Dolça de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDolça de Barcelona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1160 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1198 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Coïmbra (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturamonestir de Santa Cruz Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Portugal
1185 – 1198
← Mafalda de SavoiaUrraca de Castella → Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Portugal (1185 (Gregorià)–1198 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSanç I de Portugal (1174 (Gregorià)–1198 (Gregorià)), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsTeresa de Portugal i de Barcelona, Blanca de Portugal, Berenguera de Portugal, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Constança de Portugal, Ferran de Flandes, Alfons II de Portugal, Pere I d'Urgell, Sança de Portugal i de Barcelona, Ramon de Portugal Modifica el valor a Wikidata
ParesRamon Berenguer IV Modifica el valor a Wikidata  i Peronella d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem Berenguer de Barcelona, Alfons el Cast, Pere de Barcelona, Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç de Barcelona i d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.[1][2]

Orígens familiars[modifica]

Va ser filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i de Peronella, reina d'Aragó.[3] Per línia paterna era neta de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers.

Per tant, era germana d'Alfons el Cast,[1] Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença.

Núpcies i descendents[modifica]

Es va casar l'any 1174 amb el futur Sanç I de Portugal, quan encara era només infant i, de fet, no va accedir al tron fins al 1185, arran de la mort del seu pare. Aquest matrimoni molt probablement va ser fruit de l'interès de Portugal, com a estratègia per contrarestar l'aliança entre els reis de Castella i Lleó.[4] Dolça va tenir onze fills, alguns historiadors afirmen que va tenir-ne fins a quinze,[5] tot i que aquests haurien mort en la infància. Els fills del matrimoni van ser:[1][6]

Regnat[modifica]

No hi ha gaire informació sobre la seva actuació com a reina consort. En termes generals, no va intervenir en els afers d'estat.[5] No obstant això, destaca la concessió que va fer d'uns furs generosos a la vila de Mortágua el 1192, la qual, més endavant, va constituir un model per a la resta de furs portuguesos. En aquest cas, va significar la constitució del règim municipal i l'organització dels primers magistrats.[1]

Mort[modifica]

Va morir l'1 de setembre de 1198 a Coïmbra. Va ser enterrada al monestir de Santa Cruz de la mateixa ciutat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Betran Roigé, Prim. «Dulcia de Barcelona» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 1r gener 2022].
  2. «Dulce of Aragon (1160-1198)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 28 juliol 2023].
  3. «Dolça de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 1r gener 2022].
  4. Vela Aulesa, Carles; Riu Riu, Manuel; Ferrer Mallol, Maria Teresa. «La política ibèrica de Barcelona i la Corona d'Aragó (segle XI - 1213)». A: Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018, p. 52, 85. 
  5. 5,0 5,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2425 (ISBN 84-239-4581-2)
  6. Fonseca Benevides, 1878, p. 106-107.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolça de Barcelona