Leonardo Padura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLeonardo Padura
Leonardo-padura-ffm003.jpg
Leonardo Padura (2008)
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'octubre de 1955
L'Havana, Cuba Cuba
Alma mater Universitat de L'Havana
Activitat professional
Ocupació Novel·lista i periodista
Obra
Obres destacades Fiebre de caballos, Adios, Hemingway, El hombre que amaba a los perros
Premis i reconeixements

Lloc web leonardopadura.com
IMDB: nm0655898
Modifica dades a Wikidata

Leonardo de la Caridad Padura Fuentes (L'Havana, 9 d’octubre de 1955), més conegut com a Leonardo Padura, és un novel·lista i periodista cubà, conegut especialment per les seves novel·les policíaques.[1][2]

Biografia[modifica]

Nascut al barri de Mantilla de L’Havana, va fer els seus estudis preuniversitaris en el de La Víbora, d'on és la seva dona Lucía. Aquestes zones de l'Havana, lligades a les vivències de Padura, quedaran reflectides més tard en les seves novel·les.[3]

Padura va estudiar Literatura Llatinoamericana a la Universitat de L'Havana i va començar la seva carrera com a periodista el 1980[1] a la revista literària El Caiman Barbudo. També va escriure per al diari Juventud Rebelde. Més tard es va donar a conèixer com a assagista i escriptor de guions audiovisuals i novel·lista.[2]

La seva primera novel·la, Fiebre de caballos, és essencialment una història d'amor escrita entre 1983 i 1984 i publicada en 1988. Posteriorment, es va fer famós amb la publicació d'una sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per l'inspector Mario Conde.[1] Aquesta saga de novel·les policíaques destil·len també una profunda crítica de la societat cubana. Aquí es veu la influència de Vázquez Montalbán i Sciascia, entre d'altres.[4]

Altres novel·les d'èxit de Padura han estat com El hombre que amaba a los perros (2009), on les crítiques a la societat cubana arriba a les seves cotes més altes. Padura ha escrit també guions cinematogràfics, tant per a documentals com per a pel·lícules d'argument i també edicions de les seves entrevistes i reportatges.[3][5][6]

El 2015 va rebre el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres.[7]

Publicacions[modifica]

Novel·les en les quals figura Mario Conde[modifica]

  • Tetralogia: Cuatro estaciones;[8]
    • Pasado perfecto, EDUG, Dirección de Publicaciones, Universidad de Guadalajara, 1991[8]
    • Vientos de cuaresma, Ediciones Unión, La Habana, 1994[8]
    • Máscaras, Unión de Escritores y Artistas de Cuba; Tusquets, ambdues edicions en 1997[8]
    • Paisaje de otoño, Tusquets, 1998[8]
  • Adiós Hemingway, Ediciones Unión, La Habana, 2001; juntament amb la noveleta La cola de la serpiente, escrita en 1998[9] (Norma edità Adiós Hemingway en 2003 i Tusquets en 2006)
  • La neblina del ayer, Ediciones Unión, La Habana, 2005 (Tusquets, 2009)
  • La cola de la serpiente, versió corretgida; Tusquets, 2011
  • Herejes, Tusquets, 2013

Altres novel·les[modifica]

  • Fiebre de caballos, Letras Cubanas, La Habana, 1988; Ed. Verbum, Madrid, 2013.
  • La novela de mi vida, Ediciones Unión, La Habana, 2002, novel·la histórico-detectivesca sobre el poeta cubà José María Heredia.
  • El hombre que amaba a los perros, Tusquets, Barcelona, 2009, novel·la basada en la historia de Ramon Mercader, el asesino de Leon Trotsky que vivió sus últimos años en La Habana

Contes[modifica]

  • Según pasan los años, Letras Cubanas, La Habana, 1989
  • El cazador, Ediciones Unión, colección El Cuentero, La Habana, 1991
  • La puerta de Alcalá y otras cacerías, cuentos, Olalla Ediciones, Madrid, 1998
  • El submarino amarillo, antología del cuento cubano entre 1966 y 1991, Ediciones Coyoacán: Coordinación de Difusión Cultural, Dirección de Literatura/UNAM, México, 1993
  • Nueve noches con Amada Luna, H Kliczkowski, Colección Mini Letras, Madrid 2006amb 3 relats:
    • Nueve noches con Amada Luna, escrito a principis dels anys 90; Nada (principis dels 80) i La pared (1987)
  • Mirando al sol, Sarita Cartonera, Lima, 2009
  • Aquello estaba deseando ocurrir, antologia de contes reunida per Tusquets Editores, Barcelona, 2015.

