Torianita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralTorianita
Thorianite-54888.jpg
Cristalls maclats de torianita de Ambatofotsy, Madagascar
Fórmula química ThO2
Epònim tori
Localitat tipus Ratnapura district Tradueix
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 04.DL.05
Nickel-Strunz 9a ed. 4.DL.05
Nickel-Strunz 8a ed. IV/D.31
Dana 5.1.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Hàbit cristal·lí cristalls cúbics, generalment arrodonits fins a cert punt en els dipòsits detrítics
Estructura cristal·lina a = 5.595 Å; Z = 4
Simetria isomètrica, hexoctahedral (4/m32/m) F m3m
Color gris fosc, marró-negre
Macles macles de penetració comunes en {111}
Exfoliació pobre
Fractura irregular a desigual, subconcoidal
Duresa 6,5 a 7
Lluïssor resinosa
Color de la ratlla gris, gris verdosa a negre
Diafanitat opaca, translúcida a les vores primes
Gravetat específica 9,7
Propietats òptiques isotròpica
Índex de refracció n = 2.20 – 2.35
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La torianita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser originalment descoberta per Ananda Coomaraswamy l'any 1904, descrita llavors com uraninita, però reconeguda com una nova espècie per Wyndham R. Dunstan.[2][3] Rep el seu nom a causa de seu alt percentatge de tori (al voltant del 70% de ThO2), encara que també conté òxids d'urani, lantani, ceri i didimi (praseodimi i neodimi).

Característiques[modifica]

La torianita és un òxid rar, que cristal·litza en el sistema isomètric. Forma cristalls cúbics, generalment arrodonits fins a cert punt en els dipòsits detrítics. L'heli és present en la torianita, i és lleugerament menys radioactiu que la pechblenda, però més difícil per protegir-se d'aquesta degut als raigs gamma d'alta energia. Basant-se en el color, el pes específic i la composició, es distingeixen tres tipus de torianita: α-torianita, β-torianita i γ-torianita.[4] La torianita i la uraninita i formen una sèrie de solució sòlida en què la substitució gradual del tori per urani dóna els diferents minerals de la sèrie.[5]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la torianita pertany a "04.DL: òxids i hidròxids amb relació Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures del tipus de la fluorita" juntament amb els següents minerals: cerianita-(Ce), uraninita, zirkelita, grup de l'aeschynita, calzirtita, tazheranita i hiärneita.

Formació i jaciments[modifica]

És relativament comuna en graves-pedres precioses al·luvials de Sri Lanka, on es presenta principalment en forma de petits i pesats cristalls cúbics negres, com desgastats per l'aigua. Els cristalls més grans (en general les mides arriben fins al voltant d'1,5 cm, sent molt rars les mides majors de 2,5 cm; els més grans són de 6 cm i de fins a 2,2 quilos) procedeixen de Madagascar. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torita, zircó, ilmenita, cassiterita, al·lanita, flogopita, diòpsid i espinel·la.[6]

Varietats[modifica]

Es coneixen dues varietats de torianita:

  • L'aldanita, una varietat que conté plom amb un fins a 12% del pes de PbO.[7]
  • La uranotorianita, un nom suggerit per un mineral intermedi entre la uraninita i la torianita.[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torianita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Thorianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2015].
  2. Coomaraswamy, A.K. «Uraninite». Spolia Zeylanica, Pt. 6, 2, 1904, pàg. 57.
  3. Dunstan, Wyndham R. «The occurrence of Thorium in Ceylon». Nature, 69, 1796, 31-03-1904, pàg. 510–511. DOI: 10.1038/069510d0.
  4. Kobayashi, M. «On the composition of thorianite». Tohuku Imp. Univ. Sci. Repts., 1, Ist Ser, 1912, pàg. 201–206.
  5. «Thorianite-Uraninite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2015].
  6. «Thorianite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 2 abril 2015].
  7. «Aldanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2015].
  8. «Uranothorianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2015].