Camilo José Cela Trulock

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCamilo José Cela
Nobel prize medal.svg Prince of Asturias Foundation Emblem.svg Medal of the Miguel de Cervantes Prize.svg Creu de Sant Jordi 1984
Camilo José Cela Madrid 1996.jpg
 Senador al Senat espanyol 

Dades biogràfiques
Naixement Camilo José Cela Trulock
11 de maig de 1916
Iria Flavia, Espanya
Mort 17 de gener de 2002(2002-01-17) (als 85 anys)
Madrid, Espanya
Sepultura Cementiri de San Justo
Alma mater Universidad Complutense de Madrid-Centro Universitario Villanueva
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Poesia i novel·la
Llengua castellà
Batalles/guerres Guerra Civil Espanyola
Obra
Obres destacades La colmena
Dades familiars
Fills
Premis i reconeixements

IMDB: nm0147911
Modifica dades a Wikidata
Estàtua en honor a Camilo José Cela situada a Padrón

Camilo José Cela Trulock, 1r Marquès d'Iria Flavia, (Iria Flavia, Padrón, 11 de maig de 1916 - Madrid, 17 de gener de 2002) fou un escriptor i polític espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1989.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Escultura de Camilo José Cela a Guadalajara

Va néixer a la parròquia d'Iria Flavia, situada al municipi gallec de Padrón, l'11 de maig de 1916, fill de pare espanyol i de mare anglesa. De ben petit es traslladà a Madrid on cursà estudis elementals i batxillerat. Matriculat a la Universitat Complutense de Madrid en les llicenciatures de Medicina, Filosofia i Dret, no en finalitzà cap.

Durant la Guerra Civil espanyola va lluitar integrat en el bàndol franquista, sent ferit en el front i hospitalitzat. Un cop acabada la guerra, es va dedicar al periodisme i va ocupar diverses feines de caràcter burocràtic.

Es va casar amb María del Rosario Conde Picavea, amb qui, al cap de dos anys, va tenir un fill, José Camilo Cela Conde. Fou nomenat senador per designació reial a les Corts Generals de 1977, càrrec que va mantenir fins al 1979 amb la convocatòria de noves eleccions generals.

Membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 1957 fins a la seva mort, on va ocupar la butaca Q. Mestre del llenguatge i gran innovador de la narrativa en llengua castellana, és considerat per alguns un dels més grans escriptors del segle XX, amb troballes que obren noves vies a les transitades per escriptors com James Joyce, Franz Kafka, Marcel Proust i Samuel Beckett. La polifonia, el diàleg i el monòleg interior, el surrealisme, l'expressionisme i un fort contrast entre el lirisme i l'hiperrealisme són components que es barregen en la seva obra.

Cela morí el 17 de gener de 2002 a l'edat de 85 anys a la seva residència de Madrid, a causa d'unes complicacions coronàries el mateix dia que el seu fill Camilo José Cela Conde feia 56 anys.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Als vint anys Cela escriví el seu primer llibre de versos, Pisando la dudosa luz del día, però enmig d'un panorama caracteritzat per l'abundància de novel·les d'escassa capacitat renovadora, el 1942 es produí un esdeveniment de singular importància literària: la publicació de La familia de Pascual Duarte. Una obra de marcat to existencialista, caracteritzant la vida amb un marcat to absurd.

El 1948 relata, sense excessiva cruesa, un món rural endarrerit i marginat a Viaje a la Alcarria, continuada pel realisme social dels anys cinquanta amb La colmena (1951), una de les seves altres obres cabdals, publicada a Buenos Aires, ja que la censura havia prohibit la seva publicació a Espanya.

Sempre inquiet i desitjós de buscar nous camins narratius, la seva següent novel·la Mrs. Caldwell habla con su hijo (1953), s'allunya del realisme per a capbussar-se en la ment d'una dona dement que dialoga amb el seu fill mort.

Entre els diversos premis guanyats al llarg de la seva vida cal destacar el Premi de la Crítica de Narrativa Castellana de 1956, en la seva primera edició, per La Catira; el Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles el 1984, per Mazurca para dos muertos; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1987, per l'elevada qualitat literària de la seva abundant i universalment coneguda obra i per la seva significació singular dins de les lletres hispanes d'aquest segle; el Premi Nobel de Literatura el 1989, per una prosa rica i intensa, que amb una compassió refrenada forma una visió desafiadora de la vulnerabilitat de l'home; el Premi Planeta el 1994, per La Cruz de San Andrés; i finalment el Premi Cervantes el 1995, màxim guardó de la literatura castellana.

Premis[modifica | modifica el codi]

  • P. de la Crítica (1956)
  • P. Nacional de Narrativa (1984)
  • P. Príncep d'Asturies de les Lletres (1987)
  • P. Nobel de Literatura (1989) per al qual ja havia estat proposat des de 1982.
  • P. Planeta (1994)
  • P. Cervantes (1995)

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Pisando la dudosa luz del día (1945)
  • Poesía completa (1996)

No ficció[modifica | modifica el codi]

  • Diccionario secreto (I, 1968; II, 1971)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Camilo José Cela Trulock
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camilo José Cela Trulock Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Rafael Estrada y Arnáiz
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira Q

1957-2002
Succeït per:
Carlos Castilla del Pino
Precedit per:
Primer guardonat
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1956
Succeït per:
Rafael Sánchez Ferlosio
El Jarama
Precedit per:
Francisco Ayala
Recuerdos y olvidos: 1. El exilio
Premi Nacional de Narrativa
1984
Succeït per:
Alfredo Conde Cid
Xa vai o griffón no vento
Precedit per:
Mario Vargas Llosa
Lituma en los Andes
Premi Planeta
1994
Succeït per:
Fernando González Delgado
La mirada del otro