Pechblenda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pechblenda
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química UO2
Propietats fisicoquímiques:
Color Normalment negre, a voltes grisenc. Opac
Sistema cristal·lí cúbica; a voltes amorfa o granulada
Duresa en l'escala de Mohs 5 - 6
Ratlla bru - negre
Densitat 8,72 g/ml (6,5 - 10,95)

La pechblenda és una varietat col·loïdal de la uraninita (U3O5), molt impura, de color negre intens i aspecte nodular, concrecionat, vellutat i dens.[1] La pechblenda és un dels principals minerals amb urani.

Etimològicament prové de l'alemany Pechblende (Pech = una forma de quitrà; blenden = lluir) que fa referència a l'aspecte del mineral.

La uranita es coneix des de com a mínim el segle XV extreta de mines de plata de les muntanyes alemanyes Erzgebirge. Tanmateix la localitat tipus des del punt de vista de la geologia és Jáchymov a Txèquia, d'on F.E.Brückmann descrigué el mineral el 1727.[2] La Pechblenda del dipòsit alemany de Johanngeorgenstadt es va fer servir per M.Klaproth el 1789 per a descobrir l'urani.[3]

Jaciments[modifica | modifica el codi]

En dipòsits hidrotermals, en algunes pedres arenisques ben estratigrafiades, en pegmatita. Hi ha dipòsits importants a Jáchymov (Txèquia), Kasolo (Zaire) i al Canadà. També hi ha dipòsits sedimentaris a Witwatersrand (Sudàfrica), Elliot Lake i Ontàrio (Canadà).

Importància econòmica i històrica[modifica | modifica el codi]

Amb aquest mineral va descobrir el fenomen de la radioactivitat el físic Henri Becquerel, el 1896. Després Marie Curie hi descobrí el radi com un dels productes de la degradació radioactiva de l'urani (una tona de pechblenda conté aproximadament un gram de radi).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pechblenda Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Termcat
  2. Veselovsky, F., Ondrus, P., Gabsová, A., Hlousek, J., Vlasimsky, P., Chernyshew, I.V. Who was who in Jáchymov mineralogy II Journal of the Czech Geological Society 2003 volum 48 pàgines 93-205
  3. Schüttmann, W. Das Erzgebirge und sein Uran RADIZ-Information 1998 volum 16 pàgines 13-34