Taronja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre el fruit. També existeix el color taronja.
Taronja

La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies. Els fruits, anomenats hesperidis, tenen la particularitat que la seva polpa està formada per nombroses vesícules plenes de suc. El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics, i és l'espècie més important del gènere Citrus. És un cítric de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per aquest fruit.

La taronja és un híbrid entre l'aranja grossa o pomelo (Citrus maxima) i la mandarina (Citrus reticulata). Conté un ~25% de gens de pomelo i un ~75% de gens de mandarina.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

El cultiu del taronger dolç es va iniciar fa milers d'anys al sud de la Xina. Des d'allí, es va anar escampant pel sud-est asiàtic i, posteriorment, per tot l'Orient, primer amb Alexandre el Gran i, posteriorment, a través de la ruta de la Seda i les croades. Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que eren molt amargues) i per les seves propietats curatives. Els àrabs, que la van anomenar naranche (derivat del persa arangus), van introduir el taronger agre a Europa pel sud de la península Ibèrica al segle X. Actualment s'adapta molt bé al clima mediterrani. Avui en dia, els Països Catalans en són un dels grans productors mundials: hi ha conreus de tarongers al llarg de la costa mediterrània, especialment al sud de Catalunya i al País Valencià. Al Baix Ebre són molt populars, fins i tot a la població de Xerta se celebra una fira relacionada amb els cítrics, amb especial rellevància de la taronja.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Hi ha nombrosos tipus de taronges, cadascú destinat per a un ús en concret: com a fruita de taula, per a fer sucs, per a fabricar derivats, etc. Es coneixen dues espècies de taronges, amb les seves varietats corresponents, que es diferencien entre si sobretot pel gust. Les taronges dolces són les taronges de taula, mentre que les taronges agres tenen un gust tan àcid i amarg que no se solen consumir crues i es reserven per cuinar, per fer melmelades i per obtenir olis essencials.

Es poden classificar els diferents tipus de taronja de la manera següent:

De mida gran:

Nàvel: Washington Navel, Navel Caracara, Navelina, Newhall, Navelate, Navel lane late, Navel Powell.
Taronja blanca: Salustiana, Valencia Late, Valencia Delta Seedles.
De sang o sanguina: Sanguinelli, Doble Fina, Entrefina.

De mida petita:

Satsuma: Arrufatina, Hashimoto, Clausellina, Okitsu, Satsuma Owari.
Clementina: Clemenules, Marisol, Oronules, Orogrande, Loretina, Beatriz, Clemenpons, Mioro, Hernandina, Tour.
Híbrida: Clemenvilla, Ellendale, Fortune, Ortanique, Esval.

Valor energètic[modifica | modifica el codi]

La taronja té un valor energètic escàs a causa de l'elevat contingut d'aigua, Tanmateix, com tots els cítrics, és rica en vitamina C, àcid fòlic i minerals, com potassi, magnesi i calci. Conté quantitats apreciables de beta-carotè, responsable del seu color i conegut per les seves propietats antioxidants, a més dels àcids màlic, oxàlic, tartàric i cítric; aquest darrer potencia l'acció de la vitamina C. Hi és apreciable la quantitat de fibra, que es troba sobretot en la part blanca entre la polpa i l'escorça, i per això, consumir-ne afavoreix el trànsit intestinal. És habitual menjar-les senceres i també en forma de suc.

Producció[modifica | modifica el codi]

Producció de taronges el 2005

Les taronges destinades a la producció comercial es conreen en tarongerars repartits per tot el món, encara que els tres productors més grans són Brasil, EUA i Mèxic. Les taronges són molt sensibles a les gelades. Un tractament corrent, quan es preveuen temperatures sota zero, consisteix a regar els arbres amb aigua perquè, mentre l'aigua es transforma en gel a les branques dels arbres, el gel acabat de formar es quedi al punt de congelació i protegeixi la planta si la temperatura de l'aire arriba a baixar molt més de zero graus.[2]

Principals productors de taronja al món entre 2000 i 2009 (en tones)
PAÏSOS 2000 2005 2009
Brasil Brasil 21.330.300 17.853.400 17.618.500
Estats Units Estats Units 11.790.700 8.393.270 8.280.780
Índia Índia 2.674.700 3.314.000 5.201.350
República Popular de la Xina Xina 1.180.631 2.740.927 4.864.959
Mèxic Mèxic 3.812.680 4.112.710 4.193.480
Iran Iran 1.843.560 2.253.210 2.713.240
Espanya Espanya 2.616.220 2.376.230 2.617.700
Itàlia Itàlia 1.876.180 2.261.400 2.359.400
Egipte Egipte 1.610.520 1.789.000 2.200.000
Indonèsia Indonèsia 644.052 2.214.020 2.102.560
Turquia Turquia 1.070.000 1.445.000 1.689.920
Pakistan Pakistan 1.328.000 1.721.000 1.492.400
Sud-àfrica Sud-àfrica 1.169.810 1.246.450 1.445.300
Marroc Marroc 870.000 835.000 1.200.000
TOTAL MUNDIAL 63.793.124 62.832.014 68.475.267
Fonts:[3] FAO

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Beneficis de la taronja[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The draft genome of sweet orange (Citrus sinensis)». Nature Genetics, vol. 45, 25-11-2012, pàg. 59-66. DOI: 10.1038/ng.2472.
  2. How Cold Can Water Get?. Newton.dep.anl.gov, 8 setembre 2002 [Consulta: 16 abril 2009]. 
  3. ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES PER L'ALIMENTACIÓ I LA AGRICULTURA FAOSTAT

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]