1859
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1859 (mdccclix) |
| Islàmic | 1276 – 1277 |
| Xinès | 4555 – 4556 |
| Hebreu | 5619 – 5620 |
| Calendaris hindús | 1914 – 1915 (Vikram Samvat) 1781 – 1782 (Shaka Samvat) 4960 – 4961 (Kali Yuga) |
| Persa | 1237 – 1238 |
| Armeni | 1308 |
| Rúnic | 2109 |
| Ab urbe condita | 2612 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1856 1857 1858 - 1859 - 1860 1861 1862 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1 de maig, Barcelona: Es fan els primers Jocs Florals de Catalunya de l'època moderna.
- 28 de juny, Barcelona: Narcís Monturiol fa al port les primeres proves de respiració del submarí Ictíneo I.
- 23 de setembre, Barcelona: Narcís Monturiol aconsegueix que el submarí Ictíneo I es mantingui dues hores submergit al port tot funcionant correctament.
- Resta del món
- 4 de febrer: muntanya del Sinaí, Egipte: Konstantin von Tischendorf hi descobreix el Còdex Sinaiticus.
- 24 de juny: Solferino (Itàlia): Els exèrcits de França i Sardenya-Piemont derroten les forces de l'Imperi Austríac en la que passarà a ser coneguda com a batalla de Solferino.[1]
- 27 de juny - Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la Dinastia Qing (Xina) i el Segon Imperi Francès. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[2]
- 16 de setembre: David Livingstone descobreix el llac Nyassa, a l'Àfrica austral.[3]
- 24 de novembre: Londres, Regne de la Gran Bretanya i Irlanda: Charles Darwin hi publica L'origen de les espècies.
- 18 de desembre - Torí: Sant Joan Bosco funda la Societat Salesiana, una Congregació clerical coneguda pel nom salesians.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 14 de gener, Alella, província de Barcelona: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i anarquista fundador de l'Escola Moderna.
- 2 de març, Vilanova i la Geltrú: Gaspar Miró i Lleó, pintor (m. 1930).
- 21 de març, Sabadell: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català.
- 24 d'abril, Camporrobles, Plana d'Utiel: Fidel García Berlanga, advocat, polític i terratinent valencià (m. 1914).
- 21 d'octubre, Vilanova i la Geltrú: Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya (m. 1933)
- 13 de desembre, Sabadell: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.[4]
- Cotlliure: Jean-François Caloni, enginyer militar, polític i historiador que participà en la batalla de Verdun.
- Resta del món
- 9 de gener, Ripon, Wisconsin (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (m. 1947)[5]
- 19 de gener, Toronto: Alice Eastwood, botànica que dona nom als gèneres Eastwoodia i Aliciella.[6]
- 23 de gener, Dublínː Katharine Tynan, poetessa i escriptora irlandesa (m. 1931).[7]
- 10 de febrer, París: Alexandre Millerand, advocat, periodista, President de la República Francesa (m. 1943).
- 13 de febrer, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (m. 1947).[8]
- 19 de febrer, Viks slott, Suècia: Svante August Arrhenius, químic suec, premi Nobel 1903 (m. 1927).
- 27 de febrer, Viena, Àustria: Bertha Pappenheim, feminista austríaca jueva i defensora dels drets de la dona i del nen (m. 1936).[9]
- 8 de març, Edimburg, Escòcia: Kenneth Grahame, escriptor escocès (m. 1932)[10]
- 25 d'abril, Nottinghamshareː Beatrice Tomasson, alpinista anglesa de les Dolomites.[11]
- 2 de maig, Walsall, Staffordshire (Anglaterra): Jerome K. Jerome ,escriptor humorístic anglès (m. 1927).[12]
- 4 de maig, Madridː Julia de Asensi y Laiglesia, escriptora espanyola del Romanticisme, periodista i traductora (m. 1921).[13]
- 15 de maig, París: Pierre Curie, físic francès. Descobridor de la piezoelectricitat. Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb Marie Curie i Antoine Henri Becquerel, per les investigacions en el camp la radiació descoberta per Henri Becquerel. (m. 1906).[14]
- 22 de maig, Edimburg, Escòcia: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes (m. 1930).[15]
- 26 de maig, Imola, Bolonya: Giuseppina Cattani, metgessa patòloga italiana, investigadora del tètanus (m. 1914).[16]
- 31 de maig, París: Laure de Chevigné, salonnière i socialité francesa del s XIX (m.1936).[17]
- 23 de juny, Nàpols: Giovanni Battista Licata, científic i explorador.
- 27 de juny, Louisville, Kentuckyː Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de «Good Morning to All», melodia més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You» (m. 1916).[18]
- 6 de juliol, Olshammar (Suècia): Verner von Heidenstam, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1916 (m. 1940).[19]
- 4 d'agost, Lom, Noruega: Knut Hamsun (Knut Pedersen), escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1920 (m. 1952).[20]
- 15 d'agost, Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (m. 1956).[21]
- 3 de setembre, Castras, Llenguadoc. Jean Jaurès, dirigent i polític francès (m. 1914).[22]
- 29 de setembre, Veliko Tarnovo, Bulgàriaː Vela Blagòeva, pedagoga i escriptora, fundadora del moviment de dones a Bulgària.[23]
- 8 d'octubre, París: Henry Louis Le Châtelier, químic francès (m. 1936).[24]
- 9 d'octubre, Mulhouse, Alsàcia: Alfred Dreyfus, militar jueu francès, protagonista d'un judici per espionatge (m.1935)
- 18 d'octubre, París: Henri Louis Bergson, escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
- 20 d'octubre,
- Burlington, Vermont, EEUU: John Dewey, filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc.[25]
- Londresː Margaret Jane Benson, botànica i professora d'universitat britànica (m. 1936).[26]
- 3 de setembre, Castras, Llenguadoc: Jean Jaurès, dirigent i polític francès (m. 1914).
