Antoine Henri Becquerel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoine Henri Becquerel
Portrait of Antoine-Henri Becquerel.jpg
modifica
Biografia
Naixement(fr) Antoine Henri Becquerel modifica
15 desembre 1852 modifica
París modifica
Mort25 agost 1908 modifica (55 anys)
Le Croisic (França) modifica
Lloc d'enterramentmanoir de Pen Castel (en) Tradueix modifica
Dades personals
FormacióÉcole des ponts ParisTech (1874–)
École Polytechnique (1872–)
Liceu Louis-le-Grand modifica
Activitat
Camp de treballFísica i química modifica
OcupacióFísic, enginyer, professor d'universitat, físic nuclear i químic modifica
OcupadorÉcole Polytechnique (1895–)
École des ponts ParisTech (1894–)
Muséum national d'histoire naturelle (1892–) modifica
Família
FamíliaQ3064938 Tradueix modifica
CònjugeLouise Lorieux (en) Tradueix modifica
FillsJean Becquerel modifica
PareA. E. Becquerel modifica
ParentsPaul Becquerel (nebot) modifica
Signatura
Henri Becquerel signature.svg modifica

Find a Grave: 95702460 Modifica els identificadors a Wikidata

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.[1]

Biografia[modifica]

Nasqué el 15 de desembre de 1825 a la ciutat de París, i era fill d'Alexandre Becquerel, el qual estudià la llum i la fosforescència i inventà la fosforoscòpia, i nét d'Antoine César Becquerel, un dels fundadors de l'electroquímica. Va estudiar enginyeria a l'École polytechnique[1] i a l'École des ponts ParisTech.[2]

Estudis científics[modifica]

Professor del Museu d'Història Natural el 1892, el tercer membre de la seva família a fer-ho, fou nomenat el 1895 també professor de l'École Polytechnique el 1895.

L'any 1896, va descobrir accidentalment una nova propietat de la matèria que, posteriorment, es va denominar radioactivitat; aquest descobriment es va succeir durant la seva investigació sobre la fluorescència. Continuant els treballs de Wilhelm Röntgen, en col·locar sals d'urani sobre una placa fotogràfica en una zona fosca, va comprovar que l'esmentada placa s'ennegria. Les sals d'urani emetien una radiació capaç de travessar papers negres i altres substàncies opaques a la llum ordinària. Aquests raigs es van denominar en un principi raigs B en honor al seu descobridor.

A més, va realitzar investigacions sobre la fosforescència, espectroscòpia i l'absorció de la llum.

L'any 1903, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la radioactivitat espontània.

Antoine Henri Becquerel es morí el 25 d'agost de 1908, a l'edat de 55 anys, a la seva residència de Le Croisic, a la Bretanya.

Reconeixements[modifica]

En el seu honor, s'ha anomenat Becquerel la unitat per a mesurar l'activitat radioactiva en el sistema internacional d'unitats.

En honor seu, també s'ha anomenat el cràter Becquerel a la Lluna, i el cràter Becquerel de Mart.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Antoine-Henri Becquerel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «BECQUEREL Henri». École des Ponts ParisTech. [Consulta: 16 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Henri Becquerel