Vés al contingut

Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Leopoldina d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Maria Leopoldine von Österreich
(pt-br) Leopoldina Carolina Josefa de Habsburgo-Lorena Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1797 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1826 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttrastorn puerperal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArxiduquessa
Reina consort de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere I del Brasil i IV de Portugal (1817, 1817–1826) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria II de Portugal, Francesca Carolina del Brasil, Pere II del Brasil, Genera del Brasil, Miquel de Beira, Joan Carles de Beira, Paula del Brasil Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc I d'Àustria Modifica el valor a Wikidata  i Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Anna d'Àustria
Maria Clementina d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Carolina d'Àustria
Francesc Carles d'Àustria
Ferran I d'Àustria
Joan Nepomucè d'Àustria
Josep Francesc d'Àustria
Maria Carolina d'Àustria
Amàlia Teresa d'Àustria
Carolina Lluïsa d'Àustria
Lluïsa Elisabet d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Maria Leopoldina d'Àustria (Viena, 22 de gener de 1797 - Rio de Janeiro, 11 de desembre de 1826) va ser arxiduquessa d'Àustria i emperadriu consort del Brasil (1822-1826) i reina consort de Portugal (1826) pel seu matrimoni amb Pere I del Brasil i IV de Portugal.

Primers anys

[modifica]

Va néixer a Viena el 22 de gener de 1797,[1] filla de l'emperador Francesc II i la seva segona esposa, Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. Fou germana de l'emperador Ferran I d'Àustria i de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó Bonaparte.

Va ser una persona ben educada, amb interès en la història natural. Va dedicar el seu temps a l'estudi i manteniment d'una menagerie d'animals exòtics.[2]

Matrimoni

[modifica]

El 1817 el rei Joan VI de Portugal va sol·licitar el casament de l'arxiduquessa amb el seu fill, el futur Pere IV. Representat pel marquès de Marialva, l'ambaixada que va arribar a Viena, va ser una de les més sumptuoses presentades a la cort austríaca. La boda es va celebrar per poders el 23 de maig de 1817.[1] Després, Leopoldina va viatjar fins al Brasil i es va casar de presència a Rio de Janeiro el 6 de novembre de 1817.

D'aquesta unió nasqueren:[3]

Es casà amb el príncep del Brasil Pere d'Alcàntara, i futur rei, al Brasil per l'exili que les Guerres napoleòniques els havia provocat. El seu interés en ciències naturals va provocar que dugués a la cort brasilera diversos biòlegs i investigadors.

Quan el rei Joan VI de Portugal retornà a Lisboa el 1821, l'infant i príncep Pere d'Alcàntara va romandre al Brasil juntament amb la seva esposa i fills. El 1822 Pere va proclamar la independència i fou coronat emperador del Brasil, com a Pere I del Brasil. A la mort del rei Joan VI, el 10 de març de 1826 Pere va heretar el tron portugués, amb el nom de Pere IV de Portugal, però tan sols ho va ser durant dos mesos, ja que abdicà ràpidament en favor de la seva filla gran.

Mort

[modifica]

Maria Leopoldina morí de part l'11 de desembre de 1826,[2] al Palau Reial de Boa Vista a Rio de Janeiro.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «D. Maria Leopoldina» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 16 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 Newitt, Malyn. The Braganzas: The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brasil, 1640-1910 (en anglès). Londres: Reaktion Books, 2009, p. 54-55. 
  3. Fluvià i Escorsa, Armand de «Genealogía de las casas soberanas». Hidalguía, any IX, núm. 48, 1961, pàg. 275-276.