Bari (element)

Bari
56Ba
cesi ← bari → lantani Sr ↑ Ba ↓ Ra Taula periòdica
Aspecte
Gris platejat Bari sota atmosfera de gas inert d'argó Línies espectrals del bari
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Bari, Ba, 56
Categoria d'elements	Metalls alcalinoterris
Grup, període, bloc	2, 6, s
Pes atòmic estàndard	137,33
Configuració electrònica	[Xe] 6s2 2, 8, 18, 18, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	3,51 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	3,338 g·cm−3
Punt de fusió	1.000 K, 727 °C
Punt d'ebullició	2.170 K, 1.897 °C
Entalpia de fusió	7,12 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	140,3 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	28,07 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 911 1.038 1.185 1.388 1.686 2.170
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	+2 (òxid bàsic fort)
Electronegativitat	0,89 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 502,9 kJ·mol−1
	2a: 965,2 kJ·mol−1
	3a: 3.600 kJ·mol−1
Radi atòmic	222 pm
Radi covalent	215±11 pm
Radi de Van der Waals	268 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 332 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	18,4 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 20,6 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 1.620 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	13 GPa
Mòdul de cisallament	4,9 GPa
Mòdul de compressibilitat	9,6 GPa
Duresa de Mohs	1,25
Nombre CAS	7440-39-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del bari
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 130Ba 0,106% 130Ba és estable amb 74 neutrons 132Ba 0,101% 132Ba és estable amb 76 neutrons 133Ba sin 10,51 y ε 0,517 133Cs 134Ba 2,417% 134Ba és estable amb 78 neutrons 135Ba 6,592% 135Ba és estable amb 79 neutrons 136Ba 7,854% 136Ba és estable amb 80 neutrons 137Ba 11,23% 137Ba és estable amb 81 neutrons 138Ba 71,7% 138Ba és estable amb 82 neutrons

El bari és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Ba i el seu nombre atòmic és 56. El seu nom deriva de la paraula grega baris, que vol dir pesant.

Història

Com molts elements dels grups 1 i 2 de la taula periòdica, el bari va ser aïllat per primer cop el 1808 per Humphry Davy però, trenta anys abans, el químic alemany Wilhelm Scheele es va adonar que hi havia un element desconegut a la baritina, mineral que era molt conegut a l'època perquè al exposar-lo a la llum brilla en la foscor.

Propietats químiques

Reacciona amb l'aigua i s'oxida ràpidament en aire humit. L'element és tan reactiu que no existeix en estat lliure en la natura, sempre es troba formant compostos amb halògens, tot i que es presenta en forma de nitrats o sulfats no solubles en aigua. Alguns dels seus compostos es consideren gemmes.

Usos

El metall en si té poca utilitat, una de les aplicacions és per absorbir rastres d'aire en dispositius de buit. En canvi, el sulfat de bari te diverses aplicacions, per donar volum a pintures i plàstics, per a produir llum verda als focs artificials i per augmentar la consistència dels fluids de perforació que s'utilitzen als taladros dels pous de petroli. També s'utilitza com a contrast per proves amb rajos X per detectar problemes digestius.

Enllaços externs

• webelements.com - Bari (anglès).
• environmentalchemistry.com - Bari (anglès).

Viccionari