Diòxid d'urani

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicDiòxid d'urani
Substància compost químic
Massa molecular 270,040617 uma
Estructura química
Fórmula química O₂U
SMILES canònic
Model 2D
O=[U]=O
InChI Model 3D
Cristal·lografia
Sistema cristal·lí sistema cristal·lí cúbic
Identificadors
CAS 1344-57-6
InChIKey FCTBKIHDJGHPPO-UHFFFAOYSA-N
PubChem 10916
RTECS YR4705000
AEPQ 215-700-3
ChemSpider 10454 i 21257709
ZVG 4740
Infocard ECHA 100.014.273
DSSTOX DTXSID8061682
Modifica dades a Wikidata

El diòxid d'urani o òxid d'urani (IV) també conegut com a urania, uranil o UOX, és un òxid d'urani de fórmula química UO2 que es presenta com una pols cristal·lina radioactiva negra en el mineral natural uraninita. Es fa servir com combustible nuclear en els reactors nuclears. Una mescla de diòxids d'urani i plutoni es fa servir com combustible MOX. Abans de 1960 el diòxid d'urani s'havia utilitzat com color negre i groc en ceràmica i vidres.

Estructura[modifica]

El sòlid és isoestructural amb la mateixa estructura que la fluorita (fluorur de calci). A més els diòxids de plutoni i neptuni tenen les mateixes estructures.

Propietats químiques[modifica]

El dióxid d'urani s'oxida en contacte amb oxigen a octaòxid de triurani.

3UO2 + O2 → U3O8 a 700 °C

La presència d'aigua causa l'augment de la taxa d'oxidació de l'urani metàl·lic.[1]

Obtenció[modifica]

El diòxid d'urani es produeix reduint el triòxid d'urani amb hidrogen.

UO3 + H2 → UO2 + H2O a 700 °C (970 K)

Aquesta reaccó es fa servir en el reprocesssament del combustible nuclear i l'enriquiment d'urani per a alguns combustibles nuclears.

Usos[modifica]

El diòxid d'urani es fa servir principalment com a combustible nuclear de reactors nuclears, específicament com UO2 o bé en una mescla de UO2 (amb urani empobrit) i PuO2 (diòxid de plutoni) anomenada MOX. La corrosió galvànica del diòxid d'urani controla la taxa amb què es dissol el combustible nuclear.

Toxicitat[modifica]

El diòxid d'urani se sap que s'absorbeix per fagocitosi en els pulmons.[2] És radiotòxic.

Referències[modifica]

  1. «Reactions of Plutonium Dioxide with Water and Oxygen-Hydrogen Mixtures: Mechanisms for Corrosion of Uranium and Plutonium». [Consulta: 6 juny 2009].
  2. Principles of Biochemical Toxicology. Timbrell, John. PA 2008 (anglès)

Notes[modifica]

  1. ^ Barrett SA, Jacobson AJ, Tofield BC, Fender BEF «The preparation and structure of barium uranium oxide BaUO3+x». Acta Crystallographica B, 38, 1982, pàg. 2775–2781. DOI: 10.1107/S0567740882009935. DOI
  2. ^ Hutchings GJ; Heneghan, Catherine S.; Hudson, Ian D.; Taylor, Stuart H. «A Uranium-Oxide-Based Catalysts for the Destruction of Volatile Chloro-Organic compounds». Nature, 384, 1996, pàg. 341–343. DOI: 10.1038/384341a0.

Enllaços externs[modifica]