Fàtima Mernissi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFàtima Mernissi
2004 Al Azm Mernissi Soroush Mernissi cropped.tif
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) فاطمة مرنيسي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Fes (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Rabat (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatMarroquina
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióLa Sorbona
Universitat de Brandeis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig i estudis de gènere Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, sociòloga i feminista
OcupadorUniversitat Muhàmmad V Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFatna Aït Sabah Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1031314 Modifica els identificadors a Wikidata

Fàtima Mernissi —en àrab فاطمة مرنيسي, Fāṭima Marnīsī—, també coneguda amb el pseudònim de Fatna Aít Sabbah (Fes, Marroc, 27 de setembre de 1940Rabat, 30 de novembre de 2015),[1] fou una escriptora, sociòloga i feminista marroquina.[2][3] I en la seva defensa dels drets de les dones ha estat una de les intel·lectuals més influents d'Europa.[4]

Fou filla i néta de dones analfabetes, tot i que va superar aquesta barrera aprenent diverses llengües; estudià Ciències Polítiques. Historiadora, assagista, doctora en sociologia i professora de la Universitat Mohamed V de Rabat, fou una de les intel·lectuals marroquines més conegudes a Europa; destacà per la seva defensa dels drets de les dones i per ser una autoritat mundial en l’anàlisi de l'Alcorà.

Tal com ha dit la sociòloga Sumaya Naaman Guesus, Mernissi ha estat "la primera dona que va tenir la gran valentia de tractar temes considerats tabús sobre la interpretació de l'Alcorà i els llibres de la tradició islàmica".[5] Arran d’aquesta intensa activitat generà un cúmul de reflexions que va plasmar en la publicació de diverses obres, algunes de les quals prohibides al seu Marroc natal per “excessivament” revolucionàries, com L'harem polític, Les soldanes oblidades, etc.[cal citació]

Val a dir que Mernissi va mostrar al llarg de la seva vida un ferri compromís de canviar la imatge de les dones en l'Islam, i va ser a partir d'aquest ideal que va conciliar per primera vegada -sempre dins del rigor acadèmic- els punts de vista del feminisme laic i el feminisme musulmà amb els quals va establir les següents línies de discurs: d'una banda ens exposa el fet que la lectura de les Sagrades Escriptures va ser malinterpretada intencionadament amb la finalitat d'afavorir la misogínia. I d'altra banda denuncia l'omissió històrica de les aportacions que han vingut oferint des de diversos àmbits -tant intel·lectuals com polítics- influents dones que van ser silenciades per expressar-se en un context dominat per homes.[cal citació]

Aquesta pionera del feminisme musulmà es va criar en un harem, després de les vivències del qual va gestar una de les seves obres més conegudes: L'harem d'Occident. En aquest assaig Mernissi estudia les exigències que ha de complir la dona real amb l'observació de les dones representades en les produccions artístiques tant d'Orient com d'Occident.[cal citació]

La repressió –observa- pren dimensions diferents: mentre que a Orient el que es manipula és l'espai, perquè se les confina físicament, ja que se les considera un igual; en el cas d'Occident la dominació es dilueix penetrant en les ments. El que es mistifica és el temps i la llum: on en un acte de violència simbòlica les dones són tancades en pensaments sobre el seu cos i la seva edat, condemnant a la invisibilitat la dona madura, la qual resulta menysvalorada i infantilitzada.[cal citació]

En un altre ordre de coses, cal destacar el seu interès per la irrupció de les noves tecnologies en els mitjans de comunicació, ja que va notar que gràcies a aquestes es desballesten les fronteres que de vegades persisteixen al món físic, fenomen que li va suggerir l'apreciació següent: "tots som nòmades digitals".[cal citació]

Biografia[modifica]

Nascuda a la ciutat de Fes el 1940, va estudiar ciències polítiques i fou becada per la Universitat de la Sorbona per realitzar un doctorat a la Universitat de Brandeis, als Estats Units d'Amèrica.

