José Saramago
José de Sousa Saramago (Azinhaga, Golegã, Portugal, 16 de novembre del 1922 - Lanzarote, 18 de juny del 2010) fou un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.[1][2]
Biografia[modifica]
Va néixer a la població d'Azinhaga, situada al municipi de Golegã i, al seu torn, al districte de Santarém. Tot i que el registre oficial del seu naixement el situa el dia 18, aquest fet es deu a un error en l'anotació per part del funcionari, que alhora el va inscriure amb el nom de José Saramago i no pas José de Sousa, cognom del seu pare.
El 1924, la seva família es va traslladar a Lisboa, on el seu pare va començar a treballar de policia. Als dotze anys, va iniciar els estudis a l'Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar en no poder seguir pagant la matrícula. Aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar, però, la seva nova passió: la lectura. Va canviar de feina i entrà a formar part de l'administració de la Seguretat Social.
Posteriorment, entrà a treballar en una companyia d'assegurances i simultaniejà les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d'abast nacional, però del qual, per raons polítiques, ben aviat en fou expulsat. Crític literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors.
Membre del Partit Comunista Portuguès des del 1969, va patir persecució i censura durant els anys de la dictadura d'António de Oliveira Salazar. Posteriorment, va sumar-se a la Revolució dels Clavells, que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Des del 1976, es dedicà exclusivament al seu treball literari. El 1998, es va casar amb la periodista i traductora espanyola Pilar del Río, qui va traduir les seves obres al castellà. Saramago acabà compartint la seva residència entre Lisboa i l'illa de Lanzarote (Illes Canàries), on morí el 18 de juny del 2010 als 87 anys.[2]
Obra literària[modifica]
Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo en relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. El 1944 inicià l'escriptura de la seva primera novel·la, Terra do pecado (Terra del pecat, 1947), que no va tenir gens d'èxit. La seva segona novel·la, Claraboia, no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.
| « | Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar. | » |
La seva primera gran novel·la fou Levantado do chão (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre, Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.
La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo (L'Evangeli segons Jesucrist, 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern en veta la presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn els catòlics". Com a acte de protesta, Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Assaig sobre la ceguesa (Ensaio sobre a cegueira) i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb paràboles sustentades per la seva imaginació, compassió i ironia, ens permet contínuament observar una nova realitat il·lusòria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció.
Premis[modifica]
- Premi Cidade de Lisboa, 1980 (Levantado do Chão)
- Premi Ennio Flaiano (Itàlia), 1992 (Levantado do Chão)
- Premi Pen Club, 1983 (Memorial del Convent)
- Premi Literario Município de Lisboa, 1983 (Memorial del Convent)
- Premi Pen Club, 1985 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
- Premi da Crítica (da Assoc. Port de Críticos), 1985 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
- Premi D. Dinis (Fundação da Casa de Mateus), 1986 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
- Premi Grinzane - Cavour (Alba, Itàlia), 1987 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
- The Independent Foreign Fiction Award (Anglaterra), 1993 (L'any de la mort de Ricardo Reis)
- Grande Premio de Romance e Novela da Assoc. Port. de Escritores, 1991 (L'Evangeli segons Jesucrist)
- Premi Literario Internacional Mondello (Palerm, Itàlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa)
- Premi Brancatti (Zafferana, Itàlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa)
- Premi Vida Literária da Associação Portuguesa de Escritores, 1993
- Premi de Consagração de Carreira da Sociedade Portuguesa de Autores, 1995
- Premi Camões, 1995.
- Premi Nobel de Literatura, 1998.
Obres publicades[modifica]
A partir de 1995 amb la publicació del llibre Assaig sobre la ceguesa i, sobretot, amb el posterior guardó del Nobel de Literatura de 1998, la seva obra fou traduïda al català per Edicions 62:[3]
|
|
Referències[modifica]
- ↑ «José Saramago». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Mor l'escriptor portuguès i premi Nobel José Saramago, Avui, 18 de juny de 2010.
- ↑ «José Saramago». Grup62. [Consulta: 8 novembre 2018].
Bibliografia[modifica]
- Bastos, Baptista: José Saramago: Aproximação a um retrato. Dom Quixote, 1996.
- Cerdeira da Silva, T. C.: Entre a história e a ficção: Uma saga de portugueses. Dom Quixote, 1989.
- Madruga, Maria da Conceição: A paixão segundo José Saramago: a paixão do verbo e o verbo da paixão. Campos das Letras, Porto, Portugal, 1998.
- Costa, Horácio: José Saramago: O Período Formativo. Ed. Caminho, 1998.
- Kaufman, Helena I.: Ficção histórica portuguesa da pós-revolução. Madison, 1991.
- Lopes, O.: Os sinais e os sentidos: Literatura portuguesa do século XX. Lisboa, 1986.
- Losada, B.: Eine iberische Stimme. Liber, 2, 1, 1990, 3.
- Reis, Carlos: Diálogos com José Saramago. Ed. Caminho, Lisboa, 1998.
- Seixo, M. Maria: O essencial sobre José Saramago. Imprensa Nacional, 1987.
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1998 (anglès).
- Vídeo entrevista (castellà).
- El ‘periodisme revolucionari’ de Saramago - Report.cat
Guardonats amb el Premi Luís de Camões | |
|---|---|
|
- Escriptors portuguesos del segle XX
- Escriptors portuguesos del segle XXI
- Escriptors portuguesos en portuguès
- Premis Nobel de Literatura
- Persones del districte de Santarém
- Dramaturgs portuguesos
- Crítics literaris portuguesos
- Cavallers de les Arts i les Lletres
- Morts a les Illes Canàries
- Doctors honoris causa per la Universitat Politècnica de València
- Morts de leucèmia
- Doctors honoris causa per la Universitat de Granada
- Doctors honoris causa per la Universitat de Sevilla
- Doctors honoris causa per la Universitat de Coïmbra
- Doctors honoris causa per la Universitat de Santiago de Xile
- Doctors honoris causa per la Universitat de Torí
- Doctors honoris causa per la Universitat de Manchester
- Assagistes portuguesos
- Autodidactes
- Doctors honoris causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
- Naixements del 1922