Monòleg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Monòleg interior».

El monòleg en les arts escèniques o cinematogràfiques és una obra, o una part d'una obra, en la qual un personatge parla de manera prolongada tot sol, sense cap diàleg o rèplica.[1] Malgrat una rica tradició provinent del teatre medieval, és al segle XIX que el monòleg s’estableix com a gènere independent lligat bàsicament al teatre de varietats.[2] quan no hi ha text teatral és un «monòleg mut». Inserit en obres dramàtiques, constitueix una mena de soliloqui que caracteritza el personatge que té l'oportunitat d'actuar com si estigués sol.[3] A l'òpera és la base moltes aries. En les pel·lícules, a més del monòleg, també hi ha el gènere del monòleg interior, sovint amb veu en off per a representar el pensament o els records del personatge.[4]

A Catalunya, l'escriptora Víctor Català és considerada com la mestra del gènere, que la mateixa va descriure com el «caganiu del gèneres dramàtics».[5]

En sentit estricte, cal diferenciar el monòleg d'altres recursos del text teatral, que coincideixen en el fet de contenir l'elocució d'un sol personatge. Així doncs, si el monòleg és el discurs d'un individu que s'adreça a altres personatges presents a l'escena sense cap rèplica, el soliloqui, en canvi, és el discurs que un personatge s'adreça a si mateix, sense cap altre oïdor a l'escena. Tampoc s'ha de confondre amb l'apart, on el personatge fa un comentari que reflecteix el seu pensament, com si els altres personatges no ho poguessin sentir i per tant ignoren aquesta elocució. Finalment, en l'apel·lació el personatge s'adreça directament al públic, interpel·lant-lo i fent que aquest entri dins l'univers de la ficció representada.[6]

Hi ha un tipus de monòleg anomenat dialogismós que conté interpel·lacions deliberatives.[7]

Uns monòlegs destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Monòleg.1». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Monòleg.2». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Roselló, Ramón X. «El monòleg». A: Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). Volum 47 de Biblioteca Sanchis Guarner. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011, p. 125-135. ISBN 9788498834437. 
  4. «en off». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Bartrina, Francesca; Espasa, Eva. «Dones de teatre catalanes del XX». A: Jordi Lladó, Jordi Vilaró. Dona i teatre al segle XXI: IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Lleida: Editorial Punctum, 2013, p. 47-48. ISBN 9788494069444. 
  6. Llengua catalana i literatura, Batxillerat 1. Cruïlla, 2012. ISBN 9788466119221. 
  7. Barranco, 1997, p. 118.
  8. «La tirade des nez» text original en francès
  9. «Representació amb finalitats benèfiques de la peça 'Els monòlegs de la vagina' de Eve Ensler, a càrrec de membres de la Facultat de Formació del Professorat.», 8 abril 2011 (2011-04-08). [Consulta: 21 desembre del 2014].
  10. Impremta-Edicions Artís & Company, 1914
  11. traducció de Víctor Batallé, Teresa Duran, Volum 109 de Llibres l'Escorpí/Teatre el Galliner, Barcelona, Edicions 62, 1989, 58 pàgines, ISBN 9788429728767

Bibliografia[modifica | modifica el codi]