- 12 de setembre, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Florence Kelley reformadora social i feminista nord-americana (m. 1932).[27]
- 16 de setembre, Henan (Xina): Yuan Shikai (xinès tradicional: 袁世凱, xinès simplificat: 袁世凯, pinyin: Yuán Shìkai) militar i polític xinès. President de la República de la Xina. (m. 1916).[28]
- 22 de novembre, Weimarː Helene Böhlau, escriptora alemanya (m. 1940).[29]
- 29 de novembre, Weimar, Turíngia: Rudolf von Milde, baríton alemany.
- 2 de desembre, París, França: Georges Seurat, pintor francès, fundador del neoimpressionisme (m. 1891).[30]
- 15 de desembre, Białystok, Polònia: Ludwik Lejzer Zamenhof, físic polonès, creador de l'idioma esperanto.
- 29 de desembre, Cuatro Ciénegas, Coahuila: Venustiano Carranza, president de Mèxic (m. 1920)
- Ebersbach, Saxònia: Bruno Röthig, músic romàntic.
- Viena: Emile Steger, cantant d'òpera.
- Saragossa, Espanya: Maria Luisa de la Riva i Callol-Muñoz, pintora espanyola especialitzada en pintura de natura morta i de flors (m. 1926).[31]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 29 de desembre, Barcelona: Pròsper de Bofarull i Mascaró, arxiver i historiador català (n. 1777).
- Resta del món
- 20 de gener, Berlín: Bettina von Arnim, escriptora i compositora alemanya del romanticisme (n.1785).[32]
- 22 de gener: Joseph Ludwig Raabe, matemàtic suís (n. 1801).
- 28 de gener: Frederick John Robinson, primer ministre britànic (n. 1782).[33]
- 10 de març, Vienaː Pauline Schöller, soprano austríaca (m. 1941).[34]
- 16 d'abril, Canes, Provença, França: Alexis de Tocqueville, pensador, jurista, polític i historiador francès (n. 1805).[35]
- 5 de maig, Göttingen: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (n. 1805).
- 6 de maig: Alexander von Humboldt.
- 11 de juny, Viena (Àustria): Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein, polític austríac (n. 1773).[35]
- 23 de juliol, París: Marceline Desbordes-Valmore, cantant, actriu i poetessa francesa (n. 1786).[36]
- 4 d'agost, Ars-sur-Formans, França: Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars (n. 1786).[37]
- 15 de setembre - Portsmouth (Anglaterra): Isambard Kingdom Brunel, enginyer britànic (n. 1806).[35]
- 16 de desembre, Berlín: Wilhelm Grimm, germà menor dels germans Grimm, coneguts per recopilar de contes infantils.
- París: Pierre Claude François Delorme, pintor neoclàssic francès que es va dedicar especialment a la pintura d'història.
- Anton Forti, cantant.
Referències[modifica]
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de Solferino 24 juin 1859» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «Efemèrdides». [Consulta: 3 maig 2011].
- ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Alice Eastwood, una botánica irrepetible» (en castellà). Mujeres con ciencia, 12-07-2022. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Showers, Brian J. «Katharine Tynan (1859-1931)» (en anglès), 12-02-2019. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Välimäki, Susanna. «Kansallisbiografia. Ida Moberg» (en finès). SKS. Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran. Henkilöhistoria, 30-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ Kaplan, Marion. «Bertha Pappenheim» (en anglès). Jewish Women's Archive, 20-03-2009. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Kenneth Grahame» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Beatrice Tomasson e la parete sud della Marmolada» (en italià). Donne di Montagna, 23-06-2023. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Jerome K. Jerome | English writer» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ González Pozo, María Dolores. «Análisis de 'Tres amigas' (1880), novela epistolar de Julia de Asensi» (en castellà). Universidad de Málaga. Filologia Hispánica, curs 2016-2017. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Arthur Conan Doyle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «CATTANI, Giuseppina» (en italià). Enciclopedia Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «Les «Kardashian parisiennes» de la fin du XIXe siècle qui ont inspiré Proust» (en francès). Vanity Fair, 03-07-2018. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Mildred Jane Hill (1859-1916) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1916» (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1920» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Jaurès» (en francès). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ Éditions Larousse. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henry Louis Le Chatelier» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «John Dewey | American philosopher and educator» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ H.E. Fraser & C.J.Cleal, The Contribution of British Women to Carboniferous Palaeobotany during the first half of the 20th Century, in Cynthia V. Burek & Bettie Higgs, The role of Women in the History of Geology, Geological Society of London, 2007 ISBN 9781862392274, p.51-54
- ↑ «Florence Kelley | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Yuan Shikai | president of China» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ Konzett, Matthias. Encyclopedia of German Literature. Routledge, 2015, p. 124-125. ISBN 113594122X.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Seurat» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Riva y Callol, María Luisa de la. Zaragoza, 1859 - Madrid, 1926 Museu del Prado Consulta 4 d'abril del 2017
- ↑ «Bettina von Arnim | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Eccleshall, Robert. Biographical dictionary of British prime ministers (en anglès). Routledge, 1998, p.120. ISBN 0415187214.
- ↑ «Schöller, Pauline (1859-1941), cantant» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische, 2003. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ 35,0 35,1 35,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Marceline Desbordes-Valmore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Saint Jean-Marie Vianney» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1859 |