Knut Hamsun
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Knut Hamsun vers l'any 1890 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Knud Pedersen 4 agost 1859  Vågå (Noruega) |
| Mort | 19 febrer 1952 (92 anys) Grimstad (Noruega) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Noruega |
| Activitat | |
| Ocupació | Novel·lista, poeta, dramaturg |
| Activitat | 1877–1949 |
| Partit | Nasjonal Samling |
| Moviment | Neoromanticisme Neorealisme |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Bergljot Bech (1898–1906), divorci Marie Hamsun (1909–1952), mort |
| Fills | Arild Hamsun (  Marie Hamsun)Ellinor Hamsun ( Marie Hamsun)Tore Hamsun ( Marie Hamsun) |
Premis | |
 | |
| Lloc web | hamsunsenteret.no… |
        | |
Knut Pedersen, que escriví la seva obra amb el pseudònim de Knut Hamsun (Lom,
Noruega, 4 d'agost del 1859 - Grimstad, 1952), fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1920. És considerat una de les figures més influents de la literatura del segle xx.
Biografia[modifica]
Va néixer a la ciutat de Lom, població situada al comtat d'Oppland. De ben petit, es traslladà amb la seva família a la població d'Hamarøy, situada al comtat de Nordland. Va exercir diversos oficis durant la seva vida, errant i aventurera. Va estudiar a la Universitat d'Oslo i, el 1882, es va traslladar als Estats Units d'Amèrica, on va romandre fins al 1888.
Va morir el 19 de febrer del 1952 a la seva residència de Grimstad, situada al comtat noruec d'Aust-Agder.
Obra literària[modifica]
El 1888, va escriure la novel·la que li obriria les portes de la fama, Sult (Fam), narració amb trets autobiogràfics que tracta la història de fam, pobresa i camí a la bogeria d'un periodista que arriba a mastegar fusta per a mitigar els dolors que li produeix l'estómac buit. En diversos aspectes, aquesta novel·la presagia els escrits de Franz Kafka i d'altres novel·listes del segle xx que van explorar la bogeria de la condició humana contemporània. Des de la seva publicació, ha estat una de les novel·les més influents del seu segle.
Fruit de la seva experiència com a emigrant, l'any 1889 va escriure Fra det moderne Amerikas Aandsliv (La vida cultural de l'Amèrica moderna), en què realitza una crítica irònica i amarga de la vida en aquest país.
L'any 1920, li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per la seva monumental obra Markens Grøde (trad. cat.: Benedicció de la terra).
Obra publicada[modifica]
- 1877: Den Gaadefulde. En kjærlighedshistorie fra Nordland (L'enigmàtic. Una història d'amor de Nordland) Conte publicat amb el nom oficial Knud Pedersen
- 1878: Et Gjensyn (Una reunió) Poema èpic
- 1878: Bjørger (Bjørger) Conte publicat amb el nom Knud Pedersen Hamsund
- 1889: Lars Oftedal. Udkast (Lars Oftedal. Esborranys) Recull d'articles publicats al diari Dagbladet
- 1889: Fra Det Moderne Amerikas Aandsliv (Vida cultural de l'Amèrica moderna) Assaig crític resultat de la seva estada als EUA
- 1890: Sult (Fam) Novel·la
- 1892: Mysterier (Misteris) Novel·la
- 1893: Redaktør Lynge (Lynge l'editor) Novel·la
- 1893: Ny Jord (Terra poc profunda) Novel·la
- 1894: Pan (Pan) Novel·la
- 1895: Ved Rigets Port (A les portes del Regne) Obra de teatre
- 1896: Livets Spil (El joc de la vida) Obra de teatre
- 1897: Siesta (Migdiada) Col·lecció de contes
- 1898: Aftenrøde. Slutningspil (Vespre vermell. S'acaba el joc) Obra de teatre
