Radi (element)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Radi
88Ra
franciradiactini
Bari

Ra

Ubn
Aspecte
Blanc platejat metàl·lic
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Radi, Ra, 88
Categoria d'elements Metalls alcalinoterris
Grup, període, bloc 27, s
Pes atòmic estàndard (226)
Configuració electrònica [Rn] 7s2
2, 8, 18, 32, 18, 8, 2
Configuració electrònica de Radi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
5,5 g·cm−3
Punt de fusió 973 K, 700 °C
Punt d'ebullició 2.010 K, 1.737 °C
Entalpia de fusió 8,5 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 113 kJ·mol−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 819 906 1.037 1.209 1.446 1.799
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2 (òxid bàsic fort)
Electronegativitat 0,9 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 509,3 kJ·mol−1
2a: 979,0 kJ·mol−1
Radi covalent 221±2 pm
Radi de Van der Waals 283 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Radi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica No magnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 1 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 18,6 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7440-14-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del radi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
223Ra traça 11,43 d α 5,99 219Rn
224Ra traça 3,6319 d α 5,789 220Rn
226Ra traça 1.601 a α 4,871 222Rn
228Ra traça 5,75 a β 0,046 228Ac

El radi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Ra i el nombre atòmic és 88. Tots els isòtops de radi són radioactius; l'únic isòtop natural, radi-226, té un període de semidesintegració de 1620 anys. De fet, tot el radi natural en la terra és un producte de la desintegració del urani[1]. Per això, el radi es troba en quantitats diminutes en totes les menes que contenen urani.

Història[modifica]

El radi fou descobert l'any 1898 per Marie Curie i el seu marit Pierre. Marie Curie i el químic francès André Debierne van ser els primers en extreure radi pur l'any 1910[1]. Les propietats del radi eren desconegudes, i es pensà que serviria per eliminar cèl·lules canceroses del cos. A les dècades de 1910 i 1920, abans que es descobrissin els perills de la radioactivitat, el radi era considerat una substància meravellosa i es comercialitzaven diversos productes per a la salut amb radi, com aigua amb radi, sabó amb radi i, fins i tot, llana amb radi, per mantindre calents els nens[1].

Propietats[modifica]

Els rajos beta produïts per el radi poden fer que certes substàncies brillin (radioluminescència)[1]

Aplicacions[modifica]

El radi ha estat durant molt de temps l'únic radioisòtop utilitzat en tractaments d'irradiació terapèutica.

La irradiació amb radi té un efecte nociu sobre les cèl·lules vives i la sobreexposició produeix cremades.

Les cèl·lules canceroses, malgrat tot, són freqüentment més sensibles a la radiació que les cèl·lules normals i poden matar-se sense perjudicar seriosament els teixits sans si es controla i dirigeix adequadament la radiació.

El radi s'usa ara únicament en el tractament d'uns pocs tipus de càncer.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Challoner, Jack. Los elementos. La nueva guía de los componentes básicos del universo. (en espanyol). Alcobendas: LIBSA, 2018, p. 37. ISBN 9788466236669. 

Enllaços externs[modifica]