Amèlia d'Orleans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmèlia d'Orleans
Retrato da Rainha D. Amélia (editado).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Amélie d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1951 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Le Chesnay (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMonastery of São Vicente de Fora (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Portugal
1899 – 1908 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióConsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFourth House of Orleans (en) Tradueix i Dinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles I de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís Felip de Bragança
Manuel II de Portugal
Maria Anna de Bragança e Saxe-Coburgo-Gotha, Infanta de Portugal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís Felip d'Orleans Modifica el valor a WikidataMaria Isabel d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
GermansHelena d'Orleans, Isabel d'Orleans, Lluïsa d'Orleans, Felip VIII de França i Ferdinand d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Assinatura Rainha D. Amélia.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Amélie of Orléans, Queen of Portugal (Order of Queen Maria Luisa).svg Modifica el valor a Wikidata
Els reis de Portugal

Amèlia d'Orleans (York House, comtat de Surrey, 28 de setembre de 1865 - Versalles, octubre de 1951) fou princesa de sang de França de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que es convertí en reina de Portugal d'ençà de l'ascens al tron del seu marit, el rei Carles I de Portugal.

Nascuda a York House a la localitat de Twickenham al comtat anglès de Surrey, el 1865, essent filla del príncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans, caps de la Casa Reial de França. Amèlia era néta per via paterna del príncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin i per via materna del príncep Antoni d'Orleans i de la infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya.

Batejada amb el nom de Maria Amèlia Lluïsa Helena rebé una esmerçada educació a casa que la destinaria a convertir-se en un brillant partit pels diferents prínceps de les monarquies catòliques europees com a primogènita del Cap de la Casa Reial dels Orleans.

El 22 de maig de 1886, a l'edat de 20 anys, contragué matrimoni a Lisboa amb el príncep hereu i després rei Carles I de Portugal, fill del rei Lluís I de Portugal i de la princesa Maria Pia de Savoia. D'aquesta forma dues de les cases reials de l'Europa catòlica més antigues i prestigioses es veien una vegada més unides per llaços de sang.

Carles i Amèlia tingueren tres fills:

L'any 1889, després de només tres anys d'arribar a Portugal es convertí en reina del país lusità. La seva elegància nata i la seva cultura fruit d'una esmerçada educació influenciaren favorablement la cort portuguesa i ajudaren a desenvolupar un rol significatiu com a reina de Portugal.

L'any 1892 fundà l'Institut de Socors als Nàufrags i l'any 1905 el Museu Nacional del Cotxe. Alhora, i com a obra principal, fundà l'organització d'assistència nacional als tuberculosos, dedicada a combatre un dels flagells més importants del Portugal de l'època.

A part de la seva vida pública, s'encarregà personalment, a diferència de la seva antecessora, de l'educació dels seus fills als qui preparà a la perfecció per la vida pública i les responsabilitats socials i polítiques que haurien d'entomar algun dia. Desenvolupa el sentit crític dels seus fills i els hi mostrà el llegat cultural i històric del Mediterrani a través de creuers destinats a aproximar els seus fills les cultures romanes, gregues i egípcies.

L'1 de febrer de l'any 1908 es produí un atemptat terrorista contra el rei Carles I de Portugal i el seu fill i hereu, el príncep Lluís Felip de Portugal, el qual deixà un profund llast en el caràcter de la sobirana. Es retirà al Palau de Pena a Sintra, sense deixar de fer costat al seu fill, el rei Manuel II de Portugal, en el difícil paper de monarca en un moment en què la institució monàrquica era mal vista en el país.

Amb la proclamació de la República portuguesa l'any 1910, la reina seguí el camí de l'exili amb la resta de la Família Reial a Londres. Pocs mesos després establiria la seva residència definitiva a la localitat francesa de Versalles. Malgrat tot, els disgustos arribarien de nou amb la mort sobtada del rei Manuel II de Portugal l'any 1932.

Durant la Segona Guerra Mundial, el govern portuguès del general António de Oliveira Salazar convidà a la reina a refugiar-se a Portugal per evitar l'ocupació alemanya de França. Amèlia no acceptà i declarà la seva residència territori nacional portuguès, conscient que ella era l'única representant viva del tronc central i principal de la Casa dels Bragança.

No fou fins a l'any 1946 que decidí retornar a Portugal per tal de realitzar una emotiva visita a tots els llocs vinculats amb el seu passat portuguès. Rebuda per multituds visità el Santuari de Fàtima i algunes de les principals residències reials. En aquest viatge aprofità l'ocasió per ser padrina del príncep Duarte de Portugal, present duc de Bragança i cap de la casa reial portuguesa, legitimant d'alguna forma aquesta branca de la casa dels Bragança com a hereva directe al tron portuguès.

Amèlia morí l'octubre de 1951 a l'edat de 86 anys a la seva residència francesa de Versalles, essent posteriorment enterrada al Panteó Reial dels Bragança a l'Església de São Vicente de Fora a Lisboa.