Fou una de les intel·lectuals marroquines més conegudes a Europa. Historiadora, assagista i doctora en sociologia, destacà per la seva defensa dels drets de la dona i pels seus coneixements sobre l'Alcorà. Fou professora a la Universitat Mohamed V de Rabat.

Fàtima Mernissi defensà en les seves obres un concepte humanista en què les dones han d'assumir el seu paper lluitant amb la paraula, l'arma principal per a assolir la igualtat i fer la revolució. L'any 2003, fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, al costat de Susan Sontag,[6] ambdues «per haver desenvolupat una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps des d'una perspectiva complementària en el diàleg de les cultures». També el 2003 va concebre i dirigir una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que després s'esposà en itinerància en diverses ciutats europees: Fantasies de l'harem i noves Xahrazads.[7] Aquell mateix any, al setembre de 2003, va pronunciar el pregó de la Festa Major de la ciutat de Barcelona, en què va fer una defensa i una crida a la comunicació.[8]

El seu llibre La dona en l'inconscient musulmà és un estudi sobre les contradiccions del discurs ortodox respecte a les dones, en què desvetlla, a més, amb rigor i sentit de l'humor, els fantasmes sexuals dels musulmans i la seva obsessió pel propi vigor sexual.[9]

Obres publicades[modifica]

  • Al Jins Ka Handasa Ijtima'iya, Editions Le Fennec, Casablanca, 1987
  • Le monde n'est pas un harem, Rev. edition, Albin Michel, 1991
  • Sultanes oubliées, Femmes chefs d'Etat en Islam, Albin Michel/ Editions Le Fennec, 1990
  • Le harem politique, Le prophète et les femmes, Albin Michel, 1987, Paperback, 1992
  • La Peur-Modernité, Conflit Islam Démocratie, Albin Michel/ Editions Le Fennec, 1992
  • Nissa' 'Ala Ajnihati al-Hulmt, Editions Le Fennec, Casablanca, 1998
  • Les Aït-Débrouille, Editions Le Fennec, Casablanca 1997
  • Etes-vous vacciné contre le Harem?, Texte-Test pour les messieurs qui adorent les dames, Editions Le Fennec, Casablanca, 1998
  • Le Harem et l'Occident, Albin Michel, 2001
  • Les Sindbads marocains,Voyage dans le Maroc civique, Editions Marsam, Rabat, 2004

Obra en català[modifica]

  • Somnis de l'harem (Columna Edicions, 2000)
  • L'harem occidental (Edicions 62, 2001, Trad. de Lidia Fernández Torrell)

Referències[modifica]

  1. «Décès de la sociologue marocaine Fatima Mernissi». Bladi.net. Websil Sarl. [Consulta: 1r desembre 2015].
  2. «Fatima Mernissi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
  3. «Aït Sabbah Fatna». http://www.iesr.ephe.sorbonne.fr/index6643.html. IESR. Institut Europeu de Ciències de les Religions. Universitat de la Sorbonne. [Consulta: 10 novembre 2014].
  4. Solà Coll, Jordi. «Fàtima Mernissi. El somni silenciós d’ales i vols». Núvol. Punt de llibre, 03-12-2015. [Consulta: 28 juliol 2020].
  5. «Mor l'escriptora i sociòloga marroquina Fatima Mernissi». Ara, 30-11-2015. [Consulta: 28 juliol 2020].
  6. «Fàtima Mernissi i Susan Sontag guardonades amb el Príncep d'Astúries de les Lletres». LaXarxa.com, 07-05-2003. [Consulta: 29 juliol 2014].
  7. «Fantasies de l'harem i noves xahrazads | Exposicions». CCCB, febrer 2003. [Consulta: 28 juliol 2020].
  8. «#Mercè19». Ajuntament de Barcelona, 2003. [Consulta: 28 juliol 2020].
  9. Collin, Françoise «Fatna Ait Sabbah, La femme dans l'inconscient musulman». Les Cahiers du GRIF. Sycomore, 26, 1, 1983, pàg. 174-175 [Consulta: 10 novembre 2014].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàtima Mernissi