- 1898: Victoria. En kjærlighedshistorie (Victòria. Una història d'amor) Novel·la
- 1902: Munken Vendt (Fra Vendt) Obra de teatre
- 1903: Kratskog (Bosc de matolls) Col·lecció de contes
- 1903: Dronning Tamara (Reina Tamara) Obra de teatre
- 1903: I Æventyrland. Oplevet og drømt i Kaukasien (En Terra de Meravelles. Experimentat i somiat al Caucas) Llibre de viatges
- 1904: Det Vilde Kor (La coral salvatge) Poema
- 1904: Sværmere (Els idealistes) Novel·la curta
- 1905: Stridende Liv. Skildringer fra Vesten og Østen (Lluitant contra la vida. Representacions d'Occident i d'Orient) Novel·la
- 1906: Under Høststjærnen. En Vandrers Fortælling (Sota l'estel de tardor. Una història de viatgers) Novel·la. Primera part de la série Viatgers
- 1907: Benoni (Benoni) Novel·la. Primera part de la série Benoni i Rosa
- 1908: Rosa: Af Student Parelius' Papirer (Rosa: dels papers de l'estudiant Parelius) Novel·la. Segona part de la série Benoni i Rosa
- 1909: En Vandrer Spiller Med Sordin(Un viatger toca amb sordina) Novel·la. Segona part de la série Viatgers
- 1910: Livet i vold (Vida violenta) Obra de teatre
- 1912: Den sidste Glæde (L'última alegria) Novel·la
- 1913: Børn Av Tiden (Fills del temps) Novel·la
- 1915: Segelfoss By (La ciutat de Segelfoss) Novel·la
- 1917: Markens Grøde (Benedicció de la terra) Novel·la
- 1918: Sproget i Fare (La llengua en perill) Assaigs
- 1920: Konerne ved Vandposten (Les dones de la bomba d'aigua) Novel·la (en 2 volums)
- 1923: Siste Kapitel (L'últim capítol) Novel·la (en 2 volums)
- 1927: Landstrykere (Viatgers) Novel·la. Primera part (en 2 volums) de la Trilogia d'August
- 1930: August (August) Novel·la. Segona part (en 2 volums) de la Trilogia d'August
- 1933: Men Livet Lever(Però la vida viu) Novel·la. Tercera part (en 2 volums) de la Trilogia d'August
- 1936: Ringen Sluttet (L'anell es tanca) Novel·la
- 1939: Artikler i Utvalg (Articles seleccionats)
- 1949: Paa Gjengrodde Stier (Per camins impracticables) Novel·la
Música[modifica]
- Diversos músics han posat música a les seves obres entre ells el seu compatriota Arne Dørumsgaard (1921-2006).
Traduccions al català[modifica]
- Fam. Pròleg de Paul Auster. Traducció d'Anne-Lise Cloetta i Adriana Plujà. Barcelona: Editorial Empúries, 2008. ISBN 978-84-9787-255-3.
- Benedicció de la terra. Traducció de Joan Rius Vila. Barcelona: Plaza i Janés, 1965.
Simpaties polítiques[modifica]
Malgrat la seva immensa popularitat a Noruega i arreu del món, la seva reputació va veure's reduïda considerablement a causa del seu suport al règim nazi de Vidkun Quisling durant la Segona Guerra mundial. El 1943, en un míting de Joseph Goebbels, li va arribar a oferir la medalla del Premi Nobel com a regal, i posteriorment es va reunir amb Adolf Hitler per tractar amb aquest que deposés Josef Terboven com a Reichskommissar de Noruega.
Després de la guerra, va ser confinat durant diversos mesos en un hospital psiquiàtric, a fi de determinar la seva salut mental. El 1948, va ser condemnat a pagar una multa de 325.000 corones noruegues pel seu suport al règim nazi, cosa que li va provocar la ruïna.
Reconeixements[modifica]
En honor seu, s'anomenà l'asteroide (5838) Hamsun descobert el 29 de setembre del 1973 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.
Enllaços externs[modifica]
- «Knut Hamsun» (en anglès). NobelPrize.org. Nobel Media AB.
- (anglès) Knut Hamsun al Projecte Gutenberg.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Knut Hamsun |
