15 de novembre

<<	Novembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

El 15 de novembre o 15 de santandria^[1] és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 46 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1347 - Barcelona: Pere III el Cerimoniós es casa amb Elionor de Portugal.
1798 - Menorca: l'exèrcit britànic ocupa l'illa que estava en mans franceses durant l'ocupació de Menorca de 1798 en el context de la Segona Coalició en les guerres Napoleòniques.
1998 - Vilafranca del Penedès: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): el Govern d'Andorra hi signa l'acord de cooperació amb la Unió Europea tancat el 30 d'abril.

Resta del món

1855 - París: S'hi clausura l'Exposició Universal de París, amb «productes de l'agricultura, de la indústria i les belles arts».^[2]
1884 - Berlín: s'hi inicia la Conferència de Berlín, durant la qual, les potències colonials europees es reparteixen Àfrica.
1889 - Brasil: l'emperador Pere II és deposat per un cop d'estat i es proclama la República del Brasil.
1966 - Madrid: S'estrena el segon canal de TVE (TVE 2), coneguda al principi com l'UHF, que emetia continguts culturals, esportius i de servei públic, de baixa audiència.
1983 - Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord en la zona nord on viuen 180.000 habitants d'origen turc.
2004 - Washington (els Estats Units): Colin Powell presenta la dimissió com al secretari d'estat i el substituirà l'endemà Condoleezza Rice.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): els governs de Mònaco, San Marino i Liechtenstein hi signen un acord de cooperació amb la Unió Europea.

Literatura[modifica]

15 de novembre

Naiximents

Morts

1916 Henryk Sienkiewicz (Nobel 1905)

Naixements[modifica]

Països Catalans

1633 - Deventer: Gesina ter Borch, escriptora i pintora del Segle d'or neerlandès (m. 1690).^[3]
1834 - Montlluís, Alta Cerdanya: Armand Jacquey, general i polític francès.
1839 - Gandia, la Safor: José María Úbeda Montés, compositor i organista valencià (m. 1909).
1901 - València: Felip Mateu i Llopis, bibliotecari i historiador valencià (m. 1998).
1927 - Barcelona: Concepció Carreras i Fontserè, bibliotecària catalana (m. 2023).^[4]
1930 - Barcelona: Maria Antònia Canals i Tolosa, mestra i matemàtica, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.^[5]
1936 - Barcelona: Maria Dolors Renau, psicòloga i pedagoga catalana, Creu de Sant Jordi 2011.
1957 -
- Barcelona: Paco Mir, actor, humorista, guionista i director de cinema català, integrant del Tricicle.
- Perpinyà: Marie-Thérèse Sanchez-Schmid, política nord-catalana.^[6]
1959 - Tortosa, Baix Ebre: Maria del Carme Queralt Tomàs, antropòloga i museòloga i comissària d'exposicions catalana.^[7]
1972 - Barcelona: Montserrat Martí i Caballé, soprano catalana.^[8]
1979 - Barcelona: Albert Rivera Díaz, polític català.

Resta del món

1498 - Lovaina: Elionor d'Àustria, infanta de Castella i Aragó, reina de Portugal i de França.^[9]
1845 - Vienaː Tina Blau, pintora de paisatge austríaca impressionista, primera dona a treballar a l'aire lliure (m. 1916).^[10]
1862 - Obersalzbrunn, Polònia: Gerhart Hauptmann, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1912 (m. 1946).
1869 - Sant Petersburg: Vassili Vladímirovitx Bartold, historiador rus.
1874 - Grenaa, Dinamarca: August Krogh, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1920 (m. 1949).
1879 - Worcester (Massachusetts), Estats Units: Lewis Stone, actor estatunidenc.
1887 -
- Kirkwood: Marianne Moore, poetessa, traductora, crítica i editora americana d'estil modernista.^[11]
- Sun Prairie, Wisconsin: Georgia O'Keeffe, artista estatunidenca d'art abstracte (m. 1986).^[12]
1891 - Heidenheim, Alemanya: Erwin Rommel, militar alemany (m. 1944).^[13]
1892 - Pottstown, Pennsilvània: Naomi Childers, actriu estatunidenca de cinema mut.^[14]
1895 - Tsàrskoie Seló, Rússia: Olga de Rússia, gran duquessa de Rússia, filla gran del darrer tsar, executada a Iekaterinburg el 1918.
1922 - Varsòvia (Polònia): Wojciech Fangor, pintor, grafista, dissenyador i escultor polonès (m. 2015).^[15]
1923 - Toronto: Miriam Schapiro, artista feminista estatunidenca (m. 2015).^[16]
1932 - Epsom, Surrey, Anglaterra: Petula Clark, cantant, actriu i compositora britànica.^[17]
1933 - Veauche (França): Françoise Héritier, etnòloga i antropòloga francesa (m. 2017)^[18]
1945 - Anni-Frid Lyngstad, coneguda com a Frida Lyngstad, cantant de pop i jazz sueca, que fou membre del grup ABBA.^[19]
1946 - Sevilla: Carmen Romero, professora de llengua i literatura i també política espanyola.
1955 - Madrid: Gema Martín Muñoz, sociòloga, arabista i assagista espanyola. Experta en el món àrab.
1968 - Stanford, Califòrniaː Deborah S. Jin, física estatunidenca, pionera en química quàntica molecular polar (m. 2016).^[20]
1971 - Wellesley: Jay Harrington, actor estatunidenc.
1976 - Lima, Perú: Claudia Llosa, directora cinematogràfica peruana.^[21]
1985 - Natzaret, Palestina: Maisa Abd Elhadi, actriu àrab palestina.

