Luis Goytisolo i Gay

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLuis Goytisolo i Gay
Luis Goytisolo.jpg
Nom original (es) Luis Goytisolo
Biografia
Naixement (es) Luis Goytisolo Gay
17 de març de 1935 (1935-03-17) (83 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació escriptor
Família
Germans Juan Goytisolo i Gay i José Agustín Goytisolo i Gay
Premis
Signatura

IMDB: nm0333095
Modifica les dades a Wikidata
Luis Goytisolo en 2015, en la Feria del Libro de Madrid

Luis Goytisolo i Gay (Barcelona, 17 de març de 1935) és un escriptor català en llengua castellana, germà del poeta José Agustín Goytisolo i Gay i del novel·lista Juan Goytisolo i Gay.

Biografia[modifica]

Luis va estudiar Dret, però va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura. El 1992 obtingué el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 ingressà a la Real Academia Española. La seva representant literària ha estat Carmen Balcells Segalà. Ha col·laborat en periòdics com El País, ABC i Diario 16.

Els seus dos primers llibres —Las afueras i Las mismas palabras— s'inscriuen dins del realisme social i testimonial. Però, després d'anys de silenci i d'un gir cap al relat d'imaginació (Fábulas, escrit entre 1968 i 1978, però publicat en 1981), és en la dècada de 1970 quan dóna la mesura del seu talent amb una tetralogia de llarga elaboració, Antagonía, el tema de la qual és l'art de l'escriptura. Claude Simon la inclou entre les tres grans novel·les del segle XX.[1] Destaca la seva preocupació pels trets estructurals i formals del relat.

« L'ésser humà ha conegut temps més ombrívols; tan babaus, possiblement no. Decididament el món està més necessitat que mai d'un pensament estoic adequat al present, d'un neoestoicisme. O d'un nou epicureisme. De qualsevol dels dos. O millor: dels dos »
Luis Goytisolo

La tetralogia es compon de Recompte (1973), Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar, 1976, La cólera de Aquiles, 1979 y Teoría del conocimiento, 1981. En aquesta extensa i complexa obra, la novel·la es fa reflexió sobre la novel·la mateixa: partint dels problemes que es planteja un (o una) novel·lista personatge, es realitza un replatejament de l'art narratiu i una experimentació de diverses tècniques i estils. Tot això és molt revelador de les preocupacions del moment sobre les estructures i la destinació del gènere.

Obres[modifica]

  • Las afueras 1958
  • Las mismas palabras 1963
  • Ojos, círculos, búhos, amb el pintor Joan Ponç 1970
  • Antagonía. 1963
    • Recuento
    • Los verdes de mayo hasta el mar
    • La cólera de Aquiles
    • Teoría del conocimiento
  • Devoraciones 1976
  • Estela del fuego que se aleja 1984
  • Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza 1985
  • La paradoja del ave migratoria 1987
  • Estatua con palomas 1992
  • Placer licuante 1997
  • Escalera hacia el cielo 1999
  • Diario de 360° 2000
  • Liberación 2003
  • Oído atento a los pájaros 2006
  • Cosas que pasan 2009
  • El lago en las pupilas 2012

Assaigs[modifica]

  • El porvenir de la palabra

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1977 - Premi Ciutat de Barcelona
  • 1984 - Premio de la crítica narrativa
  • 1993 - Premio Nacional de Narrativa
  • 2013 - Premio Nacional de las letras[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Goytisolo i Gay Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «"Yo dejaría descansar en paz a los muertos de la Guerra Civil"». El País.
  2. Nopca, Jordi «Premio Nacional de les lletres per a Goytisolo». Diari Ara, 15-11-2013 [Consulta: 16 novembre 2013].


Premis i fites
Precedit per:
primer guanyador
Premi Biblioteca Breve
1958
Succeït per:
Juan García Hortelano
Precedit per:
Juan Benet
Herrumbrosas lanzas
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1984
Succeït per:
José María Merino
La orilla oscura
Precedit per:
Antonio Muñoz Molina
El jinete polaco
Premi Nacional de Narrativa
1993
Succeït per:
Gustavo Martín Garzo
El lenguaje de las fuentes
Precedit per:
Francisco Rodríguez Adrados
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
2013
Succeït per:
Emilio Lledó Íñigo
Precedit per:
José Ovejero
La ética de la crueldad
Premi Anagrama d'Assaig
2013
Succeït per:
Sergio González Rodríguez
Campo de guerra
Precedit per:
Luis Rosales Camacho
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C

1995-
Succeït per:
'