Neptuni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neptuni
93Np
uranineptuniplutoni
Pm

Np

(Uqp)
Aspecte
Metàl·lic platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Neptuni, Np, 93
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (237)
Configuració electrònica [Rn] 5f4 6d1 7s2
2, 8, 18, 32, 22, 9, 2
Configuració electrònica de Neptuni
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
20,45[1] g·cm−3
Punt de fusió 910 K, 637 °C
Punt d'ebullició 4.273 K, 4.000 °C
Entalpia de fusió 3,20 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 336 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 29,46 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.194 2.437        
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 7, 6, 5, 4, 3
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,36 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 604,5 kJ·mol−1
Radi atòmic 155 pm
Radi covalent 190±1 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Ortoròmbica
Neptuni té una estructura cristal·lina ortoròmbica
Ordenació magnètica Paramagnètic[2]
Resistivitat elèctrica (22 °C) 1,220 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 6,3 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7439-99-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del neptuni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
235Np sin 396,1 d α 5,192 231Pa
ε 0,124 235U
236Np sin 1,54×105 a ε 0,940 236U
β 0,940 236Pu
α 5,020 232Pa
237Np traça 2,144×106 a FE & α 4,959 233Pa
239Np traça 2,356 d β 0,218 239Pu

El neptuni és un element sintètic de la taula periòdica, el símbol del qual és Np i el seu nombre atòmic és 93. És el quart element de la família dels actínids i el segon en el període de transició interna del sistema periòdic. S'obté artificialment. És un metall blanc platejat, semblant químicament a l'urani. Va ser obtingut per primera vegada el 1940 bombardejant urani amb deuterons de gran velocitat. S'obté com a subproducte en la fabricació de plutoni 239.

El neptuni rebé el nom d'Ausoni (símbol Ao) a l'element de nombre atòmic 93. Aquest nom prové d'Ausònia, nom d'una regió d'Itàlia.[3] El mateix equip atribuí el nom hesperi a l'element 94, provinent d'Hespèria, una manera poètica de referir-se a Itàlia.[4]

El descobriment d'aquest element, ara desacreditada, fou feta per Enrico Fermi i un equip de científics de la Universitat de Roma La Sapienza el 1934. Aquell mateix any, Ida Noddack ja va presentar unes explicacions alternatives pels resultats experimentals de Fermi.[5] Després del descobriment de la fissió nuclear el 1938, hom va comprovar que el descobriment de Fermi era en realitat un compost de bari, criptó i altres elements. El veritable element fou descobert alguns anys després, i hom li atribuí el nom de neptuni.[4] Les autoritats feixistes volien que un dels elements tingués el nom littorio, pels lictores romans que carregaven els fasces, un símbol apropiat pel Feixisme.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Criticality of a 237Np Sphere (anglès)
  2. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (anglès)
  3. Fermi, Enrico «Possible Production of Elements of Atomic Number Higher than 92». Nature, 133, 3372, 16-06-1934, pàg. 898–899. DOI: 10.1038/133898a0.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sime, Ruth Lewin Physics in Perspective, 2, 1, 01-01-2000, pàg. 48. DOI: 10.1007/s000160050036.
  5. Noddack, Ida «Über das Element 93». Angewandte Chemie, 47, 37, 15-09-1934, pàg. 653–655. DOI: 10.1002/ange.19340473707.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]