Pompeu Gener i Babot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPompeu Gener i Babot
Pompeyo Gener (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pompeyo Gener Babot Modifica el valor a Wikidata
23 juny 1846 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1920 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaPositivisme i catalanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaPeius
J.M. Buscaengrunas Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Peius vist per Ramon Casas (MNAC).

Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius (Barcelona, 23 de juny de 1846 [1] - 15 de novembre de 1920[2]), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.

Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de Cambrils, i de Magdalena Babot, natural de Beseit, va néixer a la plaça del Pi, 2, de Barcelona. Amic de Ramon Casas des de la infància. Les seves famílies eren amigues.[3] Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment modernista, viatjà sovint per diversos països d'Europa, acompanyat en diverses ocasions per Apel·les Mestres. A París entrà en contacte amb corrents positivistes i vitalistes que va difondre a Catalunya i Espanya.[4] Va contribuir a la gestació del modernisme.[5] Víctor Balaguer li va encarregar que guiés el seu bibliotecari Joan Oliva i Milà per les biblioteques de França per aprendre l'ofici.[6]

Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia republicana i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra Heretgies del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes.

Com a periodista, va col·laborar en diverses revistes com L'Esquella de la Torratxa i, sobretot, Joventut.[7] Com a assagista, una de les seves obres, Un somni futurista espaterrant, publicada el 1910 és un dels primers relats de ciència-ficció en català.[8] Com a curiositat, Gener apareix com a personatge a la novel·la Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà i Vallès.[8]

Obres publicades[modifica]

  • Literaturas malsanas (1894)
  • El caso Clarín (1894)
  • Amigos y maestros (1898)
  • Inducciones. Ensayos de Filosofia y de Crítica (1901)
  • Historia de la literatura (1902)
  • Leyendas de amor (1902)
  • La Muerte y el Diablo (1907)
  • Dònes de cor (1907)
  • Intelecto y Belleza (1916)
  • Coses d'en Peius, pòstuma (1922)
  • Últimos momentos de Miguel Servet Novela històrica.
  • Filosofemas.
  • Un pontífice del oculistmo
  • El intelecto helénico.
  • Servet. Reforma contra Renacimiento. Calvinismo contra Humanismo.

Fons personal[modifica]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per retrats de Pompeu Gener i de personatges del món de la cultura i l'espectacle. Les fotografies estan dedicades i mostren la relació que Peius, nom amb què es coneixia Pompeu Gener, mantingué amb el moviment cultural del seu temps.[9]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva, també, una part del fons personal de Pompeu Gener, en aquest cas integrat per documentació per a les seves memòries, treballs periodístics, manuscrits de teatre i correspondència.[10]

Referències[modifica]

  1. «Naixements.1846.Llibre 2.Registre núm.429». Catàleg en línia de l'Arxiu Municipal de Barcelona, 23-06-1846. [Consulta: 24 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
  2. «Los que mueren - Pompeyo Gener». La Vanguardia, 16-11-1920, pàg. 18.
  3. Gener, Pompeyo, 1848-1920.. Mis antepasados y yo : apuntes para unas memorias. 1. ed. Lleida: Punctum & Aula Màrius Torres, 2007, p. 85-91. ISBN 978-84-934802-8-8. 
  4. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  5. Vall i Ontiveros, Xavier. Pompeu Gener i el nacionalisme regeneracionista (1887-1906): La intel·lectualitat, la nació i el poder a Catalunya. (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2012-10-03. 
  6. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 56. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  7. Revista Coup de fouet
  8. 8,0 8,1 Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció. Antologia a cura d'A. Munné-Jordà. Primera edició. Barcelona: Edicions 62. Col·lecció "El Garbell", Desembre de 1985, p. 172. ISBN 84-297-2373-0. 
  9. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 266. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  10. Inventari del Fons personal de Pompeu Gener. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Gener, Pompeyo. Mis antepasados y yo. Barcelona: Punctum, 2007, p. 361pp. (Philologica). ISBN 978-84-934802-8-8. 

Enllaços externs[modifica]