Taronja sanguina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Taronja de sang)
Jump to navigation Jump to search
Varietats Tarocco i Sanguinelli.

La taronja de sang o sanguina és una varietat de taronja (Citrus x sinensis) que es caracteritza pel seu color carmesí, com de sang.

El seu color distintiu es deu la presència d'antocianina, una família de pigments antioxidants comuns a moltes flors i fruita, però estrany a cítrics.[1] El compost principal de les taronges de sang és el Chrysanthemin (cyanidin 3-O glucoside).[2] La polpa obté el color fosc quan, a la nit, madura a temperatures baixes,[3] pigmentació que també es pot trobar a l'exterior de la fruita depenent de la varietat.[3] A banda de les lògiques notes cítriques, es destria de la resta de taronges pel fet que el seu gust recorda el del gerd.[3][4]

La taronja de sang és una mutació natural de la taronja, del qual és un híbrid, probablement entre el pomelo i la tangerina.[5] A Europa, l'Arancia Rossa di Sicilia (Taronja Roja de Sicília) te protecció geogràfica.[6] Al País Valencià fou un cultivar popular des de la seua introducció a la segona meitat del segle XIX,[7] plantant-se les varietats Sanguinelli, Sanguinello, Moro, Tarocco, Maltaise, Murtera i la Doble Fina, la varietat valenciana per excel·lència.[8] Al Segle XXI el seu cultiu en terres valencianes és reduït, però és una varietat popular a altres parts del món, especialment Itàlia.[7]

És una varietat de taronja que tanca el cicle d'exportació del fruit, per març.[7]

Cultivars[modifica]

Els tres tipus més comuns de taronges de sang són el Tarocco (natiu d'Itàlia), el Sanguinello (natiu de València), i el Moro, la varietat més nova del tres.[9][10] Hi ha altres varietats menys conegudes, com Maltese, Khanpur, Washington Sanguine, Ruby Blood, Sanguina Doble Fina, Delfino, Red Valencia, Burris blood Valencia orange, Vaccaro blood orange, Sanguine grosse ronde, Entre Fina blood orange i Sanguinello a pignu. La Maltese destaca per la seua dolçor.[11] Encara que també estiguen pigmentades, les Cara cara navels i les Vainiglia Sanguignos es diferencien de les taronges de sang en el pigment, provocat pel licopè, i no l'antocianina com a les sanguines.[9]

Moro[modifica]

El Moro és la varietat més colorada de les sanguines, amb una pell amb tonalitats de roig lluent.[12] Esta taronja és més amarga que el Tarocco o el Sanguinello. Es creu que es va obtindre a començ del segle XIX en la zona on creixen cítrics entorn de Lentini (Província de Siracusa, Sicília)[13][14] com a mutació del "Sanguinello Moscato".[9] Esta varietat destaca per color intens del pigment roig, que pot variar en tonalitats carmesins fins a quasi negres.[9]

Ús alimentari[modifica]

El pigment de les sanguines, l'antocianina, és un antioxidant.[1]

Les taronges es poden utilitzar per a fer confitura, i la pell pot ser utilitzat per a cuinar.[15][16]

A Sicília hi ha una amanida que es fa amb taronges de sang, fenoll i oli d'oliva.[17]

A Itàlia s'han utilitzat per a fer gelato, sorbet i refrescos.[18][19][20] També són populars en vinagretes i s'han utilitzat a l'elaboració de cervesa artesana.[21][22]

A la cultura popular[modifica]

