Antonio Muñoz Molina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Premi Príncep d'Astúries de les Lletres Antonio Muñoz Molina
Munoz Molina Antonio Koeln 160911.jpg
Antonio Muñoz Molina en 2011.
Naixement 10 de gener de 1956 (1956-01-10) (60 anys)
Úbeda
Alma mater Universitat de Granada
Ocupació Escriptor
Llengua Castellà
Gènere Novel·la
Obra
Obres notables El invierno en Lisboa, El jinete polaco, Plenilunio, La noche de los tiempos
Cònjuge Elvira Lindo
Guardons
Nacional de Narrativa
Premi de la Crítica
Premi Planeta
Príncep d'Astúries

Lloc web antoniomuozmolina-nxb.es/
Facebook amunozmolina
Twitter amunozmolina

Antonio Muñoz Molina (Úbeda, Jaén, 10 de gener de 1956) és un escriptor espanyol, acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola (1996) —on ocupa la butaca u— i honorari de l'Academia de Buenas Letras de Granada. En 2013 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a les Escoles Professionals de la Sagrada Família (SAFA) durant la infància, i després batxillerat en el col·legi salesià Santo Domingo Savio i a l'institut San Juan de la Cruz d'Úbeda. Va seguir història de l'art a la Universitat de Granada i periodisme en la de Madrid. En els anys vuitanta es va establir en Granada, on va treballar com a funcionari i va col·laborar com a columnista al diari Ideal; el seu primer llibre és una recopilació d'aquests articles i apareix en 1984 amb el títol El Robinson urbano.

La seva primera novel·la, Beatus ille, va aparèixer en 1986, encara que es va gestar durant alguns anys. Hi figura la ciutat imaginària de Mágina, trassumpte d'Úbeda que reapareixerà en altres obres seves. Explica la història de Minaya, un jove que torna a Mágina per realitzar una tesi doctoral sobre el poeta Jacinto Solana, mort en la Guerra Civil, però l'apassionant vida de la qual el portarà a una sèrie d'indagacions que donaran com a resultat un final magistral.

Muñoz Molina recorda el paper que va exercir la recopilació dels seus articles en la publicació de la seva primera novel·la i, en general, en la definició de la seva carrera d'escriptor:

« Pere Gimferrer, editor de Seix Barral, va anar a Granada, un amic li va donar el meu llibre, Gimferrer el va llegir i el va cridar per dir-li que li havia agradat. Va ser un impacte tremend, perquè jo estava habituat al fet que ningú em fes cas. Quan li vaig enviar la novel·la que estava escrivint i em va dir que la volia editar, va ser l'alegria de la meva vida. I li dono moltes voltes a què hagués passat si jo no publicava aquell primer llibre, si Gimferrer no anava a Granada. És una lliçó d'humilitat, perquè hi ha molta gent amb molt talent que no arriba a gens, o arriba a molt menys.[2] »

En 1987 gana el Premi de la Crítica i el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per El invierno en Lisboa i en 1991 el Planeta per El jinete polaco, novel·la per la qual torna a obtenir el Nacional de Narrativa a l'any següent. En 2007 és investit Doctor Honoris causa per la Universitat de Jaén com a reconeixement a tota la seva obra.

Altres obres destacades són El invierno en Lisboa (1987), Beltenebros (1989) una novel·la d'amor, intriga i baixos fons al Madrid de la postguerra amb implicacions polítiques (Pilar Miró la portaria al cinema dos anys després amb el mateix nom); Los misterios de Madrid (1992) —publicada inicialment com a serial a capítols al diari El País, el títol fa referència al fulletó del segle XIX Els misteris de París, d'Eugène Sue—; El dueño del secreto (1994); Plenilunio (1997), Ventanas de Manhattan (2004) o El viento de la luna (2006). En 2009 publicà La noche de los tiempos, un monumental treball que recrea l'enfonsament de la Segona República Espanyola i l'inici de Guerra Civil Espanyola a través de les peripècies d'un arquitecte anomenat Ignacio Abel.

Una lectura de La noche de los tiempos

És un autor preocupat per la seva pròpia història personal i la de tota la col·lectivitat. A la seva obra intentar salvar o fins i tot justificar aquell qui ha patit la derrota. Actualment és membre de número de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE). Va ser escollit el 8 de juny de 1995 i va prendre possessió del càrrec el 16 de juny de 1996 llegint el discurs d'ingrés Destierro y destiempo de Max Aub.[3] Està casat amb la també escriptora Elvira Lindo, la creadora del famós Manolito Gafotas, i viu entre Madrid i Nova York, on va dirigir l'Instituto Cervantes.

