Francisco Ayala García-Duarte

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francisco Ayala)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPremio Príncipe de Asturias Francisco Ayala García-Duarte
Francisco Ayala.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Francisco Ayala García-Duarte
16 de març de 1906
Granada
Mort 3 de novembre de 2009(2009-11-03) (als 103 anys)
Madrid
Alma mater Universitat Complutense de Madrid
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Universitat Rutgers
Universitat de Nova York
Universitat de Princeton
Universitat de Puerto Rico
Universitat de Chicago
Gènere Poesia i novel·la
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Francisco Ayala García-Duarte (Granada, 16 de març de 1906 - Madrid, 3 de novembre de 2009) va ser un advocat i escriptor espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 16 de març de 1906 a Granada, als setze anys es va traslladar a Madrid, on va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. En aquell moment publica les seves primeres novel·les Tragicomedia d'un hombre sin espíritu i Historia de un amanecer.

Col·labora habitualment a les revistes Revista de Occidente i Gaceta Literária. Resideix a Berlín entre 1929 i 1931 -moment en el qual sorgí el nazisme- i al seu retorn a Madrid es doctora en Dret a la Universitat de Madrid, per esdevenir professor d'aquesta mateixa universitat.

És lletrat de les Corts Generals des de la proclamació de la Segona República Espanyola. A l'esclat de la Guerra Civil es troba donant conferències a Sud-amèrica i durant la guerra, exerceix com a funcionari del Ministeri d'Estat d'Espanya, actualment el Ministeri d'Afers Estrangers.

Al caure la República s'exilia a Buenos Aires, on passa deu anys treballant i col·laborant en la revista Sud i al diari La Nación, per fundar posteriorment la revista Realidad. Es trasllada a Puerto Rico i des d'aquesta illa, als Estats Units, on imparteix classes de Literatura espanyola a les universitats de Princeton, Rutgers, Nova York i Chicago.

El 1960 retorna per primera vegada a Espanya, retornant tots els estius per instal·lar-se definitivament a Madrid el 1976. Continua la seva tasca d'escriptor, de conferenciant i col·laborador de premsa, i l'any 1972 és guardonat amb el Premi de la Crítica de narrativa castellana per la seva obra El jardín de las delicias. L'any 1983 entra a formar part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Fins a molt avançada edat segueix escrivint amb plena lucidesa.

El 1983 fou guardonat amb el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per la seva obra Recuerdos y olvidos: 1. El exilio. El 1988 fou guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles pel conjunt de la seva obra, el 1991 amb el Premi Cervantes i el 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.

Va morir a Madrid el dia 3 de novembre de 2009 a l'edat de 103 anys.

Anàlisi de la seva obra[modifica | modifica el codi]

La crítica ha dividit generalment la trajectòria narrativa de Francisco Ayala en dues etapes: l'anterior i la posterior a la Guerra Civil.

  • En la primera etapa escriu històries que s'inscriuen en una línia narrativa tradicional, per endinsar-se en la prosa avantguardista, experimentant amb l'estil metafòric, la brillantor expressiva, la falta d'interès per l'anècdota i la fascinació pel món modern.
  • En la segona etapa reflexiona sobre el passat a fi de conèixer amb major profunditat el present. En aquesta època presta major atenció a l'anàlisi de les passions i comportaments dels personatges que a la crònica d'uns esdeveniments externs. Interessat en la degradació humana en un món sense valors, la ironia es converteix en el recurs central de bona part de les seves obres posteriors, denunciant la immoralitat i l'estupidesa del poder.

Gran importància té també la seva obra assagística, que abasta temes polítics i socials, reflexions sobre el present i el passat d'Espanya, el cinema i la literatura.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Tragicomedia d'un hombre sin espíritu (1925).
  • Historia de un amanecer (1926).
  • El boxeador y un ángel (1929).
  • Cazador en el alba (1930).
  • El hechizado (1944).
  • Los usurpadores (1949).
  • La cabeza del cordero (1949).
  • Historia de macacos (1955).
  • Muertes de perro (1958).
  • El fondo del vaso (1962).
  • El as de Bastos (1963).
  • Mis mejores páginas (1965).
  • El rapto (1965).
  • Cuentos (1966).
  • Obras narrativas completas. Glorioso triunfo del príncipe Arjuna (1969).
  • Lloraste en el Generalife.
  • El jardín de las delicias (1971).
  • El hechizado y otros cuentos (1972).
  • De triunfos y penas (1982).
  • El jardín de las malicias (1988).
  • Relatos granadinos (1990).
  • Recuerdos y olvidos 1 (1982) (Memòries).
  • Recuerdos y olvidos 2 (1983) (Memòries).
  • El regreso (1992).
  • De mis pasos en la tierra (1996).
  • Dulces recuerdos (1998).
  • Un caballero granadino y otros relatos (1999).
  • Cuentos imaginarios (1999).

