Antoine Henri Becquerel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoine Henri Becquerel Premi Nobel
Henri Becquerel.jpg
Naixement 15 de desembre de 1852
París, França
Mort 25 d'agost de 1908(1908-08-25) (als 55 anys)
Le Croisic, França
Nacionalitat França França
Alma mater École Polytechnique
École des ponts ParisTech
Es coneix per Descobriment de la radioactivitat
Raigs B
Camp científic Física
Institució Museu d’Història Natural
École Polytechnique
Estudiants de doctorat Marie Skłodowska-Curie
Guardons
Medalla Rumford (1900)
Premi Nobel de Física (1903)
Medalla Barnard (1905)
Signatura

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 15 de desembre de 1825 a la ciutat de París, i era fill d'Alexandre Becquerel, el qual estudià la llum i la fosforescència i inventà la fosforoscòpia, i nét d'Antoine César Becquerel, un dels fundadors de l'electroquímica. Va estudiar enginyeria a l'École polytechnique[1] i a l'École des ponts ParisTech.[2]

Estudis científics[modifica | modifica el codi]

Professor del Museu d'Història Natural el 1892, el tercer membre de la seva família a fer-ho, fou nomenat el 1895 també professor de l'École Polytechnique el 1895.

L'any 1896, va descobrir accidentalment una nova propietat de la matèria que, posteriorment, es va denominar radioactivitat; aquest descobriment es va succeir durant la seva investigació sobre la fluorescència. Continuant els treballs de Wilhelm Röntgen, en col·locar sals d'urani sobre una placa fotogràfica en una zona fosca, va comprovar que l'esmentada placa s'ennegria. Les sals d'urani emetien una radiació capaç de travessar papers negres i altres substàncies opaques a la llum ordinària. Aquests raigs es van denominar en un principi raigs B en honor al seu descobridor.

A més, va realitzar investigacions sobre la fosforescència, espectroscòpia i l'absorció de la llum.

L'any 1903, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la radioactivitat espontània.

Antoine Henri Becquerel es morí el 25 d'agost de 1908, a l'edat de 55 anys, a la seva residència de Le Croisic, a la Bretanya.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En el seu honor, s'ha anomenat Becquerel la unitat per a mesurar l'activitat radioactiva en el sistema internacional d'unitats.

En honor seu, també s'ha anomenat el cràter Becquerel a la Lluna, i el cràter Becquerel de Mart.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Antoine-Henri Becquerel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «BECQUEREL Henri». École des Ponts ParisTech. [Consulta: 16 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Henri Becquerel Modifica l'enllaç a Wikidata