Vés al contingut

Xemuel Yossef Agnon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaXemuel Yossef Agnon
Imatge
(1966) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(he) שמואל יוסף הלוי טשאטשקיס Modifica el valor a Wikidata
8 agost 1887 Modifica el valor a Wikidata
Bútxatx (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri jueu del mont de les Oliveres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, novel·lista, escriptor de contes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeEsther Agnon Modifica el valor a Wikidata
FillsEmuna Yaron Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0013165 TMDB (persona): 1201841 Goodreads (autor): 174039
Find a Grave: 8228070Modifica el valor a Wikidata

Xemuel Yosef Agnon (Bútxatx, Imperi Austrohongarès 1888 - Jerusalem, Israel 1970) fou un escriptor israelià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1966. Escrivia principalment en hebreu, tot i que algunes obres les va fer en ídix. També dominava l'alemany, el polonès i l'ucraïnès. El seu cognom de naixement era Czaczkes. Agnon era un pseudònim fins que el 1924 va canviar oficialment el seu cognom. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1966.[1] La seva obra ha influenciat moltíssim la llengua hebrea moderna.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer com Samuel Josef Czaczkes el 17 de juliol de 1888 a la ciutat de Bútxatx,[3] a la història regió de Galítsia (Halytxynà), ciutat en aquells moments part de l'Imperi Austrohongarès però que avui dia forma part d'Ucraïna, óblast de Ternópill. Sense poder anar a l'escola fou educat pel seu pare, que li va ensenyar l'hebreu i l'ídix. El 1908 viatjà fins a Palestina i s'establí a la ciutat de Jaffa, que formava en aquells moments part de l'Imperi Otomà, adoptant una manera de vida secular. Posteriorment, però, tornà a la tradició jueva.

El 1913 va deixar Palestina i es vainstal·lar-se a Alemanya, país on va viure dotze anys.[4] Hi conegué Salman Schocken, un acabalat home de negocis que es va transformar en el seu admirador i també benefactor. Mercès a ell va poder dedicar-se completament a l'art de l'écriture sense haver de preocupar-se per les coses materials.[5]

L'abril de 1919, a la demanda de Schocken, es va traslladar a Munic per per treballar amb l'il·lustradora Tom (Martha) Freud en un llibre infantil hebreu. El 1920, després de casar-se amb Esther Marx que havia conegut a Munic,[6] es trasllada a Bad Homburg, als afores de Frankfurt del Main. Aquest període de tranquil·litat i felicitat, però, va acabar el 6 de juny de 1924 per causa d'un incendi en el qual tots els seus manuscrits van cremar. Agnon va interpretar aquest fet com un mal presagi i va decidir retornar a la Terra Promesa d'Israel. A Jerusalem també tingué un nou contratemps al cap de cinc anys, els disturbis àrabs de l'any 1929 van acabar novament amb els seus escrits i biblioteca. L'any 1924 s'instal·là definitivament a Jerusalem, al districte de Talpiot, on va viure fins a la seva mort, el 17 de febrer de 1970.

Obra

[modifica]

El seu primer relat, Agunot (‘Esposes abandonades’, 1908) va ser publicat sota el pseudònim d'Agnon, derivació del títol de l'obra.

Els seus textos tenen la característica de combinar el nou amb el vell, el que fa que sovint el lector no sàpiga distingir on comença la realitat i on acaba la fantasia. Els seus personatges parlen per si mateix en una temptativa per entendre's i entendre llur contorn. En Una hoste per una Nit,[Títol inventat] un narrador anònim visita la seva ciutat natal a Galítsia després d'una absència de molts anys. La base efectiva d'aquesta història era la seva pròpia mirada respecte a la seva vida a Bútxatx, que reflecteix la desesperació del poble jueu durant aquest temps.

Temol xilxom (‘Ahir i el dia abans’) és considerada la seva principal novel·la. És una descripció de gran abast de la Palestina en els dies del segon aliyà, però la seva redacció durant l'Holocaust jueu mostra una vessant pessimista.

El 1966 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «pel seu característic i profund art narratiu adornat amb motius de la vida tradicional del poble jueu»,[1] premi compartit amb Nelly Sachs.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Shmuel Agnon – Facts» (en anglès). Nobel Prize Outreach, 1966. [Consulta: 25 agost 2025].
  2. París, Noemí «La recuperació de l'hebreu: El somni i la voluntat d'una nació». Llengua Nacional, 48, 2004, pàg. 33.
  3. Laor, 2009, p. 9.
  4. Laor, 2009, p. 10.
  5. Laor, 2009, p. 11.
  6. Rees, David A. «Ein Dichter, ein Mädchen und die jüdischen Speisegesetze» (en alemany). Münchner Beiträge zur jüdischen Geschichte und Kultur, 01-03-2007, pàg. 22. DOI: 10.5282/MB-JGK/11.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]