit per:
Mariano Roca de Togores y Carrasco
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira K

1893-1905
Succeït per:
Cristóbal Pérez Pastor
Precedit per:
Pascual de Gayangos y Arce
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 5

1898-1905
Succeït per:
Francesc Barado i Font
Precedit per:
Justo Pelayo de la Cuesta Núñez
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 9

1899-1905
Succeït per:
Manuel Sales i Ferré
Precedit per:
José Carvajal Hué
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Jurisprudence and Legislation.svg
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1888-1889
Succeït per:
Vicente Romero Girón