Giosuè Carducci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giosuè Carducci
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1906)

Giosuè Carducci (Valdicastello, Toscana, 1835 - Bolonya, Itàlia, 1907) fou un poeta i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1906.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 27 de juliol del 1835 al poblet de Valdicastello, població situada al municipi de Pietrasanta, en aquells moments part d'una Toscana independent però que el 1860 s'uniria a la Itàlia unificada. Fill d'un metge rural, va passar la seva infància a la regió de Maremma abans de traslladar-se a Pisa, l'any 1853, on va estudiar Filosofia i Lletres a la seva universitat. Després d'exercir de professor en diferents centres docents, entre 1860 i 1904 va ser professor de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, càtedra que va mantenir durant 42 anys. Morí en aquesta ciutat el 16 de febrer del 1907.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Oposat al papat, la monarquia i al sentimentalisme que dominaven la literatura italiana del seu temps, fou el primer poeta que va adaptar amb èxit la mètrica clàssica llatina a la poesia italiana moderna. En tota la seva obra, són notòries l'afirmació de la seva personalitat, la seva rebel·lia i l'incorformisme -sobretot en la seva època juvenil-, així com el seu anticlericalisme militant.

L'any 1906, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, el primer italià a aconseguir aquest reconeixement, no sols en consideració a la seva recerca literària profunda i crítica, sinó sobretot com un tribut a l'energia creativa, la frescor de l'estil, i la força lírica que caracteritzen les seves obres mestres poètiques.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu, s'anomenà el cràter Carducci sobre la superfície del planeta Mercuri.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giosuè Carducci Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 822, pàg. 8 (ISBN 84-239-4578-2)