Partícula beta
Una partícula beta (β) és un electró que surt disparat d'un succés radioactiu. Per la llei de Fajans, si un àtom emet una partícula beta, la seva càrrega elèctrica augmenta en una unitat positiva i el nombre de massa no varia. Això és degut al fet que el nombre de massa o màssic només representa el nombre de protons i neutrons, que en aquest cas el nombre total no és afectat, ja que un neutró "perd" un electró, però es transforma en un protó, és a dir, un neutró passa a ser un protó i per tant el total del nombre de massa (protons més neutrons) no varia.
Radioactivitat beta[modifica]
La radioactivitat beta és un tipus de radioactivitat que emeten certs elements químics (o certs isòtops d'alguns d'aquests) inestables per mitjà d'una desintegració beta. Aquesta no és monoenergètica, sinó que té un rang d'energia continu des de zero fins a un valor màxim. La radioactivitat beta està carregada negativament, cosa que fa que es pugui separar de la resta de radioactivitat amb un camp magnètic. Existeixen aparells de detecció i control de les radiacions específics que mesuren la radioactivitat beta.
La radioactivitat beta està en principi formada per electrons, o també pot estar-ho per positrons del nucli atòmic. Existeixen tres tipus de radiació beta: la radiació beta menys, formada per electrons; la radiació beta més, per positrons, i la captura electrònica.
La radioactivitat beta pot desplaçar-se uns quants metres a l'aire o uns quants centímetres a l'aigua, i ha de ser aturada almenys amb una placa d'alumini. A la pell i teixits humans hi pot penetrar una distància de l'ordre d'un a uns quants mil·límetres. Té un abast molt superior a la de la radioactivitat alfa i molt inferior a la de la radioactivitat gamma. Allibera molta energia de forma molt local, encara que una mica menys que la radioactivitat alfa, cosa que pot comportar la destrucció local de cèl·lules o parts de teixits exposats (això és aprofitat en alguns fàrmacs radioactius). Produeix cremades. Tant la radiació alfa com la beta tenen una capacitat molt inferior a la gamma per a destruir enllaços químics, cosa que les fa menys perilloses que aquesta. Tanmateix, com les altres radiacions ionitzants, també té capacitat per a modificar l'ADN d'una cèl·lula podent provocar-hi una mutació i, si això ocorre amb massa freqüència, pot afavorir l'aparició de càncer i/o altres malalties.
Vegeu també[modifica]
- Partícula alfa
- Raigs gamma
- Radiació
- Estabilitat del nucli atòmic
- Activitat d'una substància radioactiva
- Radioactivitat natural i radioactivitat artificial
- Radioactivitat alfa, radioactivitat gamma
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partícula beta |
