Maria II de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria II de Portugal
Maria II Portugal 1829.jpg
Reina de Portugal
2 de maig de 1826 – 23 de juny de 1828

26 de maig de 1834 – 15 de novembre de 1853
Pere V
Dades biogràfiques
Naixement Maria da Glória Joana Carlota Leopoldina da Cruz Francisca Xavier de Paula Isidora Micaela Gabriela Rafaela Gonzaga
4 d'abril de 1819
Rio de Janeiro
Mort 15 de novembre de 1853(1853-11-15) (als 34 anys)
Lisboa
Religió Catolicisme
Dinastia Bragança
Cònjuge August de Leuchtenberg
Ferran de Saxònia-Coburg Gotha
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Maria II de Portugal l'Educadora ( Rio de Janeiro, 4 d'abril de 1819 - Lisboa, 15 de novembre de 1853 ), reina de Portugal (1826-1828) i (1834-1853).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascuda el 4 d'abril de 1819 a la ciutat de Rio de Janeiro al Brasil on la família reial portuguesa s'havia exiliat conseqüència de la invasió napoleònica. Rebé els títols de princesa de Portugal i del Brasil amb el grau d'altesa reial. Filla del rei i emperador Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria. Els seus avis paterns eren el rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquima d'Espanya mentre que els avis materns eren l'emperador Francesc I d'Àustria i la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, també anomenat Ferran II de Portugal.

Es casà en primeres núpcies per poders a Munic l'1 de desembre de 1834 i en persona a Lisboa el 26 de gener de 1835 amb el germà de la seva madrastra, el duc August de Leuchtenberg, fill del duc Eugeni de Leuchtenberg i de la princesa Augusta de Baviera.

En segones núpcies es casà el 9 d'abril de 1836 amb el príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, un any després de quedar viuda del seu primer espòs, mort després d'escassos mesos d'arribar a Portugal. El príncep Ferran era fill del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i l'aristòcrata hongaresa Antònia de Kohary. Era nét del duc Francesc de Saxònia-Coburg Saafeld i la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lobenstein. Per part de mare pertanyia a una de les famílies més riques d'Hongria essent el seu avi, el príncep de Kohary, canceller de l'Imperi Austríac.

La parella s'instal·là a Lisboa i tingueren onze fills, en el part de l'última la reina Maria hi trobà la mort:

Obra de Govern[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu avi, el rei Joan VI de Portugal, es desencadenà una crisi successòria. Per ordre successori la Corona portuguesa no era clar a qui havia de recaure: si al que seria el rei Pere IV de Portugal ocupant del tron imperial del Brasil i de tendències liberals o al seu germà l'infant, i posterior, Miquel de Portugal de tendències absolutistes i exiliat del país després d'un cop d'estat en contra del seu pare.

La majoria de portuguesos creien que l'hereu legítim era Pere però no volien veure de nou unides les corones portugueses i brasileres. Per això, idearen la renúncia de Pere que estava vinculada a una regència de l'infant Miquel de Portugal que a la vegada s'havia de convertir en espòs de la seva neboda, la reina. Arribat el nou regent de l'exili austríac s'apoderà de la Corona al llarg del període 1826-1834. La guerra dels Dos Germans que enfrontà els partidaris del nou monarca i de la reina Maria II provocà l'abdicació de Miquel el 26 de maig de 1834 en la Capitulació d'Évora Monte, la seva expulsió del Regne i la consolidació de la nova monarca portuguesa.

El 16 de maig de 1846 es produí la primera insurrecció liberal del govern de la reina Maria que fou parada ja el 1847 per les tropes reial evitant així entrar en l'onada de revolucions liberals de 1848 que afectaren a la majoria de països europeus.

Al llarg del regnat la Reina recolzà un seguit de polítiques públiques encaminades a la millora sanitària del país i a la reducció de la còlera. També contribuí a la millora de les condicions educatives del país.

L'any 1853 després de ser desaconsellada pels metges quedà de nou en estat, aquest embaràs li provocà la mort el 15 de novembre.



Precedida per:
Pere IV
Reina de Portugal
primer període
18261828
Succeïda per:
Miquel I l'Usurpador
Precedida per:
Miquel I l'Usurpador
Reina de Portugal
segon període
amb Ferran II

18341853
Succeïda per:
Pere V el que dóna esperança