Reial Acadèmia Espanyola

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Reial Acadèmia de la Llengua)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióReial Acadèmia Espanyola
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg

Lema Limpia, fija y da esplendor
Dades
Tipus acadèmia
Forma jurídica
Creació 1713
Fundador Felip V d'Espanya i Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
Activitat
Membre de Asociación de Academias de la Lengua Española
Instituto de España
Organització i govern
Seu 
Altres dades

Lloc web Lloc web
Facebook: rae Twitter: raeinforma Instagram: laraeinforma
Modifica les dades a Wikidata
Seu de la Real Academia Española.

La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana. La seu és a Madrid, Espanya, però està associada amb les acadèmies corresponents de la llengua d'altres estats castellanoparlants. El seu emblema és un gresol en foc i el seu lema és: limpia, fija y da esplendor, 'neteja, fixa i dona esplendor'.[1] Forma part de l'Instituto de España des de 1717.[2]

Història[modifica]

Portada de la primera edició de Fundación y estatutos de la Real Academia Española (1715)
Gravat amb el lema de l'Acadèmcia (edició del Diccionario de la lengua española de 1822).

La Reial Acadèmia Espanyola va ser fundada el 1713 per iniciativa de Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d'Escalona,[1] amb el propòsit de «fixar les veus i els vocables de la llengua castellana en llur major propietat, elegància i puresa». Els model de la seva creació van ser l'Accademia della Crusca Italiana (1582) i l'Academie Française (1635).2019[cal citació] La seva creació va ser aprovada el 3 d'octubre, 1714, per la Reial Cèdula de Felip V, que la va acollir sota la seva «empara i reial protecció».[1]

Ferran VI li'n donà facultats per a publicar les seves obres i les dels seus individus sense censura prèvia però, aquesta prerrogativa, la veritat és que no fou gaire respectada per ningú. L'Acadèmia fins al 1754, es reunia en el domicili dels seus directors però, aquesta data, es traslladà a una habitació de la Real Casa del Tesoro. Carles IV, el 1793, li concedí la casa del carrer de Valverde i allà celebrà les seves juntes i reunions fins que el segle xix es va instal·lar a la seva seu actual del carrer Felip IV, entre els Jerónimos i el Museu del Prado; al front hi va viure José María Pemán i un xic més avall, en el carrer d'Alarcón, hi morí Pío Baroja.[3]

El 1931 va assumir el Patronat de la Fundació García Cabrejo. Pertanyia a aquesta fundació la casa del poeta i dramaturg Lope de Vega.[4]

Composició[modifica]

L'Acadèmia està formada, segons estatuts, per trenta-sis individus; aquesta xifra sol ser més que teòrica, ja que, entre les baixes, els elements pendents de lectura, etc., sempre resta minvada. En l'actualitat —i ordenats per escalafó— existeixen trenta-un acadèmics numeraris, això és, amb plens i absoluts drets a ésser cridats, que es mencionen amb expressió de la lletra, majúscula o minúscula, de la seva cadira.

Al llarg de la història ha estat integrada gairebé exclusivament per homes, fins al nomenament de Carmen Conde, el 1978, d'Elena Quiroga el 1983 i d'Ana María Matute el 1995.

Des de 1870 es van establir a Amèrica i les Filipines acadèmies nacionals de la llengua espanyola. Aquestes, en l'actualitat tenen igualtat de rang i condicions amb la RAE. L'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, a la qual totes pertanyen, va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia el 2000.

El 20 d'octubre del 1993 es va constituir la Fundació pro Reial Acadèmia Espanyola, entitat que té com a propòsit reunir recursos econòmics per al finançament de les empreses de l'Acadèmia. És regida per un patronat els presidents del qual són el rei Felip VI, la presidència del governador del Banc d'Espanya i la vicepresidència i el director de la Reial Acadèmia Espanyola.