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • El derecho social en la Constitución de la República española (1932).
  • El pensamiento vivo de Saavedra Fajardo (1941).
  • El problema del liberalismo (1941).
  • El problema del liberalismo (1942). Edició ampliada.
  • Historia de la libertad (1943).
  • Los políticos (1944).
  • Histrionismo y representación (1944).
  • Una doble experiencia política: España e Italia (1944).
  • Ensayo sobre la libertad (1945).
  • Jovellanos (1945).
  • La invención del Quijote (1950).
  • Tratado de sociología (1947).
  • Ensayos de sociología política (1951).
  • Introducción a las ciencias sociales (1952).
  • Derechos de la persona individual para una sociedad de masas (1953).
  • Breve teoría de la traducción (1956).
  • El escritor en la sociedad de masas (1956).
  • La crisis actual de la enseñanza (1958).
  • La integración social en América (1958).
  • Tecnología y libertad (1959).
  • Experiencia e invención (1960).
  • Razón del mundo (1962).
  • De este mundo y el otro (1963).
  • Realidad y ensueño (1963).
  • La evasión de los intelectuales (1963).
  • Problemas de la traducción (1965).
  • España a la fecha (1965).
  • El curioso impertinente, de Miguel de Cervantes (1967). Edició i pròleg.
  • El cine, arte y espectáculo (1969).
  • Reflexiones sobre la estructura narrativa (1970).
  • El Lazarillo: reexaminado. Nuevo examen de algunos aspectos (1971).
  • Los ensayos. Teoría y crítica literaria (1972).
  • Confrontaciones (1972).
  • Hoy ya es ayer (1972).
  • Cervantes y Quevedo (1974).
  • La novela: Galdós y Unamuno (1974).
  • El escritor y su imagen (1975).
  • El escritor y el cine (1975).
  • Galdós en su tiempo (1978).
  • El tiempo y yo. El jardín de las delicias (1978).
  • Palabras y letras (1983).
  • La estructura narrativa y otras experiencias literarias (1984).
  • La retórica del periodismo y otras retóricas (1985).
  • La imagen de España (1986).
  • Mi cuarto a espaldas (1988).
  • Las plumas del Fénix. Estudios de literatura española (1989).
  • El escritor en su siglo (1990).
  • Contra el poder y otros ensayos (1992).
  • El tiempo y yo, o el mundo a la espalda (1992).
  • En qué mundo vivimos (1996).
  • Miradas sobre el presente: ensayos y sociología, 1940-1990, Col·lecció Obra Fundamental, Fundación Santander, Madrid, 2006.

Articles de premsa[modifica | modifica el codi]

  • El mundo y yo (1985).

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • A. Sweig, Lorenzo y Ana (1930).
  • Carl Smith, Teoría de la constitución (1934). Traducció i pròleg.
  • Ernst Manheim, La opinión pública (1936).
  • Karl Manheim, El hombre y la sociedad en la época de crisis (1936).
  • Thomas Mann, Lotte in Weimar (1941).
  • Sieyes, ¿Qué es el tercer estado? (1942).
  • Benjamin Constant, Mélanges de la Littérature et de Politique (1943).
  • Rainer Maria Rilke, Die Aufzeignungen von Malte Laurids Brigge (1944).
  • Almeida, Memorias d'un sargento de milicias (1946).
  • Maximilian Beck, Psicología: Esencia y realidad del alma (1947). Traducció amb Otto Langfelder.
  • A. Confort, The novel and our time (1949).
  • Alberto Moravia, La romana (1950).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Ayala García-Duarte Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Alfonso Grosso
Guarnición de silla
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1972
Succeït per:
Gonzalo Torrente Ballester
La saga/fuga de J.B
Precedit per:
José Luis Castillo-Puche
Conocerás el poso de la nada
Premi Nacional de Narrativa
1983
Succeït per:
Camilo José Cela
Mazurca para dos muertos
Precedit per:
Adolfo Bioy Casares
Medal of the Miguel de Cervantes Prize.svg
Premi Cervantes

1991
Succeït per:
Dulce María Loynaz
Precedit per:
Salvador Fernández Ramírez
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira Z

1984-2009
Succeït per:
José Luis Gómez
Precedit per:
Rosa Chacel
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
1988
Succeït per:
Joan Coromines i Vigneaux