Altres publicacions[modifica]

  • Con la espada y con la pluma: comentarios al Inca Garcilaso de la Vega, Letras Cubanas, La Habana, 1984
  • Colón, Carpentier, la mano, el arpa y la sombra, Departamento de Actividades Culturales, Universidad de La Habana, 1987
  • Lo real maravilloso, creación y realidad, assaig, Letras Cubanas, La Habana, 1989
  • Estrellas del béisbol. El alma en el terreno, entrevistes amb algunes de les figures del beisbol; en col·laboració amb Raúl Arce; Editora Abril, La Habana, 1989
  • El viaje más largo, Ediciones Unión, La Habana, 1994 (Editorial Plaza Mayor, San Juan, 2002
  • Un camino de medio siglo: Alejo Carpentier y la narrativa de lo real maravilloso, Letras Cubanas, La Habana, 1994 (Fondo de Cultura Económica, México, 2002)
  • Los rostros de la salsa, entrevistas, Ediciones Unión, La Habana, 1997
  • Modernidad, posmodernidad y novela policial, Ediciones Unión, La Habana, 2000. amb cinc assajos:
    • La cenicienta de la novela; Los hijos de Marlowe y Maigret; El difícil arte de narrar: los cuentos de Raymond Chandler; Negro que te quiero negro: pasado y presente de la novela policial española; y Modernidad y posmodernidad: la novela policial en Iberoamérica
  • La cultura y la Revolución cubana, llibre d'entrevistes fet per John M. Kirk y Padura; Editorial Plaza Mayor, San Juan, 2002
  • José María Heredia: la patria y la vida, Ediciones Unión, La Habana, 2003*Entre dos siglos, assaig, IPS, La Habana, 2006
  • Yo quisiera ser Paul Auster. Ensayos Selectos, Editorial Verbum, Madrid, 2015 (Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2015).

Guions[modifica]

  • Yo soy del son a la salsa, documental, premi Coral en el 18 Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana
  • Siete días en La Habana, 2011; 7 històries, dirigides per 7 directors —Benicio del Toro, Julio Medem, Juan Carlos Tabío, Pablo Trapero, Gaspar Noé, Laurent Cantet y el palestí Elia Suleiman—, que transcorren en 7 días. Els guions de 3 episodis van ser escrits per Padura i la seva esposa Lucía
  • Regreso a Ítaca, 2014, dirigida per Laurent Cantet

Premis i reconeixements[10][modifica]

  • Primera Menció Concurso Latinoamericano de Periodismo José Martí (1988), convocat per l'Agencia Prensa Latina[11]
  • Premis de Crítica Literaria en les edicions de 1985 i 1988 del Concurs “26 de Julio”, de la Unió de Periodistes de Cuba[12]
  • Premi Mirta Aguirre 1985, categoría en Artículo (Ministerio de Cultura de Cuba)[11]
  • Premi UNEAC 1993 por Vientos de cuaresma[11]
  • Premi Café Gijón, 1995[13]
  • Premi de la Crítica 1997 (Cuba) pel conte La pared[14]
  • Premi Hammett 1998 por Paisaje de otoño[2]
  • Premi de la Unión de Escritores per a Vientos de Cuaresma[13]
  • Premi de la Islas 2000, França[15]
  • Prix des Amériques insulaires et de la Guyane (Point-à-Pître, isla de Guadalupe) per l'edició francesa de Pasado perfecto[6]
  • Millor novel·la policiaca traduïda en Alemanya per Máscaras[6]
  • Millor novel·la policiaca en Àustria 2004 per Vientos de Cuaresma[6]
  • Premi Hammett 2006 por La neblina del ayer[13]
  • Premi Nacional de Literatura de Cuba, 2009[16]
  • Premi Raymond Chandler 2009 (Courmayeur Noir Infestival)[17]
  • Premi Francesco Gelmi di Caporiaco 2010 (Itàlia) per El hombre que amaba a los perros[15]
  • Premi Roger Caillois 2011 de literatura latinoamericana (La Maison de l’Amérique Latine en col·laboració amb la Société des Amis et Lecteurs de Roger Caillois i el PEN Club francès)[18]
  • Prix Initiales 2011 (França) per El hombre que amaba a los perros[6]
  • Premi de la Crítica 2011 (Instituto Cubano del Libro) per El hombre que amaba a los perros[2]
  • Premi Carbet del Caribe 2011 (revista Carbet & Institut du Tout Monde) per El hombre que amaba a los perros[2]
  • Premi Nacional de Literatura de Cuba 2009, Cuba[19]
  • Orde de les Arts i les Lletres (França), 2013[20]
  • Premi Internacional de Novela Histórica Ciudad de Zaragoza, 2014, (Espanya)[21]
  • Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2015 (Espanya)[16]