Funcionament[modifica]

L'acadèmia es basa en el treball dels seus membres, bàsicament filòlegs, i altres personalitats anomenades membres correspondents, així com en la col·laboració amb altres acadèmies de l'idioma espanyol.

Per agilitzar la feina, es van establir diverses comissions, entre les quals destaquen:

  • Comissió lexicogràfica
  • Comissió del Diccionari
  • Comissió del diccionari històric
  • Comissió de neologismes
  • Comissió d'humanitats
  • Comissió del llenguatge científico-tècnic
  • Comissió de gramàtica

Cada acadèmic té un silló en propietat que simbolitza la seva pertintença a l'Academia i que està representat per una lletra de l'alfabet.

Acadèmics actuals destacats[modifica]

Reial Acadèmia Espanyola

Acadèmics destacats del passat[modifica]

Institucions que l'integren[modifica]

Hi ha una sèrie d'institucions que la Reial Acadèmia Espanyola integra.[1]

Institut de Lexicografia[modifica]

Va ser creat per a treballar els diccionaris. Està format per filòlegs dividits en les seccions: Diccionari usual i Diccionari històric.[1]

Corpus de Referència de l'Espanyol Actual (CREA)[modifica]

És un banc de dades realitzat per l'Institut de Lexicografia que emmagatzema milions de registres que provenen de textos escrits posteriorment a 1975 a Espanya i Hispanoamèrica.[1]

Acadèmies Corresponents i Associades[modifica]

La RAE va fer una crida als polítics i els intel·lectuals de les repúbliques que s'havien format cap al 1870 amb la independència dels estats hispanoamericans perquè es preservara la unitat de la llengua castellana. Per això, es crearen les Acadèmies Corresponents.[1]

Nom de l'acadèmia Data de creació Corresponent o associada
Acadèmia Colombiana de la Llengua 1871 Corresponent
Acadèmia Equatoriana de la Llengua 1874 Corresponent
Acadèmia Mexicana de la Llengua 1875 Corresponent
Acadèmia Salvadorenya 1876 Corresponent
Acadèmia Veneçolana 1883 Corresponent
Acadèmia Xilena 1885 Corresponent
Acadèmia Peruana de la Llengua 1887 Corresponent
Acadèmia Guatemalteca 1887 Corresponent
Acadèmia de Costa Rica 1923 Corresponent
Acadèmia Filipina de la Llengua Espanyola 1924 Corresponent[1]
Acadèmia Panamenya 1926 Corresponent
Acadèmia Cubana 1926 Corresponent
Acadèmia Dominicana de la Llengua 1927 Corresponent
Acadèmia de Bolívia 1927 Corresponent
Acadèmia Nicaragüense 1928 Corresponent
Acadèmia Hondurenya 1949 Corresponent
Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola 1955 Corresponent
Acadèmia Nord-americana de la Llengua Espanyola 1973 Corresponent
Acadèmia Argentina de les Lletres 1931 Associada
Acadèmia Nacional de les Lletres (Uruguai) 1943 Associada[4]

Associació d'Acadèmies[modifica]

L'Associació d'Acadèmies està formada per la RAE més les acadèmies d'Hispanoamèrica i Filipines. Va ser creada per l'acord fet en el I Congrés d'Acadèmies de la Llengua Espanyola de 1951.[4]

Fundació Pro Reial Acadèmia Espanyola[modifica]

Va ser creada el 20 d'octubre de 1993. La van fundar el Rei d'Espanya, els presidents de totes les Comunitats Autònomes i els màxims responsables de les principals empreses financeres i industrials espanyoles.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Pérez de Lama, 1998, p. 226.
  2. Pérez de Lama, 1998, p. 225.
  3. Cela, Camilo José. Madrid. Madrid: Alfaguara, 1966, p. 46-47.  (Dipòsit legal. B. 16.355-1966)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pérez de Lama, 1998, p. 227.

Bibliografia[modifica]

  • Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia Espanyola Modifica l'enllaç a Wikidata