Vés al contingut

Fred Vargas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFred Vargas

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Audoin-Rouzeau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juny 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París I Panteó-Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosé Garanger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, historiadora, arqueòloga, autora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorCentre Nacional de Recerca Científica
Institut Pasteur Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la policíaca Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment literari Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFred Vargas Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePhilippe Audoin Modifica el valor a Wikidata
GermansStéphane Audoin-Rouzeau
Jo Vargas Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1725456 The Movie Database: 1108512 Allocine: 138040
Musicbrainz: 618681a7-3fce-4174-9c15-7ac28012bc2b Discogs: 1027474 Modifica els identificadors a Wikidata

Fred Vargas (pseudònim literari de Frédérique Audoin-Rouzeau), nascuda a París el 7 de juny de 1957, és una escriptora i arqueòloga francesa autora de novel·les policíaques d'èxit. Va triar el cognom Vargas, igual que la seva germana bessona Joëlle Vargas. El pseudònim fa referència a Maria Vargas, personatge interpretat per l'actriu Ava Gardner en el film La comtessa descalça (The Barefoot Contessa, 1954).[1]

Biografia

[modifica]

Vida personal

[modifica]

Va estudiar al Lycée Molière de París i té un doctorat en història sobre la pesta a l'edat mitjana. Va treballar al CNRS i és especialista en arqueozoologia. També ha treballat en jaciments de recerca arqueològica.

A partir de 2004, Fred Vargas es compromet de manera molt activa en una campanya que reuneix polítics i intel·lectuals d'esquerres i d'extrema esquerra francesa que protesten contra l'extradició de l'activista italià d'extrema esquerra Cesare Battisti, condemnat per quatre morts.[2][3] S'hi implica durant set anys.[4]

Fred Vargas és filla de l'escriptor Philippe Audoin. El seu germà és l'historiador Stéphane Audoin-Rouzeau i la seva germana bessona la pintora contemporània Joëlle Vargas, coneguda com a Jo Vargas.

Carrera literària

[modifica]

Fred Vargas escriu la seva primera novel·la policíaca, Les Jeux de l'amour et de la mort, als anys 80, en paral·lel a la seva feina en un jaciment arqueològic al departament de Nièvre, amb el qual va guanyar el primer premi de novel·la del festival de Cognac i la seva obra es publica en la col·lecció Le Masque.

Després, publica amb un ritme regular una quinzena de novel·les, algunes novel·les breus i dos còmics en col·laboració amb Edmond Baudoin.

Converteix el seu germà Stéphane Audoin-Rouzeau en el personatge d'una de les seves novel·les.[5]

Des que Le Figaro publica la llista dels deu novel·listes més venuts (incloent-hi totes les edicions) en un any, Fred Vargas hi apareix de manera regular.[6]

Premis

[modifica]

Ha obtingut el Prix Landerneau (2015), i el Premi Internacional Dagger en tres ocasions consecutives. També ha guanyat el Prix Mystère de la critique (1996 i 2000), el Gran Premi de Crim de Ficció al Festival del Cognac (1999), el premi de la Llibreria Francesa i el Trofeu 813 a la millor novel·la en francès, entre altres premis. El 2018 obtingué el Premi Princesa d'Astúries de Literatura.[1]

Obres publicades

[modifica]

Novel·les

[modifica]

Sèrie dels "Tres Evangelistes" (novel·la policíaca)

  • Debout les morts (1995).
  • Un peu plus loin sur la droite (1996).
  • Sans feu ni lieu (1997).

Commissaire Adamsberg (novel·la policíaca)

  • L'Homme aux cercles bleus (1991).
  • L'Homme à l'envers (1999).
  • Les Quatre Fleuves (2000), novel·la gràfica, amb il·lustracions d'Edmond Baudoin.
  • Pars vite et reviens tard (2001).
  • Coule la Seine (2002), recull de:
    • Salut et Liberté (1997).
    • La Nuit des brutes (1999).
    • Cinq francs pièce (2000).
  • Sous les vents de Neptune (2004).
  • Dans les bois éternels (2006).
  • Un lieu incertain (2008).
  • Le Marchand d'éponges (2010), adaptació gràfica de la narració Cinq francs pièce inclosa en el recull Coule la Seine, amb il·lustracions d'Edmond Baudoin.
  • L'Armée furieuse (2011).
  • Temps glaciaires (2015).
  • Quand sort la recluse (2017).
  • Sur la dalle (2023).

Altres novel·les (novel·la detectivesca)

  • Les Jeux de l'amour et de la mort (1986).
  • Ceux qui vont mourir te saluent (1994).

Traduccions al català

[modifica]
  • La tercera verge (Dans les bois éternels). Barcelona: Ara Llibres, 2008. Traducció de Natxo Morera de la Vall.
  • Un lloc incert (Un lieu incertain). Barcelona: Ara Llibres, 2009. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
  • L'home dels cercles blaus (L'Homme aux cercles bleus). Barcelona: Ara Llibres, 2011. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
  • L'exèrcit furiós (L'Armée furieuse). Barcelona: Ara Llibres, 2011. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
  • Temps de gel (Temps glaciaires). Barcelona: Ara Llibres, 2015. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
  • Quan surt la reclusa (Quand sort la recluse). Barcelona: Ara Llibres, 2018. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company.
  • Sota els vents de Neptú (Sous les vents de Neptune). Barcelona: Amsterdam Llibres, 2019. Traducció de Josep Alemany.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Fred Vargas. Premi Princesa d'Astúries de Literatura 2018». Fundació Princesa d'Astúries. Premis Princesa d'Astúries. [Consulta: 3 abril 2020].
  2. Le combat de Fred Vargas pour Cesare Battisti, Actualitte.com, 20 juin 2008
  3. Pourquoi les battististes sont-ils devenus muets ? Arxivat 2015-10-02 a Wayback Machine., Éric Conan, Marianne.net, 8 décembre 2012
  4. Josyane Savigneau «Fred Vargas : "Je pars souvent d'une image"». Le Monde, 7 juliol 2011.
  5. «http://www.histoire.presse.fr/actualite/portraits/stephane-audoin-rouzeau-sur-tous-les-fronts-01-02-2008-8868». Arxivat de l'original el 2014-01-17. [Consulta: 10 octubre 2015].
  6. Vegeu la secció Récompenses et succès éditorial.