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1980,
- Barcelona: Emili Pujol i Villarrubí, músic català (n. 1886).
- Barcelona: Llucieta Canyà i Martí, escriptora i conferenciant (n. 1901).^[22]
1989, Olot, La Garrotxa: Càndida Pérez, cupletista i compositora, autora de molts cuplets catalans (n. 1893).^[23]
2009, Barcelona: Maria Teresa Llorens i Crusat, mestra i compositora catalana.^[24]

Resta del món

1630, Ratisbona, Alemanya: Johannes Kepler, astrònom i matemàtic alemany (n. 1571).
1670, Amsterdam (Països Baixos): Jan Amós Comenius, filòsof, gramàtic i pedagog txec (n. 1592).
1787, Erasbach, Alt Palatinat: Christoph Willibald Gluck, compositor alemany de l'època clàssica.
1853, Lisboa: Maria II de Portugal l'Educadora, reina de Portugal (n. 1819).^[25]
1916, Vevey, Suïssa: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1905 (n. 1846).
1917, París (França): Émile Durkheim, sociòleg francès (n. 1858).
1919, Zúric, Suïssa: Alfred Werner, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1913 (n. 1866).
1930, Lisboa: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès.
1959, Edimburg, Escòcia: Charles Thomson Rees Wilson, biòleg, físic i químic escocès, Premi Nobel de Física de 1927 (n. 1869).
1969, Madrid (Espanya): Ignacio Aldecoa, escriptor espanyol (n. 1925).
1976, Parísː Agnès Capri, actriu i cantant, gran figura de les avantguardes poètiques i del cabaret parisenc (n. 1907).^[26]
1978, Nova York: Margaret Mead, etnòloga, antropòloga, professora universitària i investigadora pionera estatunidenca (n. 1901).^[27]
1985, Basilea: Meret Oppenheim, artista surrealista suïssa d'origen alemany (n. 1913).^[28]
2015: Greifswald: Annelise Pflugbeil, professora i clavecinista alemanya.

Festes i commemoracions[modifica]

Onomàstica: sant Desideri de Caors, bisbe; sant Eugeni de Toledo (màrtir); sants Aureli, Suacri, Escutari, Armentari i Benigne del Velai, bisbes de Lo Puèi de Velai, que hi són venerats localment; Fèlix de Nola, bisbe; Albert el Gran, bisbe i Doctor de l'Església; Leopold III, marcgravi d'Àustria; Maclovi d'Aleth, bisbe; Roque González i Alonso Rodríguez Olmedo, jesuïtes màrtirs; José Pignatelli, jesuïta; beata Maria de la Passió, fundadora de les Franciscanes Missioneres de Maria; venerables Magdalena Rialp, monja (1710).

Referències[modifica]

↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
↑ «Els millors pintors romàntics catalans concorren a l'Exposició Internacional de París | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
↑ Bleyerveld, Yvonne. «Borch, Gesina ter (1631-1690)» (en neerlandès). DVN: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland. Huygens, 17-09-2019. [Consulta: 18 abril 2020].
↑ «Llista d’honor de la literatura infantil i juvenil catalana. Concepció Carreras Fontserè» p. 20. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 22 juny 2023].
↑ «Maria Antònia Canals i Tolosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ «7ª legislatura | Marie-Thérèse SANCHEZ-SCHMID | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 6 octubre 2022].
↑ «Maria del Carme Queralt Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
↑ «Montserrat y Bernabé Martí, los hijos de Montserrat Caballé» (en castellà). 20minutos, 06-10-2018. [Consulta: 8 octubre 2022].
↑ «Elionor d’Àustria». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 3 gener 2022].
↑ Ben-Eli, Birgit. «Tina Blau» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 20 setembre 2021].
↑ «Marianne Moore». Encyclopaedia Britannica, 01-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Georgia O’Keeffe | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 setembre 2022].
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Naomi Childers (1892-1964) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].
↑ «Wojciech Fangor» (en anglès). Culture.pl. [Consulta: gener 2016].
↑ Salus, Carol. «Miriam Schapiro» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 23 setembre 2023].
↑ «Petula Clark» (en anglès). RTÉ Radio. [Consulta: 8 octubre 2022].
↑ «Françoise Heritier, Biographie» (en francès). [Consulta: març 2019].
↑ «Un 15 de noviembre de 1945 nace Frida (Abba) - Súper Radio 102.3 Fm» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ «CU Boulder, JILA and NIST remember Deborah Jin» (en anglès). University of Colorado Boulder, 22-09-2016. [Consulta: 24 juliol 2021].
↑ «Claudia Llosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ «Ayer murió Llucieta Canyà». La Vanguardia, 16-11-1980. [Consulta: 10 desembre 2021].
↑ «Càndida Pérez i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
↑ «Obres compostes per Llorens i Crusat, Maria Teresa». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2021-08-02. [Consulta: 12 juny 2021].
↑ «Maria II de Portugal | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 setembre 2023].
↑ «Musée SACEM: Agnès Capri» (en francès). Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique. [Consulta: 6 octubre 2021].
↑ «Margaret Mead» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2020].
↑ «Meret Oppenheim, amb la vitalitat i profunditat intacta». Fahrenheit Magazine, 27-09-2022. [Consulta: 19 agost 2023].

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de novembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de novembre

[1] Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.

[2] «Els millors pintors romàntics catalans concorren a l'Exposició Internacional de París | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].

[3] Bleyerveld, Yvonne. «Borch, Gesina ter (1631-1690)» (en neerlandès). DVN: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland. Huygens, 17-09-2019. [Consulta: 18 abril 2020].

[4] «Llista d’honor de la literatura infantil i juvenil catalana. Concepció Carreras Fontserè» p. 20. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 22 juny 2023].

[5] «Maria Antònia Canals i Tolosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].

[6] «7ª legislatura | Marie-Thérèse SANCHEZ-SCHMID | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 6 octubre 2022].

[7] «Maria del Carme Queralt Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].

[8] «Montserrat y Bernabé Martí, los hijos de Montserrat Caballé» (en castellà). 20minutos, 06-10-2018. [Consulta: 8 octubre 2022].

[9] «Elionor d’Àustria». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 3 gener 2022].

[:1-10] Ben-Eli, Birgit. «Tina Blau» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 20 setembre 2021].

[11] «Marianne Moore». Encyclopaedia Britannica, 01-02-2020. [Consulta: febrer 2020].

[12] «Georgia O’Keeffe | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 setembre 2022].

[13] Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[14] «Naomi Childers (1892-1964) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].

[15] «Wojciech Fangor» (en anglès). Culture.pl. [Consulta: gener 2016].

[16] Salus, Carol. «Miriam Schapiro» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 23 setembre 2023].

[17] «Petula Clark» (en anglès). RTÉ Radio. [Consulta: 8 octubre 2022].

[18] «Françoise Heritier, Biographie» (en francès). [Consulta: març 2019].

[19] «Un 15 de noviembre de 1945 nace Frida (Abba) - Súper Radio 102.3 Fm» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2020].

[20] «CU Boulder, JILA and NIST remember Deborah Jin» (en anglès). University of Colorado Boulder, 22-09-2016. [Consulta: 24 juliol 2021].

[21] «Claudia Llosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].

[22] «Ayer murió Llucieta Canyà». La Vanguardia, 16-11-1980. [Consulta: 10 desembre 2021].

[23] «Càndida Pérez i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].

[24] «Obres compostes per Llorens i Crusat, Maria Teresa». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2021-08-02. [Consulta: 12 juny 2021].

[25] «Maria II de Portugal | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 setembre 2023].

[26] «Musée SACEM: Agnès Capri» (en francès). Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique. [Consulta: 6 octubre 2021].

[27] «Margaret Mead» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2020].

[28] «Meret Oppenheim, amb la vitalitat i profunditat intacta». Fahrenheit Magazine, 27-09-2022. [Consulta: 19 agost 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]