En 2012 va donar a la Biblioteca Nacional una part dels seus escrits, com, per exemple, quaderns de notes preses de llibres i periòdics, esborranys de novel·les, poemes inèdits de joventut i una obra inèdita de teatre escrita en 1974.[4] L'any 2013 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Beatus Ille (1986, Seix Barral)
  • El invierno en Lisboa (1987, Seix Barral), Premi Nacional de Narrativa (1r cop)
  • Beltenebros (1989, Seix Barral)
  • El jinete polaco (1991, Planeta), Premi Nacional de Narrativa (2a. vegada)
  • Los misterios de Madrid (1992, Seix Barral), publicat originalment per entregues al diari El País entre l'11 d'agost i el 7 de setembre de 1992.
  • El dueño del secreto (1994, Seix Barral), novel·la curta
  • Ardor guerrero (1995, Alfaguara)
  • Plenilunio (1997, Alfaguara)
  • Carlota Fainberg (1999, Alfaguara), novel·la curta
  • En ausencia de Blanca (2001, Alfaguara), novel·la curta
  • Sefarad (2001, Alfaguara), reeditat en 2013 per l'editorial Cátedra
  • El viento de la Luna (2006, Seix Barral)
  • La noche de los tiempos (2009, Seix Barral)
  • Como la sombra que se va (2014, Seix Barral)

Relats[modifica | modifica el codi]

  • Las otras vidas (1988, Mondadori), 4 relats: Las otras vidas, El cuarto del fantasma, La colina de los sacrificios y Te golpearé sin cólera
  • Nada del otro mundo (1993, Espasa Calpe), en 2011 Seix Barral va treure una nova edició, que conté 14 contes, pràcticament tots els escrits fins aquella data)[6]

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • Córdoba de los Omeyas (1991, Planeta)
  • La verdad de la ficción (1992, Renacimiento)
  • Pura alegría (1998, Alfaguara). Aquest llibre, que reuneix diversos textos sobre literatura, conté (almenys en l'edició d'Alfaguara 2008) una introducció seguida de dues parts:
    • La realidad de la ficción: I. El argumento y la historia; II. El personaje y su modelo; III. La voz y el estilo i IV. La sombra del lector (cicle de conferències pronunciades en la Fundació Juan March en gener de 1991)
    • La invención de un pasado: Destierro y destiempo de Max Aub (discurs d'ingrés en la RAE, 16.06.1996); Max Aub: una mirada española y judía sobre las ruinas de Europa (conferència a El Escorial 18.08.1997, cursos d'estiu a la Universidad Complutense); El hombre habitado por la voces (pròlog a ¡Absalón, Absalón! de Faulkner, Ed. Debate, 1991); Sueños realizados: invitación a los relatos de Juan Carlos Onetti (pròleg a Cuentos completos d'Onetti, Alfaguara, 1994); Memoria y ficción (conferència llegida en el cicle sobre la memòria organitzada per José María Ruiz Vargas en 1995); i La invención de un pasado (conferència pronunciada al Departament de Llengües Romàniques de la Universitat Harvard, 23.04.1993)
    • Epílogo: Pura alegría (article publicat a ABC en maig de 1997 amb motiu de la publicació de Plenilunio)
  • José Guerrero. El artista que vuelve (2001, Diputación Provincial de Granada)
  • El atrevimiento de mirar (2012, Galaxia Gutenberg), 9 texos sobre set pintors i un fotògraf:
    • Hermosura y luz no usada: un tocador de zanfona de Georges de La Tour; El atrevimiento de mirar; Los fusilamientos de la Moncloa; Las ventanas de Hopper; Teoría del verano de 1923; El retrato y la sombra. Chistian Schad; El tiempo y las hermanas Brown; La vocación de Juan Genovés i Miguel Macaya, boxeador de sombras
  • Todo lo que era sólido (2013, Seix Barral)

Diaris[modifica | modifica el codi]

  • Ventanas de Manhattan (2004, Seix Barral)
  • Días de diario (2007, Seix Barral)

Articles[modifica | modifica el codi]

  • El Robinson urbano (1984, Silene Fábula), recopilació de texts publicats al diari Ideal
  • Diario del Nautilus (1986, Diputación Provincial de Granada), reeditat per Mondadori en 1989 en versió corregida per l'autor
  • Las apariencias (1995, Santillana)
  • La huerta del Edén: escritos y diatribas sobre Andalucía (1996, Ollero y Ramos)
  • Unas gafas de Pla (2000)
  • La vida por delante (2002)

Altres[modifica | modifica el codi]

  • ¿Por qué no es útil la literatura?, 1993, escrit amb el poeta Luis García Montero
  • Escrito en un instante, 1996, col·lecció de texts breus
  • La huella de unas palabras, 1999, antologia dialogada realitzada per José Manuel Fajardo
  • El faro del fin del Hudson, 2015, col·lecció de texts breus sobre Nova York

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Muñoz Molina Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
'
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira u

1996-
Succeït per:
'