Bibliografia[modifica]

  • Uxo, Carlos (ed.). Manchester Metropolitan University Press. The Detective Fiction of Leonardo Padura Fuentes (en anglès i castellà), 2006. ISBN 1-870355-11-3. 
  • Wilkinson, Stephen. Detective Fiction in Cuban Society and Culture. Oxford & Berne: Peter Lang, Conté 4 capítols sobre Padura i una història del gènere policiac cubà 2006. ISBN 3-03910-698-8. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Leonardo Padura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Leonardo Padura, Premio Princesa de Asturias de las Letras». Fundación Princesa de Asturias, 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 «Leonardo Padura. Biografía». Instituto Cervantes en Múnich. Biblioteca, 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  4. Careaga C., Roberto «Leonardo Padura: "Antes sentía ira y desencanto por Cuba, ahora sólo escepticismo"». Diario La Tercera, 03-03-2012 [Consulta: 26 agost 2015].
  5. Clermont, Thierry «Leonardo Padura, lauréat du prix Princesse des Asturies des lettres». Le Figaró, 11-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «El cubano Leonardo Padura, premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». 20 minutos, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  7. Nopca, Jordi «La Cuba de Padura s’endú el premi Princesa de les lletres». ara.cat, 11-06-2015 [Consulta: 29 agost 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Rafael, Luís «Las «cuatro estaciones» de Leonardo Padura». Centro Virtual Instituto Cervantes, 07-08-2008 [Consulta: 26 agost 2015].
  9. Nota de l'autor en Leonardo Padura. La cola de la serpiente, Tusquets, Barcelona, 2011
  10. «Leonardo Padura Fuentes: Premios». Cuba literaria, 2013 [Consulta: 26 agost 2015].
  11. 11,0 11,1 11,2 «Leonardo Padura. Biografia». Escritores.org [Consulta: 26 agost 2015].
  12. «Leonardo Padura, premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». Bibliotecas Públicas: Getafe [Consulta: 26 agost 2015].
  13. 13,0 13,1 13,2 Vicent, Mauricio «Leonardo Padura: “Este premio es un triunfo de la literatura cubana”». El País, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  14. «Leonardo Padura repasa las últimas décadas de su vida en el libro de relatos 'Nueve noches con Amada Luna' Menéalo». Europa Press, 20-10-2006 [Consulta: 26 agost 2015].
  15. 15,0 15,1 «Leonardo Padura, Premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». Europa Press, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  16. 16,0 16,1 «El escritor cubano Leonardo Padura gana Premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». BBC, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  17. «Noir in Festival premio Chandler a Padura Fuente». La Repubblica, 1 e desembre 2012 [Consulta: 26 agost 2015].
  18. García, Javier «España distingue a Leonardo Padura: "Este premio es un triunfo de la literatura cubana"». Latercera, 11-06-2015, pàg. LaTercera. Cultura [Consulta: 26 agost 2015].
  19. «Leonardo Padura gana Premio Nacional de Literatura en Cuba». CubaEncuentro. Cultura, 09-12-2012 [Consulta: 26 agost 2015].
  20. «Leonardo Padura recibe la Orden de las Artes y las Letras de Francia». Diario de Cuba, 22-01-2013 [Consulta: 26 agost 2015].
  21. «Herejes', de Padura, X Premio Novela Histórica». Europa Press, 5 maug 2014 [Consulta: 26 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonardo Padura Modifica l'enllaç a Wikidata