Roger Martin du Gard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoger Martin du Gard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1881 Modifica el valor a Wikidata
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1958 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Château du Tertre (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonastère de Cimiez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Condorcet
Escola del Louvre
École des chartes
Lycée Janson-de-Sailly Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÉtude archéologique des ruines de l'abbaye de Jumièges (Seine-Inférieure) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, arxiver, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHélène Foucault (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 826605 Find a Grave: 10381872 Project Gutenberg: 45511 Modifica el valor a Wikidata

Roger Martin Du Gard (Neuilly-sur-Seine, França, 1881 - Bellême, 1958) fou un novel·lista francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1937.

Biografia[modifica]

Va néixer el 23 de març del 1881 a la ciutat de Neuilly-sur-Seine, població situada al departament francès dels Alts del Sena, en una família acomodada d'advocats i magistrats. De vocació literària precoç, en va ser conscient després de llegir la novel·la de Lev Nikolàievitx Tolstoi, Guerra i pau. Per intentar consolidar la seva vocació de novel·lista, inicià estudis de Lletres, però no aconseguí llicenciar-se. Es presentà llavors a l'oposició de l'École des Chartes, i va obtenir la plaça d'arxiver paleògraf, amb una tesi sobre l'abadia de Jumièges.

Morí el 22 d'agost del 1958 a la ciutat de Bellême, població situada al departament d'Orne.

Obra literària[modifica]

El 1908, publicà la seva primera novel·la, Devenir (Esdevenir). La publicació l'any 1913 de Jean Barois, en la qual Martin du Gard aborda el cas Dreyfus, li permet relacionar-se amb André Gide i Jacques Copeau.

Després de la seva participació com a soldat en la Primera Guerra Mundial, començà la redacció de la que seria la seva obra magna: la saga de Les Thibault. En aquesta obra, no vol mostrar res, no jutja ni condemna; mostra de manera fragmentària l'evolució de la religió contemporània, com el fet de la separació entre l'Església i l'estat francès l'any 1905.

L'any 1937, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'energia i veritat artística amb les quals ha representat el conflicte humà tan bé com alguns aspectes fonamentals de la vida contemporània en la seva novel·la-saga "Les Thibault". A partir d'aquest moment, la seva obra deixa de ser considerada rellevant per part de la crítica, fins que Albert Camus la tornà a reivindicar al cap d'unes dècades.[1]

Passarà la major part de la Segona Guerra mundial a la ciutat de Niça. Allà començarà a elaborar una novel·la que romandrà inconclosa, Le Lieutenant-colonel de Maumort (El diari del coronel de Maumort), que es publicarà a títol pòstum el 1983.

Obra publicada[modifica]

Novel·les[modifica]

  • 1908: Devenir
  • 1909: L'Une de Nous
  • 1913: Jean Barois
  • 1922: Les Thibault : Le Cahier gris
  • 1922: Les Thibault : Le Pénitencier
  • 1923: Les Thibault : La Belle Saison
  • 1928: Les Thibault : La Consultation
  • 1928: Les Thibault : La Sorellina
  • 1929: Les Thibault : La Mort du père
  • 1933: Vieille France
  • 1936: Les Thibault : Thibault, L'Été 1914
  • 1940: Les Thibault : Thibault, l'Épilogue

Assaigs[modifica]

  • 1909: L'Une de Nous
  • 1933: Vieille France
  • 1968: Correspondance avec André Gide, obra pòstuma
  • 1983: Le Lieutenant-colonel de Maumort, obra pòstuma

Teatre[modifica]

  • 1920: Le Testament du père Leleu
  • 1928: La Gonfle
  • 1932: Un Taciturne

Referències[modifica]

  1. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Martin du Gard