Al desembre de 2015, l'artista Stephanie Sarley va començar una sèrie de pel·lícules curtes artístiques on clava el seu dit a dins d'una Sanguina partida per la meitat. El vídeo va ser publicat en Instagram i Facebook i arribà a un ample públic. El paral·lelisme sexual del dit entrant a dins de la polpa va portar a una controvèrsia amb la plataforma Instagram, i la subseqüent polèmica als mitjans de comunicació.[23]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rapisarda, P «Reliability of Analytical Methods for Determining Anthocyanins in Blood Orange Juices». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 48, 6, 02-05-2000, pàg. 2249–2252. DOI: 10.1021/jf991157h. PMID: 10888531.
  2. Influence of glucose on cyanidin 3-glucoside absorption in rats. Felgines C1, Texier O, Besson C, Vitaglione P, Lamaison JL, Fogliano V, Scalbert A, Vanella L and Galvano F, Mol Nutr Food Res., August 2008, volume 52, issue 8, pages 959–964, doi:10.1002/mnfr.200700377, PMID: 18646002
  3. 3,0 3,1 3,2 McGee, Harold. On food and cooking: the science and lore of the kitchen. Nova York: Scribner, 2004, p. 376. ISBN 0-684-80001-2. 
  4. «Types of Oranges – Blood, Navel, Valencia». Sunkist Growers, Incorporated. [Consulta: 20 maig 2010].
  5. Nicolosi, E.; Deng, Z. N.; Gentile, A.; La Malfa, S.; Continella, G. «Citrus phylogeny and genetic origin of important species as investigated by molecular markers». TAG Theoretical and Applied Genetics, 100, 2000, pàg. 1155–1166. DOI: 10.1007/s001220051419.
  6. «IGP Arancia Rossa di Sicilia: Territory». IGP Arancia Rossa di Sicilia. [Consulta: 28 desembre 2010].
  7. 7,0 7,1 7,2 Besó Ros, Adrià. Horts de tarongers. La formació del verger valencià. València: Institució Alfons el Magnànim, 2016, p. 144. ISBN 978-84-7822-686-3. 
  8. Sierra, José. «La sanguina vuelve para crear la ´supernaranja´ - Levante-EMV». www.levante-emv.com. [Consulta: 9 novembre 2016].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Reuther, Walter; Leon Dexter Batchelor; Herbert John Webber. «Horticultural Varieties of Citrus». A: Citrus Industry: Crop Protection. Volume I: History, World Distribution, Botany, and Varieties. revised. University of California, gener 1967. ISBN 0-931876-24-9. 
  10. Russo, Susan. «Blood Oranges: Change You Can Believe In». Kitchen Window. National Public Radio, 28-01-2009.
  11. T. Siebert. «blood oranges». Center for Visual Computing. [Consulta: 28 desembre 2010].
  12. Adams, William D.; Carol Brouwer; Ethan Natelson; Robert A. Randall (2006). Recommended Fruit and Nut Varieties: Harris County and Vicinity. Texas AgriLife Extension Service. 
  13. «Orange Varieties». Innvista. [Consulta: 10 gener 2011].
  14. «Pigmented Oranges». VioVi. [Consulta: 10 gener 2011].
  15. Marisa McClellan. «Blood Orange Marmalade». Food In Jars. [Consulta: 12 gener 2011].
  16. Jessca Jones. «Blood Orange Scones». Jonesing For. [Consulta: 12 gener 2011].
  17. «Il Forno: A winter salad: Sicilian Fennel and Orange Salad». typead. [Consulta: 10 gener 2011].
  18. «Blood Orange Gelato». Martha Stewart. [Consulta: 10 gener 2011].
  19. «Blood Orange Sorbet Recipe». Epicurious. [Consulta: 10 gener 2011].
  20. «Wegmans Frizzante European Soda, Blood Orange». Wegmans. [Consulta: 10 gener 2011].
  21. «Blood Orange Vinaigrette Recipe». About.com. [Consulta: 10 gener 2011].
  22. «Homebrewing Blood Orange Hefeweizen». Beer 47. [Consulta: 10 gener 2011].
  23. Sam Lefebvre. «Forbidden fruit: why provocative art and Instagram don't mix». the Guardian. [Consulta: 10 març 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Antonio Saltini, I cento volti di Trinacria. Viaggio fotografico nella Sicilia agricola, Ismea – Spazio rurale, Rome 2004
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taronja sanguina Modifica l'enllaç a Wikidata